L'atreviment, l'exploració i la nuesa de l'à nima fan sempre la literatura avantguarda. Cosa que Daniel Saldaña predica amb la facilitat de qui va plenament convençut de la seva missió en aquest món. I només l'escriptor convençut pot acabar aconseguint amb el llenguatge noves maneres de projectar la literatura. Tota la resta són projeccions, també, però d'ombres xineses, quan el més important és transmetre llum, paraules noves i conceptes allunyats de l'enfosquiment general de la literatura.
Per començar un escriptor diferent ha de confondre, barrejar com un triler de paraules, saltar de gènere a gènere, del biogrà fic al assagÃstic o girar cap a allò lÃric. Però res de separar. Tot va al mateix llibre per acabar component novel·les a peu canviat, veritables trames que llisquen serpentejants a un costat o l'altre de la realitat. El resultat és una lucidesa calidoscòpica on tot és color, fins i tot les pitjors ombres dels dies més grisos.
Top 3 llibres recomanats de Daniel Saldaña ParÃs
El ball i l'incendi
Els retrobaments poden arribar a ser tan enverinats com les vanes segones oportunitats amoroses. Les velles amistats s'esforcen per recuperar un espai que ja no existeix per fer coses que no corresponen. No per res en particular, únicament perquè al fons no satisfan, sinó que simplement busquen reparacions impossibles.
El ball pot acabar en incendi quan s'intenten foguejar les passions a temps per acabar saltant des d'aquella foguera de les vanitats que es va fent més i més gran amb els anys. Una gran novel·la de Daniel Saldaña amb aquest fascinant punt del que és tel·lúric quan un trama a la seva terra amb una fondà ria paral·lela entre el terrer de la pà tria perduda i l'à nima.
Després d'anys sense veure's, a Cuernavaca s'entrecreuen tres amics que es van conèixer a l'adolescència: Natalia, Erre i Conejo. El retrobament del trio fa aflorar el passat i els confronta amb el seu present: l'amistat i el desig, el descobriment llunyà de la sexualitat, les complexes relacions paternofilials, la tensió de madurar i tractar de trobar un lloc a la vida, les aspiracions que es queden pel camÃ, la creativitat que busca expressar-se…
De fons, dues presències obsessives anunciades al tÃtol: els incendis que assolen la zona fins a fer l'aire irrespirable i provoquen una sensació de setge i incertesa, i el ball. El ball és una coreografia que prepara Natalia, és la mÃtica Hexentanz –la dansa de la bruixa– de la ballarina expressionista Mary Wigman, són les danses de bruixes i les estranyes epidèmies de dansa de l'Edat Mitjana, que potser es poden repetir ara a Cuernavaca . La ciutat sota el volcà de Malcolm Lowry, la ciutat on va anar a morir Charles Mingus i per on es van passejar estrelles de Hollywood d'abans, adquireix, entre la realitat i el mite, un especial protagonisme com un espai cada vegada més inquietant del que potser és millor marxar mentre sigui possible.
Daniel Saldaña ParÃs ha escrit una novel·la poderosa, que sacseja el lector i el submergeix en un univers turbulent que no deixarà ningú indiferent. Aquest llibre audaç i arravatador és un pas endavant més important en la carrera literà ria d'un dels escriptors mexicans contemporanis més ambiciosos i talentosos.
Avions sobrevolant un monstre
Hi ha una mica de goyesco en aquest llibre carregat de fantasies erigides com a enormes ombres assetjadores, potser muses desconcertants, ombres crescudes des de la foguera intensa d'una existència en constant crema del seu temps. A cel obert, a la nit, l'hà bitat natural de tota à nima en combustió de la seva inesgotable joventut, a la recerca d'aquelles ombres esqueixades que acaben dansant al so del foc.
A mig camà entre la crònica, l'autobiografia i la narració, aquest és un llibre sobre ciutats, sobre experiències viscudes i sobre l'escriptura i la literatura. El fil conductor que cus aquests textos és el viatge per ciutats que han estat rellevants a la vida de l'autor.
AixÃ, assistim a la tornada a Ciutat de Mèxic –«la Ciutat Monstruosa»– després d'un any d'absència; recorrem la Cuernavaca d'avui i la ja inexistent que va dibuixar Malcolm Lowry a Sota el volcà ; visitem l'Havana, on els pares de l'autor el van engendrar en un hoteler durant una breu estada entre fervors revolucionaris; descobrim un Montreal de passat tèrbol i present en què a trenta graus sota zero hi ha tot un submón.
L'acompanyem en una estada en una residència per a escriptors a New Hampshire on l'ús de certes drogues acaba convertint una autora nord-americana en un súcub al mig del bosc; el seguim fins a un Madrid on –amb el tinent coronel Tejero com a veÖ va organitzar una festa amb pinyata de vÃsceres i altres excessos sota els auspicis de Georges Bataille; o tafanejem entre els llibres de la seva biblioteca que l'han acompanyat a les seves mudances… Un llibre intel·ligent, evocador i per moments esbojarrat i endimoniadament divertit. Un autor a qui seguir-li la pista.
Al Mitjà D'Estranyes VÃctimes
La gran nova promesa de les lletres mexicanes despunta amb una novel·la desenfadada i sorneguera, que divertirà i commourà els lectors. Rodrigo és un buròcrata jove que fà cilment podria pertà nyer al que Strindberg va anomenar «el club dels joves vells». Els seus dies passen sense més escarafalls en un museu de la Ciutat de Mèxic fins que CecÃlia, la secretà ria que li feia la vida impossible, li llisca una nota que simplement diu «Accepto».
Aquella tarda Rodrigo sabrà que algú li ha proposat matrimoni a CecÃlia en nom seu, i la inèrcia que regeix els seus dies no li deixa més opció que casar-se. A partir d'aquà es desencadena una sinistra odissea en què perd la feina i passa l'estona espiant una gallina que deambula pel terreny erm contigu al seu departament.
De manera paral·lela un acadèmic i escriptor espanyol, Marcelo Valente, viatja a una petita comunitat situada a Mèxic, anomenada Los Girasoles, per passar un sabà tic investigant sobre Richard Foret, un misteriós escriptor, boxejador i artista, que va trobar a Mèxic allò que va buscar durant tota la vida: un trà gic desenllaç «a l'alçada de la seva megalomania».
Els Gira-sols es converteix en un centre neurà lgic on les vides dels personatges troben el seu destà entre «els accidents més absurds» i situacions tan esotèriques com les sessions hipnòtiques —induïdes mitjançant la ingesta d'orina d'una bella adolescent— en què un grup d'aventurers definirà el futur de l'art.
El riure, definit per Slavoj Zizek com «la metà stasi del gaudi», és l'eina fonamental utilitzada a la primera novel·la de Daniel Saldaña ParÃs per despullar aquest «escà ndol feridor» que és la civilització. Amb bon humor però sense concessions, la incomprensió que els personatges senten davant d'un món que constantment els recorda, no sempre de les formes més subtils, les seves incapacitats i la seva mitjana, és deixada al descobert per l'autor amb una prosa que avança a un ritme furibund bressolant de llarg a llarg de tot l'idioma espanyol.
