El cas Alaska Sanders, de Joel Dicker

A la sèrie Harry Quebert, tancada amb aquest cas d'Alaska Sanders, es produeix un equilibri diabòlic, un dilema (entenc que sobretot per al mateix autor). Perquè als tres llibres conviuen les trames dels casos a investigar en paral·lel amb aquesta visió de l'escriptor, Marcus Goldman, que juga a ser el propi Joël Dicker dins de cadascuna de les seves novel·les.

I passa que, per tractar-se d'una sèrie de novel·les de suspens: «El cas Harry Quebert» «El llibre dels Baltimore» i «El cas Alaska Sanders», la més brillant acaba sent la que més se cenyeix a la pròpia intriga a torno a la vida de Marcus, és a dir «El llibre dels Baltimore». Jo crec que Joel Dicker ho sap. Dicker sap que els secrets de la vida de l'escriptor a les planes i la seva evolució fins a l'autor ja reconegut mundialment atrapen el lector en major mesura. Perquè ressonen ressons, s'estenen ones a les aigües entre la realitat i la ficció, entre el Marcus que se'ns presenta i l'autor real que sembla deixar gran part de la seva ànima i del seu aprenentatge com l'extraordinari narrador que és.

I és clar, aquesta línia més personal havia de continuar avançant en aquesta nova entrega sobre les fatalitats d'Alaska Sanders… Torníem així a una proximitat més gran amb l'obra original, amb aquella pobra noia assassinada en el cas Harry Quebert. I llavors també convenia recuperar Harry Quebert per a la causa. Des del començament de la trama ja es pot intuir que el bo de Harry farà acte de presència en qualsevol moment…

La cosa és que per als apassionats de Joel Dicker (m'hi incloc) resulta difícil gaudir d'aquest joc entre realitat i ficció de l'autor i el seu alter ego en la mateixa mesura o més gran que quan transcorre el drama dels Baltimore. Perquè, com el mateix autor cita, la reparació sempre està pendent i és el que mou la part més introspectiva de l'escriptor convertit en investigador. Però les elevades cotes d'emoció (entesa en tensió narrativa i pura emotivitat més personal en empatitzar amb Marcus o Joel) no arriben en aquest cas d'Alaska Sanders a l'assoliment amb el lliurament dels Goldman de Baltimore. Insisteixo que tot i així tot el que escriu Dicker sobre Marcus al seu propi mirall és pura màgia, però conegut això sembla que s'enyora una mica més d'intensitat.

Pel que fa a la trama que justifica suposadament la novel·la, la investigació de la mort d'Alaska Sanders, allò esperat d'un virtuós, girs sofisticats que ens enganxen i entabanen. Personatges perfectament perfilats capaços de justificar en la seva natural creació qualsevol reacció davant dels diferents canvis de direcció que prenen els fets.

El típic «res no és el que sembla» cobra en el cas de Dicker i per a la seva Alaska Sanders substància elemental. L'autor ens acosta a la psique de cada personatge per parlar-nos de supervivència quotidiana que s'acaba en catàstrofe. Perquè més enllà de les aparences esmentades cadascú escapa als seus inferns o es deixa portar per ells. Passions soterrades i avieses versions del millor veí. Tot es confabula en una tempesta perfecta que perfila l'assassinat perfecte com un joc de màscares on cadascú transfigura les seves misèries.

Al final, com passa amb els Baltimore, es pot entendre que el cas Alaska Sanders sobreviu com a novel·la independent perfectament. I això és una altra de les marcades capacitats de Dicker. Perquè posar-se a la pell de Marcus sense tenir els antecedents de la seva vida és com ser capaç de ser Déu escrivint, per apropar-nos a diferents persones amb la naturalitat de qui acaba de conèixer algú i va descobrint aspectes del seu passat, sense més aspectes disruptius per submergir-se a la trama.

Com tantes altres vegades, si he de posar algun però per baixar Dicker dels cels narratius del gènere de suspens, apuntaria a aspectes que grinyolen, com això de la impressora defectuosa amb què s'escriu el famós «Sé el que has fet» i que casualment serveix per apuntar al suposat assassí. O el fet que Samantha (tranquil, ja la coneixeràs) recordi a foc una última frase d'Alaska que certament ni fou ni fa quant a rellevància per ser recordada. Cosetes que potser fins i tot sobressin o es poguessin plantejar d'una altra manera…

Però vaja, malgrat aquest punt de lleugera insatisfacció per no assolir el nivell dels Baltimore, el cas Alaska Sanders et té atrapat sense poder deixar-lo anar.

Ja pots comprar la novel·la El cas Alaska Sanders, de Joel Dicker aquí:

El cas Alaska Sanders
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.