Mentre escric ...

Com a escriptor en potència, aprenent o narrador latent tot esperant alguna cosa per explicar, sempre m'ha vingut de gust preguntar a alguns autors en les seves presentacions els seus motius, la seva inspiració per escriure. Però quan la fila avança i te'ls trobes amb les seves plomes estilogràfiques i et pregunten allò de ¿Per ...

Seguir llegint

generació perduda

Ens equivoquem. Què se li va a fer. Però ho vam fer a posta. Ens van cridar la generació perduda perquè mai vam voler guanyar. Acceptem perdre abans fins i tot d'haver jugat. Vam ser derrotistes, fatalistes; vam caure en el facilis Descensus averni de tots els vicis en què gastar les nostres vides. Mai ens vam fer vells ni decadents, sempre vam estar tan vius ... i tan morts.

Només parlàvem de l'avui perquè era el que ens quedava, tot un immens avui de joventut, vitalitat i somnis desterrats, esgotats, extirpats amb la cirurgia de les drogues. Avui era un altre dia de cremar en la ràpida combustió de la vida. La teva vida, la meva vida, tan sols es tractava de temps que calcinar com fulles d'un calendari frenètic.

Seguir llegint

Història dins d'una altra història

Un llaç sense fi. Un bonic motiu decoratiu per al pati del que fos una sinagoga, ressuscitada segles després com a casa rural, anomenada: «El somni de Virila».

Llaç sense fi de El Sueño de Virila 1

Quan vaig decidir el nom de la meva novel·la: «El sueño del santo», em va resultar curiós trobar aquesta coincidència a internet. El tot per la part, una sinècdoque per parlar del mateix personatge, San Virila, i el seu somni cap a una experiència mística, una mena d'assaig de l'eternitat.

En la presentació de la novel·la a Sos de Rei Catòlic, vaig xerrar una estona amb Farnés, l'encarregada, juntament amb Javier, de rehabilitar la vella sinagoga i omplir, aquests intramurs centenaris, amb ànimes de pas que poden allotjar-se i gaudir de la bella vila de Sos de Rei Catòlic.

Seguir llegint