El castell de Barbablava, de Javier Cercas

L'heroi més inesperat d'un gènere policíac que es mira al mirall de Vázquez Montalban. Perquè Melcior Marín és una reencarnació, amb les seves degudes variacions espai-temporals-argumentals, d'aquell Pepe Carvalho que ens conduïa per ombrívols despatxos o entre les nits més fosques de Barcelona. Javier Cercas s'estén en una sèrie (Terra Alta, Independiència i ara aquest castell) per a la qual no s'albira un final arribats ja a l'abisme de la trilogia. Perquè hi ha personatges que s'aferren a la vida en paper i Melchor Marín n'és un. Sobretot després d'una tercera entrega que ens endinsa a la pell fins al fons. Arribant a aquest espai on entranyes i esperit disputen els seus duels més encarnats.

Alguns anys després dels fets narrats a Independència, Melcior Marín ha abandonat els mossos d'esquadra i treballa com a bibliotecari a Gandesa, a la Terra Alta. Cosette, la seva filla, és una adolescent rebel, que no comprèn que el seu pare li hagi amagat com va morir la seva mare, i que decideix anar-se'n a Mallorca amb la seva millor amiga a passar unes vacances curtes.

Quan no torna ni contesta a les trucades al mòbil, Melcior Marín, amb l'instint de policia experimentat, sense perdre un segon decideix plantar-se a l'illa per rastrejar els últims moviments. Algú li parla de la mansió d?un multimilionari en un extrem de l?illa, a prop de Pollença, on conviden noies joves a participar en festes luxoses. Melcior Marín necessitarà ajuda. Més que mai. I comptar amb amics per a una missió suïcida. Es jugaran la vida amb ell? Servirà per a alguna cosa?

Ja pots comprar la novel·la «El castell de Barbablava», de Javier Cercas, aquí:

CLIC LLIBRE

Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.