L'heroi més inesperat d'un gènere policíac que es mira al mirall de Vázquez Montalban. Perquè Melcior Marín és una reencarnació, amb les seves degudes variacions espai-temporals-argumentals, d'aquell Pepe Carvalho que ens conduïa per ombrívols despatxos o entre les nits més fosques de Barcelona. Javier Cercas s'estén en una sèrie (Terra Alta, Independiència i ara aquest castell) per a la qual no s'albira un final arribats ja a l'abisme de la trilogia. Perquè hi ha personatges que s'aferren a la vida en paper i Melchor Marín n'és un. Sobretot després d'una tercera entrega que ens endinsa a la pell fins al fons. Arribant a aquest espai on entranyes i esperit disputen els seus duels més encarnats.
Alguns anys després dels fets narrats a Independència, Melcior Marín ha abandonat els mossos d'esquadra i treballa com a bibliotecari a Gandesa, a la Terra Alta. Cosette, la seva filla, és una adolescent rebel, que no comprèn que el seu pare li hagi amagat com va morir la seva mare, i que decideix anar-se'n a Mallorca amb la seva millor amiga a passar unes vacances curtes.
Quan no torna ni contesta a les trucades al mòbil, Melcior Marín, amb l'instint de policia experimentat, sense perdre un segon decideix plantar-se a l'illa per rastrejar els últims moviments. Algú li parla de la mansió d?un multimilionari en un extrem de l?illa, a prop de Pollença, on conviden noies joves a participar en festes luxoses. Melcior Marín necessitarà ajuda. Més que mai. I comptar amb amics per a una missió suïcida. Es jugaran la vida amb ell? Servirà per a alguna cosa?
Ja pots comprar la novel·la «El castell de Barbablava», de Javier Cercas, aquí: