El gènere negre pateix un abordatge continu per nous autors capaços d'assaltar consciències lectores a la recerca de nous botins. En part perquè, a la narrativa criminal actual, quan enganxes el truc a l'autor de torn, vas a la recerca de nous referents.
Davide Longo ofereix actualment (ja va fer algunes incursions al noir fa anys amb la seva novel·la «El menjador de pedres) aquest plus de noir a la italiana que beu de Camilleri però que s´aproxima més al seu altre compatriota Luca d´Andrea. Escenografia made in una Ità lia profunda on cadascú posa la seva empremta per descobrir, en els assassins, ments capaços de tot des d'una intel·ligència pertorbada.
A la sèrie dels crims del Piemont, iniciada amb aquest cas Bramard se'ns promet à nsies de venjança entre foscos espais de corrupció i depravació. Zones d'obac on l'odi i la culpa esperen el seu moment per irrompre amb força.
Corso Bramard era l'inspector de policia més prometedor d'Ità lia, fins que un assassà en sèrie que seguia la pista va segrestar i va matar la seva dona i la seva filla. Han passat vint anys des de llavors, Corso viu en una vella casa als turons propers a TorÃ, fa classes en un institut i passa la major part del temps escalant sol.
Tanmateix, alguna cosa roman intacta en ell: l'obsessió, cultivada amb fermesa tranquil·la, per trobar el seu enemic. Un assassà que li segueix enviant els versos d?una cançó de Leonard Cohen. Disset cartes en vint anys, mecanografiades amb un Olivetti del 72. Una invitació? Un repte? Ara, aquest oponent que mai no ha comès errors sembla haver topat amb una distracció. Una pista fonamental. Suficient perquè Corso Bramard reprengui la caça, il·luminant una escena poblada de personatges ambigus i poderosos, un laberint de silencis que condueixen Corso cap al seu destÃ.
Ja pots comprar la novel·la El cas Bramard, de Davide Longo, aquÃ:
