Pols al vent

molí-de-vent-dust-in-the-wind

De vegades d'una cançó surt una història. I així va arribar aquesta, fa bastants anys ... Et convido a que li donis a l'play i llegeixis El xiulet de les aspes dels molins amagava una cançó. El compositor Kerry Livgren ho sabia i esperava pacient poder arrencar de la seva guitarra ...

Seguir llegint

Els vells passos

vells-passos

Ja no albergo esperança. He aprofundit dins meu, fins a les antípodes del meu pensament, de la meva ànima o del que sigui que aculli la meva pell. Però no faig peu en el buit. Sota el meu ser s'estén un oceà, tan immens com insuportablement calmat i fosc. Tinc escrits ...

Seguir llegint

preses falses

Estudiava amb discreció els moviments de centenars de potencials actors i actrius que passejaven pel metro, fins que la meva càmera es va aturar en ella. Elegant i sofisticada. La vaig trucar Brenda Wilson, i li vaig adjudicar el paper principal de la pel·lícula que volia fer. Brenda pensativa a l'andana, asseguda ...

Seguir llegint

Somnis d'actor

Tot va començar amb la primera pel·lícula de Superman. La vaig veure un dissabte nit a la plaça de la vila, quan jo era petit i encara es portava el cinema a l'aire lliure. Gràcies a el gran superheroi vaig començar a somiar amb arribar a actor. Li vaig demanar a la meva mare que em comprés ...

Seguir llegint

residual

__Ya t'he dit que no puc parlar sobre el futur. No he vingut per això, pare. El que sí t'asseguro és que el demà, tal com ho imaginem, arriba a convertir-se en aquesta anhelada utopia. __Anda, per favor. Compta-me més sobre el futur. De tota manera, jo mai ...

Seguir llegint

Ànimes de foc -Brujas de Zugarramurdi-

A lloms del seu cavall, un inquisidor m'ha mirat amb gest incrèdul. He vist la seva cara en algun altre lloc. Sempre he memoritzat les cares de la gent. Com no !, si fins i tot diferencio els meus caps de bestiar una a una. Però ara mateix em costa recordar, estic bloquejat per ...

Seguir llegint

devoció

PUBLICAT A LA ANTOLOGIA «RELATS PER AL NOMBRE CENT» DE MIRA EDITORS Devoció, si. No hi ha una altra paraula millor per definir el que Santiago sentia pels seus ninots de porcellana. El vell golfes era el lloc ocult on Santiago guardava les seves precioses figures, i allà passava ell també les hores ...

Seguir llegint