Cada dècada vençuda es cobreix d'una espècie d'halo nostàlgic. Sobretot per als que van gaudir d'una joventut ja tancada a l'arxiu de el temps, en el seu apartat corresponent, amb els seus símbols i etiquetes.
Els 90 van alletar a una generació de joves privilegiats. Les bones perspectives laborables treien el cap al futur. Però mentre el futur no fos present, els joves podien dedicar-se a esprémer la joventut a el so de la modernitat de moment.
La bohèmia és una constant força estesa en tota fase juvenil. Un punt rebel i hedonista, descarat i també nihilista sol acompanyar als joves. La contradicció a la qual apel·la el títol d'aquesta novel·la sol ser el despertar aquell dia en què deixes de ser jove i potser has espremut massa aquesta joventut. Em permeto referir aquest text vinculat amb aquest assumpte ...
L'avantguarda de tota generació són els artistes, els músics, els escriptors. Ells marquen el ritme, estableixen els símbols generacionals, reflecteixen la realitat social i donen testimoni del que va passar. La seva implicació amb el moment suposa experimentar a el límit, viure a l'màxim, convertir-se en la imatge i l'exponent de la joventut perpètua, aparcant la borrosa certesa de el demà.
Mar és una artista que va sobreviure a aquesta avantguarda explosiva dels 90. Quan se li informa que la seva exparella, Álvaro Berni, es troba en coma a l'hospital de la presó on complia la seva condemna, Mar reviu el seu naufragi, aquest esdevenir de excessos de regust amarg que va tancar sobtadament la seva joventut.
Violència, dolor i una maternitat obligada. L'art com a rerefons de la història, com a fil conductor en l'erràtic esdevenir dels personatges. Com ja va passar en El retrat de Dorian Gray, Les escultures de Mar semblen apilar les tensions de l'ànima, esperant aflorar en qualsevol moment, a la mirada inert però directa de qualsevol representació.
Quan el passat arriba de ple a el present, podem quedar-nos paralitzats, aterrits, o exigir una reconciliació.
Ja pots comprar El sol de les contradiccions, l'última novel·la d'Eva Losada Casanova, aquí:
1 comentari a "El sol de les contradiccions, d'Eva Losada»