Els 3 millors llibres de Roberto Sánchez Ruiz

De la vida mateixa sorgeixen les novel·les. En un terme mitjà entre la vida i les novel·les hi ha els periodistes, amb el seu codi deontològic que enlaira la veritat per sobre de totes les coses. Només que Déu sap què és la veritat en moltes ocasions. Així, els periodistes en exercici viuen forçats a ajustar realitat i veritat. Com si fossin la mateixa cosa. Curiós exercici gens fàcil. En primer lloc pel sol fet de disposar, fins i tot des del sensorial, de la visió subjectiva d'uns fets també sempre subjectius.

Semblant divagació per endinsar-nos al quefer literari d'un Roberto Sánchez que no és l'excepció en una professió periodística que no poques vegades acaba derivant en narrativa pura i dura, com la vida mateixa. des Carme Chaparro fins Carles de l'Amor o Teresa Vell, Per citar exemples actuals. La literatura acull periodistes amb els braços oberts de bat a bat. Teràpia o placebo, escriure històries els reconcilia amb aquesta quimera de relatar el que passa en el nostre món. Perquè potser hi hagi més veritats en les seves novel·les que allà fora, a les ombres de la vida.

Precisament en aquestes ombres Roberto mou les trames amb la solvència del coneixedor de mecanismes, modus i estimacions, per buscar termes alternatius per a un món que sempre es mou de manera alternativa al seu aparent esdevenir. I sí, una vegada més és la novel·la negra la que més s'acosta a explicar allò que tots intuïm però pocs volem veure sobre el funcionament tan real com soterrat de les coses…

Top 3 novel·les recomanades de Roberto Sánchez Ruiz

Assassins de sèries

El recurs de el personatge profà que arriba a el sinistre món de l'hampa té molta tirada perquè aconsegueix situar-a tots en aquesta posició d'intrusisme, d'indefensió davant el mal en tota la seva essència. Si a més la trama aconsegueix incrementar la tensió i millorar fins i tot aquest punt de partida, la lectura apassionada està assegurada.

'Assassins de Sèries' és el nom de l'bloc de tres joves (Andrés, Marta i Rubén) que viuen junts a Madrid. Addictes a les sèries, somien crear el seu gran èxit internacional: una sèrie de referència com podria ser Lost. Andrés es guanya la vida escrivint textos per a agències de publicitat i prospectes de farmàcia. Marta és maquilladora en culebrons. Rubén és taxista i, en les llargues esperes a l'aeroport o estacions, devora totes les sèries possibles.

Un dia, reben la trucada d'una productora de televisió per entrevistar-los. En realitat els rep un subinspector de policia, Héctor Salaberri. El motiu: s'estan cometent uns assassinats que tenen alguna cosa en comú; estan inspirats en sèries de televisió. La policia vol que els ajudin a trobar noves pistes que puguin aparèixer en altres casos i, alhora, anar dibuixant el perfil de l'assassí. Aquest mateix dia, quan acudeixen a la cita, han de donar una volta perquè el tràfic de centre de la ciutat està impossible. Des de la sisena planta d'un hotel ha saltat un home. No té cap document que l'identifiqui. Es va registrar la nit anterior amb un nom fals. Aquest cas se'ls encarrega als companys de Salaberri, l'agent Benítez i la inspectora en cap, Isabel Velasco.

Assassins de sèries

Salvaràs als meus fills

Res com un bon assassí en sèrie, capaç de fonamentar i teatralitzar el crim com si d'una sublimació dels horrors fora, per captivar-nos amb aquest reclam diabòlic de la banda salvatge, de la bogeria i l'animadversió. La vida i la mort són aquest joc que pot arrossegar a un quan decideix treure el cap una mica a veure què és el que passa entre les ombres ...

Tornen Velasco i Benítez. Torna Roberto Sánchez amb la parella de detectius que va captivar més de 10.000 lectors a Assassins de sèries. La novel·la inspirada en Assassins de Sèries salta ara a la gran pantalla.

Una directiva de el grup que produeix la pel·lícula apareix morta en estranyes circumstàncies dies abans de la seva estrena. La inspectora en cap Velasco i Benítez, el seu ajudant, tenen motius per sospitar que s'enfronten de nou a l'assassí de les sèries, o un imitador. ¿Van quedar caps per lligar? Qui pot conèixer tants detalls precisos que no es van fer públics sobre el cas?

Salvaràs als meus fills

Els que manegen els fils

El de les ucronies és un plantejament sempre interessant. D'una banda tenen un fort component de ciència ficció, d'alteració de el temps amb el que això suposa de mons paral·lels, forats de cuc i altres. Però si ens quedem amb els fets consumats, amb la nova realitat plantejada, la trama pot ser simplement una brillant elucubració que convida a la imaginació a l'inquietant i suggerent plantejament històric de i si les coses no haguessin succeït exactament com es concatenaron en el nostre món. L'atzar s'empasta la nostra realitat, i ja sabem quant de capritxosa és Fortuna i els seus casualitats ...

24 d'Octubre de 2019. Ramon Santolaya, en qualitat de secretari d'Estat, assisteix com a testimoni a l'acte d'exhumació de Francisco Franco a El Valle de los Caídos. Posteriorment, des del cotxe oficial, observa el vol que porta el fèretre fins Mingorrubio. No obstant això, les restes de l'dictador mai arriben al seu destí. L'helicòpter que els trasllada s'estavella pocs minuts després de l'enlairament. ¿Atemptat? ¿Accident?

Està a punt que es descobreixi la gran veritat, que es desvetlli un dels secrets més ben guardats de la història recent d'Espanya. Santolaya tem que el puguin relacionar amb els fets i decideix que és el moment de fugir, d'abandonar una carrera que l'ha portat fins a la fontaneria de la Moncloa passant pels serveis d'intel·ligència. Des de la dictadura a la democràcia, més de quaranta anys, sempre molt a prop del poder i la presa de decisions.

En el seu viatge evoca el passat a la Barcelona de finals dels seixanta, quan sent un ociós adolescent, la casualitat va fer que comencés a treballar com pigall d'un il·lustre nord-americà, un agregat comercial amb bons contactes a l'ambaixada. McNamara, però, s'encarregava de teixir les xarxes de contactes entre tots aquells actors interessats en tenir un paper destacat en la imminent transició espanyola.

Barcelona bull. És un camp de mines i de proves. De contubernis i conspiracions. El terreny ideal per a les corrupteles, i on les forces vives de el règim tenen patent de cors. Ramon Santolaya, àvid lector i devot de la ràdio, es veurà embolicat en trames pròpies d'un món que només creia que existia en la ficció. Una història sobre l'amistat i els primers amors, de crims i abusos en l'Espanya més negra, de traïcions i dolços venjances.

Els que manegen els fils
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.