Crítiques de pel·lícules. Tot sobre les millors pel·lícules de molts directors, així com la meva visió i crítica sobre interpretacions dels actors.
Hi ha qui considera que John Malkovich és l?actor més egòlatra de tots els que han passat per Hollywood. Allò de fer una pel·lícula titulada «Com ser John Malkovich» sonava a vanaglòria absoluta. Tampoc no li queda enrere la idea d'escriure i protagonitzar una altra pel·lícula titulada «100 anys: la pel·lícula que mai…
Des d'aquell mític Leònides fet carn i os amb tocs de còmic èpic, això de Gerard Butler va ser medrar a l'estrella cinematogràfic amb nous papers que van abundar en el seu ganxo heroic. Segurament sense arribar a ser un dels actors a primera línia, però sent prou reconegut com a …
La transició d‟actor complementari a protagonista no sempre és fàcil. De fet, no sempre acaba succeint. Per això molts actors es queixen que totes les pel·lícules són rodades pels mateixos 5 o 6 actors. Però en la tenacitat de Tom Hardy i la seva vàlua podem trobar-lo…
Això d'Anna Castillo és una evolució interpretativa exponencial. La vaig descobrir, com tants de nosaltres, amb aquella comèdia músical de 2017 «La trucada» i des d'aleshores fins avui mateix hem anat descobrint les virtuts del seu ofici des d'una personalitat arrabassadora i un carisma dels que es van…
Una actriu que aplega registres interpretatius com si la seva virtut camaleònica fos una cosa fàcil de posar en pràctica. Sens dubte Jennifer Lawrence faria les delícies d'un gran director com Hitchcock. Perquè hi podem trobar aquest rerefons insospitat que sempre busca el cinema com a factor sorpresa. Alguna cosa …
Quan Henry Cavill guardi a l'armari la seva capa de superman per imperatiu de la productora, el seu desencasellat cap a horitzons interpretatius més suggerents en allò creatiu resultaran interessants sens dubte. Perquè a Henry Cavill s'endevinen majors facultats interpretatives més enllà de la posició i el postureig del …
Això de Blake Lively i la interpretació només era qüestió de temps. Perquè el mateix va passar amb els seus germans com a hereus tots del negoci del cinema per part de pare i mare. Una cosa així com els Bardem a Espanya, per acordar-me ara mateix d'algun símil que s'estendrà per …
A Kevin Bacon no li cal cap sobreactuació o cap histrionisme per assolir-nos en qualsevol emocions que necessiti l'escena de torn. Això d'aquest actor és el do innat que amb prou feines necessita cap maceració, ni additius, ni altres trucs més enllà de l'aprofitament d'una personalitat i carisma caigut…
Un rostre de tipus divertit, de col·lega amb què sortir a prendre unes copes i acabar a les tantes. En la seva aparença amigable em recorda una mica Ryan Reynolds, amb qui tinc una relació estranya com a espectador perquè em porta a la memòria a un amic de fatigues…
Hi ha actors que desapareixen i ressorgeixen en el moment menys inesperat. Va passar amb John Travolta, gràcies a Tarantino, a «Pulp Fiction». I va passar de manera molt semblant amb Joaquin Phoenix al Joker, el malvat de Batman més àcid mai escrit. Un efecte similar, un ressorgiment de gran intensitat sísmica…
Potser Mark tingués raó en la seva queixa sobre que Brad Pitt i Leo DiCaprio acaparaven els millors guions. I un paio inquiet com ell no pot estar esperant que li caiguin interpretacions al seu gust. Així que darrerament ho veiem més de productor oa càrrec de …
Pot ser que la mirada cristal·lina i el rostre angelical de la Hathaway la limitin a l'hora d'assumir papers que requereixin més dosis de profunditat cap a parcel·les més recòndites de l'ésser humà. Encara que una cosa semblant podríem pensar de Natalie Portman i aquí la tens brodant interpretacions del …