La sensibilitat femenina, en uns temps encara durs per a la dona, unida a la seva passió per la fotografia va acabar confluint en la literatura com a expressió última d'un univers captivador. perquè Eudora Welty fusionar finalment tota la seva creativitat en una faceta literà ria valorada amb el temps com a crònica dels Estats Units meridionals durant fases tan rellevants com la Gran Depressió o molts altres escenaris posteriors de el segle XX.
SÃ, es tracta del mateix sud profund que va servir d'escenari en ocasions a un William Faulkner que també saldava el seu deute amb els seus orÃgens en no poques de les seves obres.
Des del local cap a l'universal. Tot autor entestat a revelar les interioritats i intrahistorias més humanes de qualsevol espai, acaba convertint-se en aquest relator de la nostra civilització en aquesta mà gica representació de la part pel tot. Sinècdoque humanÃstica feta obra literà ria. Històries que des de la sensibilitat i el detall superen holagadamente la ficció fins a arribar idees molt més transcendentals.
Per descomptat, res seria possible sense aquest ganxo literari de les bones històries, dels relats que giren al voltant de protagonistes intensos, potents. I també aquà Eudora Welty s'acurava cap a aquesta excel·lència que fa d'un dià leg o una reflexió una mica enterament autèntic.
3 millors llibres d'Eudora Welty
La filla de l'optimista
Quan un autor s'enfronta a la novel·la, aquesta sempre tendeix a sobreposar-se a la resta de tota obra prèvia de menor grandà ria.
La qüestió, el repte, és aconseguir en aquest format més extens traslladar tan bons matisos d'un univers creatiu enriquit en els petits relats.
En aquesta trama s'aconsegueix amb comoditat aquest fi. La protagonista és Llorer, una dona que torna als seus orÃgens amb el imperiós reclam de la malaltia d'un pare que esgotarà els seus dies al seu costat. La vida tanca els seus propis capÃtols quan els pares se'n van, sense cap esmena.I és llavors quan Llorer s'enfronta a aquesta missió tità nica de donar sentit a la seva vida quan el buit treu el cap. Enfront d'ella trobarà a Fay, l'última dona del seu pare, interessada en herències més que en qualsevol altra cosa.
Amb Fay, Llorer tindrà els enfrontaments més crus de la història, mentre tracta de tancar capÃtols de la seva vida que, sense el seu pare, ja no tenen cap valor. Perquè la culpa sempre vol cobrar el seu rescat.
contes complets
Els contes sempre tenen un component fotogrà fic, una il·lustració fà cil de la seva idea principal, dels seus escenaris mÃnims.
Els orÃgens creatius de Welty radicats a la fotografia, es manifesten aquà amb la major intensitat si cap de la descripció total de personatges i paisatges, de sentiments, emocions, idees i desitjos. En aquest volum es recopilen històries situades en diversos escenaris d'aquest sud profund esquitxat de llocs mà gics, entre tradicions i costums tan magnètiques com en ocasions estridents.
El recull ve que ni pintada i és completament procedent per aquesta escenografia compartida només que amb el pas d'anys i dècades.
En aquest llibre actuen personatges carregats de mà gia, enfrontats a mil i una adversitats, exposats a à nima oberta enfront de l'lector en una lectura que fet i fet resulta tanmateix cà lida, tan amable com estranya en ocasions. El millor exemple de tota l'obra de la genial Welty.
La paraula heretada
El biogrà fic adquireix en els personatges veritablement rellevants, tints d'ensenyament en molts aspectes. Descobrir la visió de Welty sobre la seva pròpia vida, suposa en aquest testimoni un valor molt especial. «L'à nima escriu els seus llibres però ningú els llegeix», com cantés Yupanqui.
En el cas de Welty va saber abordar aquesta gran obra de traduir la seva à nima en la senectut, una possibilitat a l'abast de molt pocs afortunats. Entre les imatges pròpies de la seva vida, transformades per aquest matÃs subjectiu de el pas de el temps, Welty aprofundeix en tot, des dels contextos històrics fins als moments més personals. Des dels seus escenaris fotogrà fics on s'erigeixen sentiments intensos, agraïment malenconiós. Un brillant i emotiu repà s des de les últimes notes d'una cançó sempre favorita.
