Les distàncies generacionals no són impediment per establir un altre tipus de paral·lelismes com els que es creen entre Erri de Luca i Andrea Bajani. Perquè després hi ha allò de la idiosincràsia de cada país o regió. Un pou sense fons on aquests dos autors troben pòsit per a les seves trames que van del detall al transcendental, anecdòtic a universal. Una prosa que sintonitza en aquesta recerca de dins cap a fora però que després ja, a cada autor descriu escenaris diferents i intencions dispars des de ritmes i cadències personalíssimes. Que aquí és on hi ha la gràcia de la literatura més autèntica.
En última instància Andrea Bajani s'entesta a no deixar-nos impassibles davant de les vivències d'uns personatges que protagonitzen la vida en la seva diversitat de possibilitats sondejades amb una intenció tenaç de recerca existencial. Tots els habitants de les històries de Bajani despullen les seves ànimes amb aquesta agradable sensació de llunyania davant la mitjania marcada des de l'afany d'uniformitat dels nostres temps.
Quan un escriptor adquireix aquest compromís per endinsar-se (i endinsar-nos) a la pell dels seus personatges, el resultat és una lucidesa que arriba des de l'empàtic. La qüestió a més és revestir-ho tot amb una trama viva capaç de convèncer lectors de tot espectre. El resultat és una bibliografia que s'obre pas a poc a poc amb la contundència de les creacions que apunten clàssics per la seva naturalesa humanística.
Top 3 llibres recomanats d'Andrea Bajani
Mapa d'una absència
Absència com a extensió d'una alienació més que comuna en un món actual que insufla esperances vanes o que orienta cap a felicitats impossibles pel simple fet de la seva essència material o per la seva inabastable estela.
Una novel·la de gran maduresa que afronta, amb una dolçor malenconia però no mancada de ferocitat, temes greus i universals. És la història d'un abandó i, alhora, una iniciació, una pèrdua de les il·lusions i una educació sentimental.
Explica les vicissituds d'un personatge, però també les de dos països, Itàlia i Romania, on els empresaris italians han traslladat les fàbriques per conveniència. Ens parla doncs de l'estranya Europa d'avui, que es presenta com el far d'Occident encara que la iniquitat hi campi per tot arreu. D'aquesta obra també he apreciat el talent narratiu i l'amor pel llenguatge. Aquest idioma nostre, tan noble i tan antic, es veu assetjat actualment per un burd idiolecte mediàtic i polític que l'està devorant. Per això una escriptura així m'alegra i em consola, perquè a la seva manera també és una forma de resistència».
Salutacions cordials
Formalismes que conviden al desastre. Avisos de derrota per burofax o carta certificada. Cap amor ni tampoc bon desig arriba per les vies que requereixen justificant de recepció. El que passa després és una invitació a la desesperança i la desubicació.
Després de la marxa de l'empresa del totpoderós director de vendes, un gris empleat reprèn una de les més injuriades comeses d'aquest: escriure les cartes d'acomiadament, suposadament humanes i inspiradores, als seus companys, que pels passadissos en diuen el Matarife mentre ell rep els elogis d'una direcció demencialment entestat a purificar, retallar i produir.
Però no només reprèn de l'exdirector el seu rol com a liquidador…, també el de pare dels fills petits Martina i Federico, que trastoquen els seus costums i conviccions ensenyant-li els rituals tendres i una mica anàrquics d'una dolorosa paternitat d'emergència. D'aquesta manera també descobrireu que uns pocs instants de felicitat poden canviar la lògica del rendiment, els controls de qualitat, els premis de productivitat i la gestió dels recursos humans.
El llibre de les cases
La història d'un home a través de les cases on ha viscut. Un personatge del qual no arribem a saber el nom –simplement és Jo–, però sí tots els detalls de la seva vida. Que es va reconstruint en una successió de fragments: la complexa relació amb el seu violent pare, la presència de la mare atemorida, la tortuga que viu al pati, l'emigració de la família al nord, les estades a ciutats estrangeres, el matrimoni, l'ascens social, la relació amb una amant, l'espai íntim on es refugia per escriure… traïcions, la solitud…–, estan relacionades amb una casa.
De fons, dos esdeveniments històrics, dos fets sagnants, proporcionen el context: el segrest i assassinat del Presoner i l'assassinat del Poeta, que no són altres que Aldo Moro i Pier Paolo Pasolini, les morts violentes del qual defineixen els anys de plom de Itàlia. I és que si la novel·la és abans que res la història d'un home al llarg de la seva vida, també és, en certa manera, la història d'Itàlia els darrers cinquanta anys, perquè els fragments que constitueixen aquesta novel·la s'emmarquen entre els setanta del segle passat i un futur més o menys llunyà en què només la tortuga seguirà viva.
Andrea Bajani ha escrit una novel·la singularíssima i fascinant, on, a través dels espais que habitem, es reconstrueix la història d'un ésser humà amb totes les seves contradiccions, pors i desitjos. No és una simple pirueta: és el retrat d'una ànima a través de les cases on ha viscut.
