Leopoldo Abadia sempre ha destacat com un preclar economista, però ara es destapa amb aquest llibre d'índole més familiar i fins social, tal com està el tema de la conciliació laboral.
Els avis i el seu nou rol com a empleats de la llar d'infants més socorreguda. Una innegable realitat que resulta molt interessant abordar. Però la realitat té les seves arestes, i amb un to d'humor, el bo de Leopoldo posa els punts sobre les is en aquest llibre Avis a la vora d'un atac de néts.
Perquè els avis no sempre tenen la salut apropiada, ni la vitalitat necessària per ajustar-se a el ritme dels petits plançons dels seus propis fills, ni tenen perquè assumir l'obligatorietat d'un contracte en segon grau.
Però en la majoria dels casos sempre hi són. Perquè l'amor tot ho pot, i encara que a l'acabar el dia sentin que cada un dels ossos del seu cos està a la vora de la dislocació, mentre que la fatiga mental per fi troba un temps d'assossec. els avis s'empraran a fons amb aquests petits nous hereus del seu amor i el seu afecte.
No es tracta de trobar pautes exactes de seguir per aconseguir un ajust total en el notori salt generacional, ni per suavitzar l'encaix de les costum d'uns i altres tutors naturals i ocasionals, el que aporta aquest llibre és més aviat la lucidesa de l'exemple, l'humor per suportar l'assumpte i algun consell segur cap a aquesta convivència més fàcil.
Els avis assumeixen el seu paper de cuidadors però no sempre d'educadors recelosos. Aquesta tendència a la cessió davant el caprici no és una cosa sempre negatiu ni reprotxable. La figura dels avis ha estat una mica així des d'antany. La sobrecàrrega de referències i pautes cap a una educació perfecta fa pensar als pares a que han de prolongar la seva fèrria mà una vegada que lliuren els fills als avis. Flexibilitzar aquesta idea és un bon punt de partida. Unes figures representen una cosa i altres altra. No és pla d'adoctrinar ara intensament els que et van intentar educar a tu en el seu moment, amb més o menys encert.
Un bon avi no és el reflex del que s'imagina que ha de ser el progenitor, el bon avi el comença a demostrar amb el simple fet d'encarregar d'aquests petitons de casa nostra. És cert que sempre hi ha extrems que comentar i en què la pàtria potestat ha de preponderar. Però considerant tot el que fan per tu, el més que pots fer és donar-los les gràcies.
Ja pots comprar el llibre Avis a la vora d'un atac de néts, L'especial llibre de Leopoldo Abadia, aquí: