Hi ha moments en què aquest home que estava envoltat d'idiotes hem estat tots i cada un nosaltres. Són moments en què, fet i fet vam descobrir que conduïm per una autopista on els únics equivocats som nosaltres mateixos. I lògicament les conseqüències poden ser que ens estampemos ..., prenent una altra metàfora més suau, amb la incomprensió.
Però la raó és el que té. La nostra raó és la gran defensora de totes les nostres causes, des de la més peregrina fins a la més objectiva.
I aquí arribem a el moll de la qüestió. Ni tots són tan ximples com ho semblen, ni la qüestió tampoc és fustigar-considerant que hem de ser nosaltres els que fem gala de la nostra estolidez crònica.
El que Thomas Erikson ens planteja en aquest llibre és la relació que establim entre SUBJECTIVITAT - REALITAT - OBJECTIVITAT, tot això encarat cap a la comunicació i la forma de comunicació. La llum de l'exemple, de les multituds d'exemples que se'ns presenten en aquest llibre ens serviran per revisar vicis propis a l'hora de comunicar així com per detectar vicis aliens de l'emissor de missatges que tinguem al davant (entengui des del teu dona o fills fins a la teva cap, passant pel buròcrata de la finestreta 4, que tracta d'entendre el que li expliques)
Reparar en diversos aspectes de la comunicació, de l'diàleg sobretot, ens pot servir per emetre i rebre millor tot tipus de missatges. Tenir present que la realitat és una suma de subjectivitats entossudides a aconseguir imposar-se unes a les altres, ens ajudarà en aquest ideal d'empatitzar, entendre i transmetre de la millor manera possible tot el que volem donar a conèixer.
I llavors pot ser que es faci finalment la llum, i tots aquests idiotes hauran desaparegut de la teva percepció distorsionada de la realitat. Perquè és clar, algú tan llest com tu no pot estar tota la vida intentant entendre't amb idiotes, doncs acabaries sent un més d'ells ... 🙂
Ja pots comprar el llibre L'home que estava envoltat d'idiotes, L'últim de Thomas Erikson, aquí: