Els braços de la meva creu -capítol I-

Els braços de la meva creu
clic llibre

20 d'abril de 1969. El meu vuitanta aniversari

Avui he complert vuitanta anys.

Encara que mai podrà servir com a expiació dels meus terrorífics pecats, puc dir que ja no sóc el mateix, començant pel meu nom. Ara em dic Friedrich Strauss.

Tampoc pretenc escapar a justícia alguna, no puc fer-ho. En consciència vaig pagant la meva pena cada nou dia. "La meva lluita"Va ser el testimoni escrit de la meva deliri mentre que ara intento discernir el que quedi de veritat després de l'amarg despertar al meu condemna.

El meu deute amb la justícia dels humans poc sentit té cobrar ja d'aquests vells ossos. Em deixaria devorar per les víctimes si sabés que alleujava el dolor, aquest dolor extrem i enquistat, vell, ranci, aferrat a la quotidianitat de mares, pares, fills, pobles sencers per als que el millor hagués estat que jo no hagués nascut.

Seguir llegint

Fresh Banking

100 pessetes

L'hivern de l'economia ha arribat. Els matalassos tornen a acollir els estalvis de la gent, confiant més en somnis pròspers que en les promeses de el 5% dels fons d'inversió. No és per a menys, quotidianament veiem com els bancs s'estudien els uns als altres amb la mirada sospitosa de Clint Eastwood en «El bo, el lleig i el dolent».

Seguir llegint

Arreglant el món a puntades

Aristòtil i Plató

La penya té teories sorprenents. Recentment, prenent cafè en un bar i parlant sobre el temps, un improvisat tertulià s'ha unit al nostre grup i, amb aires de Nostradamus, ha assegurat que el canvi climàtic es deu a l'afecció directa tant satèl·lit en l'atmosfera. El cosí de Rajoy secundaria aquesta opinió, sens dubte.

També algú em va dir fa poc que d'aquí a alguns anys tots portarem un xip inserit al braç amb el qual passarem per tota mena de controls. El susdit m'explicava, absolutament convençut, que fins per comprar paper higiènic al Sabeco passaran l'escàner pel nostre braç per veure si tenim saldo.

Seguir llegint