Els 3 millors llibres de Noam Chomsky

Recordo l'impacte que em va suposar la intervenció de Noam Chomsky a l'actual conflicte amb la regió de Catalunya. Més que res, perquè dels intel·lectuals esperes sempre una intervenció mesurada, reposada, analitzadora dels fets i del fons. Però és clar, és tan temptador aquests dies acostar-se a una suposada calor llibertària, encara que disfressi un únic anhel egoista…

Perquè ser separatista català es ven com una causa fàcil en el món civilitzat. Pot ser una expiació de tants i tants pecats davant de veritables menyscaptes de drets fonamentals; crònics abandonaments sociològics i polítics en altres llocs de l'món; renúncies interessades per equilibris indispensables .... Activisme de saló.

I és clar, qui més qui menys (d'entre la plèiade de personalitats suposadament esquerrans, però realment acomodats en aquest, de vegades, cínic món), llepa les ferides de falsedat mostrant ferm amb la causa menys real i més vergonyosa de totes les causes pseudorevolucionarias existeixen .

I després arriba un paio com José Mújica, expresident d'Uruguai, desaferrat realment de tot el que suposi fariseisme i tebies de falsos esquerrans revolucionaris. Aquest sí, José Mújica deixa sense paraules el periodista de torn del canal proseparatisme català més conegut i li deixa anar que l'independentisme català és simplement egoisme. I que el moviment, de democràtic, no en té res.

Però anem, crítiques a part, no es pot obviar que el postureo moral de Chomsky en aquesta qüestió és només una gelosia oportunista que tots podem utilitzar en un moment donat, a falta de causes reals certes en què involucrar els nostres principis ètics.

Rajades a part, després hi ha la seva obra, una extensíssima bibliografia que, en molts casos, treu el cap a una visió enriquidora de l'esdevenir dels nostres dies. I sí, resulta ser un autor plenament recomanable en els seus assajos propers a una visió crítica i fins filosòfica.

Top 3 llibres recomanats de Noam Chomsky

La (des) educació contemporània

Vaig acostar-me a aquest llibre induït per altres lectures similars que apuntaven al sistema educatiu com un càncer per, precisament, molts dels més dotats i creatius dels alumnes. És cert que altres sí que arriben, estudien, es titulen i es fan homes de profit.

La qüestió és els que es queden pel camí. Si pogués fer estadística de coeficients intel·lectuals sense titulació, sobretot en els primers nivells en què són més joves, segurament quedaríem ojiplàtics. Es tracta de la mania d'organitzar fins a l'èxtasi, d'estructurar fins a allò orgiàstic. I aleshores els que munten el sistema es queden ben tranquils, com quan van al bany, sense considerar molts altres aspectes més rellevants per fomentar l'aprenentatge, com és sens dubte la voluntat essencial per aprendre i la motivació com el motor que l'activa.

Sense endinsar-se en aquests aspectes ressenyats, Chomsky apuntala un altre aspecte essencial, el foment del crític, la introducció d'aquesta noció intel·lectual de l'individu jove desitjós de replantejar-ho tot. No hi ha dogma que un noi inquiet vulgui assumir perquè sí. I això suposa un llast terrible. A Noam Chomsky se'l reconeix mundialment com un dels grans intel·lectuals i educadors del segle XX. I, tanmateix, fins ara no s'havien recollit a cap llibre els seus escrits sobre l'educació i la deseducació dels ciutadans. En aquest, el gran lingüista nord-americà critica durament el nostre sistema d'ensenyament actual.

Enfront de la idea que a les nostres escoles s'ensenyen els valors democràtics, el que realment existeix és un model colonial d'ensenyament dissenyat primordialment per formar professors la dimensió intel·lectual quedi devaluada i sigui substituïda per un complex de procediments i tècniques; un model que impedeix el pensament crític i independent, que no permet raonar sobre el que s'oculta després de les explicacions i que, per això mateix, fixa aquestes explicacions com les úniques possibles. Rares vegades els professors demanen als alumnes que analitzin les estructures polítiques i socials que informen les seves vides. Rarament s'insta els estudiants a descobrir la veritat per si mateixos.

