Veure la pel·lícula «Chavalas» completament gratis a RTVE PLAY.
Les tortugues s'alimenten divinament a força de gaspatxo. Fins que acaben morint sap Déu què. I la gent mai es queda amb els seus retrats més autèntics quan es treuen la foto de l'dni, una altra cosa que ningú pot entendre. El cas estrany ens acosta tant a la quotidianitat perquè a la fi i al el cap tots participem d'aquesta estranyesa i aquest estranyament al voltant d'una realitat que sempre avança atropellada.
Fins i tot les coses passen igual de ràpid per unes noies de barri com les de la peli. Només la talla dels seus nom perdura en un banc amb vista a el bloc d'habitatges que sempre va estar aquí per a elles ocultant qualsevol possible i esplendorós capvespre. Un tità de maó cara vista sense balcons.
És el món de la Marta, Desi, Bea i Soraya, les quatre noies de Cornellà que comparteixen tot en aquest interval del que queda de joventut. Encara a costa de les forces centrífugues que sempre acaben empenyent fins reubicar cadascú en el lloc més insospitat. Ja es poden tenir somnis de fotògrafa a Estocolm com Marta o un bar ple de canaris com Ángela. Tot passa.
Per això acaba sent fascinant descobrir aquest moment, aquesta captura sobreexposada a la llum de la vitalitat dels vint. De Barcelona a Cornellà ha de distar unes quantes parades d'autobús, però no hi ha universos més llunyans al seu torn. La qüestió per a dirigir una pel·lícula així és saber obrir a l'màxim l'obturador per carregar de realisme del que esdevé. Res de cursileries ni martingales cinematogràfics ad hoc. El que els passa a aquestes noies és tan cert que et fan sentir part del seu grup.
O sigui, que res a veure amb fórmules romàntiques versió pelis juvenils nord-americans. Potser Marta s'equivoqui de nou en l'últim moment, mai ho sabrem. Un cop assumides les arrels viatja una més tranquil·la. I ja hi haurà temps per ensopegar una altra vegada, si és que toca. La qüestió és saber que aquestes amigues tornaran a ser-hi per recollir a la Marta masegada si la decisió esdevé fracàs.
El principi i la fi de la història. La necessitat de Marta d'escapar del seu barri a tota costa i el descobriment de la identitat forjada en aquests carrers com elixir necessari per a qualsevol creador, t'hagis criat en mansió oa favela. El desenvolupament mentrestant desborda una autenticitat colpidora amb un punt idealitzat de l'amistat però amb la cruesa cap a la felicitat dels moments.
I també un punt del que podria anomenar-se apoderament femení. Perquè aquestes noies són també aquestes dones de generació ja alliberada, enfrontades sens dubte a traves encara ferms però convençudes que ser dona és fer el que et surti de el cony. Sens dubte una història per gaudir i per recuperar horitzons perduts, els d'aquells dies que molts ja només podem contemplar des velles fotos.