Molts són els que assalten el món literari gràcies a l'efecte palanca d'uns mitjans de comunicació capaços de convertir l'escriptor o escriptora en supervendes. Arribar per quedar-s'hi és una altra cosa.
I tenim exemples de tota mena. Sandra Barneda ja porta uns quants llibres a l'esquena, com Carme Chaparro, Mònica Carrillo, Christian Gálvez o Carles de l'Amor. Tots ells superen amb escreix infames records literaris com el d'Ana Rosa Quintana i el seu torticero plagi o el de Belén Esteban i els seus…, bé el que fos això que publicava o publica.
En el cas de Barneda s'entreveu aquesta agradable varietat que fa de cadascun d'aquests narradors, recolzats per popularitat tant com per la seva bona feina, un prototip d'escriptor o escriptora molt diferent abordant diferents gèneres que van des del romàntic a la ciència ficció.
Com dic, a l'haver de Sandra trobem ficcions històriques, trames intimistes, propostes de misteri i aquest necessari prisma femení, més que feminista, que va traçant una literatura de protagonismes equilibrats de manera natural.
Top 3 novel·les recomanades de Sandra Barneda
Les filles de l'aigua
Venècia no és tot una ciutat primorosa. Estar envoltada d'aigua (que no és que circuli fluidament precisament) acaba per deteriorar i tacar parets dels edificis però és que parlem d'autenticitat, d'una bellíssima ciutat conquerida a l'aigua i on tot transcorre al ritme de les embarcacions que la solquen entre edificis de meravellosa arquitectura per moments esplendorosa i en altres de vetllada decadència, com si fos un conte. M'enrotllaria més, però no és el moment. Ara toca parlar del nou llibre de la periodista Sandra Barneda.
La qüestió és que Les filles de l'aigua, aquesta estupenda novel·la ens retrotrau a la inspiradora Venècia del segle XVIII, on totes aquelles cases del gran canal estarien ocupades per famílies potentades i on la plaça de Sant Marc es convertiria en l'únic punt de trobada per totes aquelles famílies pairals que feien del seu carnaval un espai de convivència amb el poble, lliurant-se moltes vegades a la desinhibició pròpia de la mascarada general.
Arabella Massari és una jove i noble veneciana fascinada pel carnaval de la seva ciutat. Sens dubte aquell tipus d'oci suposava el millor moment de l'any per als esperits joves i inquiets d'aquella remota Venècia. A la seva festa acudeix Lucrezia Viviani, filla d'un empresari amb ànsies de prosperar forçant si cal a la seva filla a un enllaç matrimonial indesitjat.
De fet Lucrezia va a la festa en condició de promesa de Roberto Manin. Només que aquesta jornada de festa, tan propensa per l'engany, pot ser la seva última oportunitat per escapar d'aquest fred amor concertat.
Arabella descobreix a Lucrezia, d'aparença exterior apocada i tímida aquesta força, rebel·lia i energia que busca per incorporar-la a una germandat de dones que intueixen que poden ser alguna cosa més que mers personatges secundaris sense vida pròpia…
La terra de les dones
Si hi ha una revolució ressenyable en la història de la humanitat, aquesta és la de la dona a la recerca de la igualtat. Per això tot escriptor o escriptora que tregui el cap a narrar la vida i l'obra d'una saga familiar en femení ja anticipi aquesta tensió narrativa de protagonistes sempre al tall, fent l'impossible i més per sobreviure a estigmes i etiquetes.
Gala Marlborough viatja amb les dues filles, Kate i Adele, a un petit poble de l'Empordà amb l'única intenció de cobrar l'herència d'un familiar desconegut i reprendre com més aviat millor la seva vida a Nova York. Ignora que aquesta decisió activarà una perfecta, subtil i compassada maquinària disposada a desempolsar mentides enterrades, secrets familiars ia curar ànimes entregades a l'amargor del dolor.
«Fa una setmana que el teu pare ha mort, fa una setmana que no trobo consol per a tant de dolor. Des que vaig tornar de Boston, on vaig arribar massa tard per anar a l'enterrament del teu pare, no he sortit de la casa; ha esdevingut el meu refugi, el meu santuari de llàgrimes. En aquest tancament he comprès que, en els indicis de bogeria, hi ha la màxima expressió de la sensatesa. Per això t'escric, per això em sento en aquesta vella cadira a confessar-me a la meva única familiar viva que ets tu, la meva petita Gala».
Un viatge fascinant al cor de la Muga, un diminut lloc del planeta governat per un singular cercle d'ancianes de cor infinit, sabedores que allò minúscul pot arribar a ser incommensurable. Reflexiva, contemporània, màgica, rebel… Així és La terra de les dones, una apassionada tornada als orígens, un redescobriment, la certesa que amb la força i el consentiment dels avantpassats qualsevol pot temptar el destí.
Riure a el vent
La segona novel·la de Sandra Barneda ja apuntava aquesta escriptora amb inquietuds fondes, amb el descobriment de l'escriptura com a projecció per a grans històries novel·lades des d'aquell fur intern de l'escriptor a la recerca de respostes…
Alguna vegada has pensat a posar terra pel mig? Perdre't en un lloc llunyà i veure la teva pròpia vida des de la distància? T'atreviries?
Àlex, una escriptora de llibres d'autoajuda que necessita ajudar-se a si mateixa, decideix fer un viatge al cor de Bali. En el seu camí, coneixerà una mestra espiritual, dues germanes molt diferents i una enigmàtica pintora de deesses. I toparà amb la sorpresa d'un assassinat.
Nova i contemporània, divertida i emocionant, aquesta novel·la de viatges amb tints de novel·la negra és un cant a la vida ia la necessitat de ser nosaltres mateixos.
Altres novel·les recomanades de Sandra Barneda…
Les onades del temps perdut
Els punts d‟inflexió més dramàtics s‟ocupen de modificar els guions de la vida. Res no acaba sent com es podia esperar. Cadascú carrega llavors amb aquest llast d'un destí que es mou en un pla paral·lel com el desenvolupament més natural dels esdeveniments. Mentre que la realitat s'entesta a lliscar com un rellotge de sorra immisericordiós i lliurat a la gravetat. Recompondre el passat és una missió impossible. Tornar als llocs i amb la gent on un va ser tan feliç com infeliç alhora és una ruleta russa.
Eren còmplices d'aventures. Com els Cinc , aquestes novel·les juvenils d?uns amics inseparables. Ho van anar fins que un segon ho va canviar tot. Els estius de la infància, la vida sense presses i aquella amistat que semblava eterna va esclatar en un cotxe una matinada d?hivern. El pes de la culpa va dinamitar els seus somnis i es van deixar de veure.
Però la delirant promesa de celebrar junts el quaranta aniversari d'un mort els tornarà a retrobar vint-i-un anys després. Ha passat massa temps. S'han convertit en desconeguts, però tots decideixen complir i passar quatre dies junts per redescobrir-se i comprovar que més enllà de la mort, més enllà del dolor, hi ha la vida i aquesta amistat que els pertany i ha donat valor a la seva supervivència.