En aquest llibre, Chomsky ens proporciona excel·lents eines per desmuntar aquest tipus d'ensenyament pensada per a la domesticació dels ciutadans: si els educadors rebutgen l'ensinistrament tecnocràtic que els desintelectualiza per esdevenir intel·lectuals autèntics que denunciïn la hipocresia, les injustícies socials i la misèria humana , aconseguiran que els estudiants assumeixin el repte d'eixamplar els horitzons de la democràcia i de la ciutadania i, al costat d'ells, treballaran per construir un món menys discriminatori, més democràtic, menys deshumanitzat i més just.

Qui domina el món?

Sembla mentida que tants ho sapiguem, intuïm o al menys dubtem i, per contra, el poc marge de maniobra que tenim. És una cosa així com el Gran Germà, de Orwell o el Món feliç de Huxley, el nou món, la nova veritat, o actualment anomenada, la postveritat. Per molt que Chomsky aprofundeixi magistralment en el moll de la qüestió, el despertar sembla missió impossible.

La terrorífica noció de tot un poble mundial, unit per la globalització, pogués aixecar-se exigint justícia social havia de fer tanta por als poderosos que bé es van encarregar de fer callar la veu. En una anàlisi incisiva i conscienciosa de la present situació internacional, Chomsky argumenta que els Estats Units, per mitjà de les seves polítiques predominantment militaristes i la seva il·limitada devoció per mantenir un imperi d'escala mundial, s'està arriscant a una catàstrofe que destrossaria els béns comuns del planeta.

Recorrent a una àmplia varietat d'exemples, des del programa en expansió d'assassinats mitjançant drones fins l'amenaça d'una guerra nuclear, passant pels punts crítics que representen els conflictes de l'Iraq, l'Iran, l'Afganistan i Israel-Palestina, Chomsky ofereix reflexions inesperades i carregades de matisos sobre el funcionament de el poder imperial en un planeta cada vegada més caòtic.

De passada, l'autor proporciona un brillant estudi sobre com les elits dels Estats Units han anat aïllant-cada vegada més davant de qualsevol restricció que la democràcia pretengui imposar al seu poder. Mentre el gruix de la població és empesa a l'apatia -desviada cap al consumisme o a l'odi a l'vulnerable- a les corporacions i els rics se'ls permet, cada vegada més, fer el que els plagui.

L'arquitectura de l'llenguatge

Eina, arma, canal de comunicació i també soroll. La nostra via essencial per transmetre idees, emocions, conceptes, plantejaments, relats i altres composicions intel·lectuals fetes verb, té també la seva consideració metafísica des del que és metalingüístic. Perquè el que pretenem comunicar els podem donar disfressat sota el que diem. O, per contra, podem desvetllar la veritable intenció mai pretesament feta explícita. L'essencial és la gramàtica.

Però fins i tot des de la simple matèria que estudia les paraules i la manera de crear oracions aporta ja pinzellades sobre intencionalitat del llenguatge, fins i tot en la seva visió geogràfica. Les llengües es creen amb base a la idiosincràsia de la seva gent. I de tot això en dóna bon compte Chomsky en un llibre magistral sobre la nostra via de comunicació en essència.

La seva aproximació a l'estudi de les llengües ha estat cridada «gramàtica generativa» i ha revolucionat la nostra comprensió de les llengües humanes i d'altres sistemes cognitius. En el present llibre Chomsky reflexiona sobre la història d'aquesta «gramàtica» i integra qüestions filosòfiques i conceptuals amb investigacions empíriques.

L'estil vivaç i seductor pel qual Chomsky és admirat queda potenciat en un interessantíssim debat final amb distingits professors universitaris, que abasta la lingüística, l'adquisició de el llenguatge, la teoria de l'llenguatge i la ment. En les seves generoses respostes a preguntes molt variades, Chomsky s'enfronta amb qüestions fonamentals de la condició humana. Així, doncs, el llibre interessarà tant a lingüistes professionals com a públic en general.