La immensitat fascina tant com pot estendre la sensació de monotonia. Tot depèn del temps dobservació. Perquè no és el mateix endinsar-se al mar per submergir-se a les seves aigües manses a braçada neta o per pujar-se a les seves onades, taula a la mà, que anar-se'n a passar uns dies de feina en un hàbitat que no és el propi.
Els peixos boquegen fora de l'aigua, l'home sap que una tempesta dolenta pot ser la diferència entre solcar els mars o submergir-s'hi. A l'interior tota singladura és un viatge enlloc confiat en instrumentals i bona sort. Les feines pròpies del pescador d'alta mar l'allunyen d'aquell «natural estranyament» de l'home boquejant fora de la terra ferma.
El narrador de Bona mar s'embarca, de la manera més literal possible, en un viatge de feina. Ho fa perquè és periodista i vol descobrir com viuen i pesquen aquests homes que passen la seva vida a alta mar perquè nosaltres puguem menjar peix fresc. Aquesta travessia cap a allò desconegut —mai ha navegat i amb prou feines coneix del mar més que la platja— és també un viatge cap al seu propi interior, ja que el que coneix a terra ferma en realitat sembla anar-se'n en orris: la seva feina, la seva parella, casa seva, la seva vocació, tota la seva vida.
Com es viu envoltat d'aigua, com van passant els dies entre els timbrazos que anuncien que la xarxa és plena, com es veu l'horitzó des d'un viatge que no s'assembla a cap, què cal esperar del trajecte cap a Gran Sol, un dels caladors més complicats del món. Amb aquesta experiència, viscuda a través de la seva pròpia innocència però també a través de la mirada i la saviesa que la tripulació li va prestant a poc a poc, Antonio Lucas porta a les nostres mans l'èpica d'un treball esgotador i tan desconegut com apassionant.
Ja pots comprar la novel·la Bona mar, d'Antonio Lucas, aquí:
