El més curiós d'aquesta novel·la és com l'autor ens presenta el més atroç com una conseqüència natural, una cadena de circumstàncies i esdeveniments capaços de sintetitzar la bogeria per extirpar l'amor que deriva en dolor.
Camina que no m'explico bé ni res quan vull no? 😛
El que intento dir és que la coneguda imatge inicial d'aquesta novel·la, en la qual un home nu passeja pel carrer amb el cap d'una dona a la mà, troba en el desenvolupament de la trama una mena de fonament vital, existencial.
El macabre i el monstruso de el cas adquireixen per moments una proximitat desassossegant en aquest llibre El dia que es va perdre el seny.
I és que mentre llegeixes empatitzes amb la bogeria. D'acord el metge psiquiatre Jenkins i la inspectora Hydens aprofundeixen en el cas de l'pertorbat assassí descobreixes quan allunyada pot estar la ciència de la veritat, i fins on es mou l'humà quan pretén deduir a través de la raó.
Jenkins, Hydens i tu com a lector emprenderéis un fosc viatge introspectiu per mitjà d'una trampa de miralls que intenta implicar-te en el cas perquè sentis inquietud i dubtes, perquè no puguis escapar de les seves pàgines fins que tot quedi ben tancat.
Un intrigant i trepidant thriller construït demencialmiente bé. Una novel·la emergida des de la autopublicació i convertida ja en una obra singular i ressenyable de tota la literatura negra espanyola.
Ja pots comprar El dia que es va perdre el seny, últim llibre de Javier Castillo, Aquí:
1 comentari a «El dia que es va perdre el seny, de Javier Castillo»