De vegades les circumstàncies es confabulen per crear alguna cosa singular des de la inoportunitat o l'adversitat.
En el cas de Esgota Kristof tot s'unia perquè no escrivís aquest volum de tres novel·les en l'idioma estranger que la rebia en la seva fugida des de la nova Hongria administrada soterradament per la URSS.
Una mateixa paradoxa de la destinació descarregaria sobre els seus personatges, els germans Claus i Lucas, totes les contrarierades insuperables per a uns nens de la guerra.
Circumstàncies adverses que van crear una especial sinergia a un i altre costat de l'espill de la realitat i la ficció. Sobretot quan s'aborda un realisme com el relatat en aquest volum recuperat per a la causa de les grans obres clàssiques.
El que s'empasta tot, allò que fa que la història relatada i les particulars circumstàncies de Esgota s'unisquen en el transcendental, és el llenguatge. A falta de més recursos, l'autora desplega l'enginy amb una concisió que encaixa perfectament amb la visió de el món dels nois i la seva minsa capacitat per comunicar-se.
Un dels grans perills de qualsevol narració és la de posar termes o fins diàlegs impossibles entre personatges que no poden desenvolupar-se en segons quins àmbits. Una cosa així com escriure una novel·la amb personatges infantils en què un d'ells observa: Aquest meravellós capvespre, saturat de colors vermellosos, em fa considerar el misteriós esplendor d'el significat de la vida ....
En aquesta obra els nois conversen justament com el que són. I en aquesta adaptació precisa acaba brillant la cruesa de les circumstàncies, la inventiva improvisada cap a la supervivència. La capacitat dels més dotats d'intel·ligència emocional, ja des de la infància, s'obre pas entre la runa d'una societat feta runa fins i tot en el moral.
Claus i Lucas són dos nois orfes, que analitzant les vivències d'Agota poden manifestar-se com reflexos de les sensacions de la apàtrida autora. La seva existència és el drama propi d'el temps que els ha tocat viure en meitat d'una guerra que té el seu país dominat per forces estrangeres. Al llarg de les tres divisions de l'obra:
El millor de la història és com tot cobra un sentit molt especial segons el plànol des del qual es miri. La violència nascuda de l'escassetat, o el desarrelament i l'abandonament, passant per la consideració dels bessons com dos éssers summament perversos. Som els qui per jutjar-los?
De la sensació de rebuig acaba naixent una idea amarga que les circumstàncies manen. Més enllà de la particular relació entre els nois quan passen tot junts, o quan un decideix quedar-se i un altre anar-se'n, en la tercera part «La gran mentida» acaba per despullar tot, buscant que el nostre propi focus sobre el narrat acabi per complementar la història , esquitxant-, implicant-, tractant que ens posem en el lloc d'un i altre a la recerca d'una síntesi impossible sobre una veritat sempre subjectiva que acaba sent aquesta gran mentida.
Ja pots comprar la novel·la Claus i Lucas, el gran llibre de Agota Kristof, aquí: