Els 3 millors llibres de la fascinant mitologia grega

Sens dubte tenen molt més encant les cultures grega o romana (la segona gran importadora de la primera), amb els seus déus, els seus herois i els seus viatges per un món encara desconegut que altres monoteistes i simplistes (vegeu mateixament les nostres arrels catòliques o les musulmanes, uniformadores i radicalitzants en ocasions…)

En els darrers dies del món antic (la antiguitat clàssica) neix un llegat cultural, social, polític i econòmic que és base de tot. Curiós és el cas que davant d'aquest poder finalment les noves religions s'encarreguessin de tirar per terra el vast imaginari dels Olimps i els seus designis sobre els humans per acabar establint profetes únics: Jesús o Mahoma, i Déu o Al·là com els ens difusos (el triangle com a Ull de la Providència en allò catòlic o altres i irrepresentable en el cas musulmà).

La qüestió, que em vaig per les branques, i parlant clar, és que la Bíblia resulta un pamflet en el literari enfront de la riquesa mitològica de grecs i romans amb la seva història de la humanitat en fascicles dividits entre Iliades, Odissees i aventures tràgiques diverses. Aventures que també ens apropen a un riquíssim mosaic de déus al seu jardí de les delícies particular, als seus fills bastards, als semidéus, als herois en què buscar reflex i tota mena de tragèdies o històries amb moralitat sobre el bé i el malament que aclapara en la seva exuberància argumental.

Autors actuals com Irene Vallejo recuperen, si és que alguna vegada vam perdre, aromes a tot aquells mons que sustenten la nostra cultura amb un coneixement del que és humà que sorprèn i convida a considerar sense gènere de dubtes que Nihil sub sole novum, És a dir, que res havia ja nou sota el sol per aquests savis, almenys pel que fa a la condició humana representada en tan vast imaginari literari ...

Top 3 llibres recomanats de la mitologia grega

Odissea

Heroi d'herois, Ulisses té un major encant que Aquil·les (al meu sencer semblar). Perquè la bellíssima metàfora de el viatge, de el regne perdut, de les absències i penúries, de les temptacions, de la foscor i la solitud. En la capacitat d'Ulisses per sobreposar-se a tot el marcat per aquesta fatalitat feta prova vital resideix tota noció actual de resiliència. Sense un heroi com Ulisses no es podrien haver forjat nocions tan humanament necessàries com és aquesta superació de la pitjor tragèdia.

Les aventures i aventures de l'Odisseu grec, viscudes en el lapse de deu anys que va durar el seu retorn a la llar després d'una activa participació en la guerra de Troia, conformen l'atapeïda trama, gairebé novel·lesca, d'un dels grans monuments del nostre patrimoni intel·lectual. Probablement composta a finals de segle VIII aC, l'Odissea ens endinsa en un món real, la Mediterrània antiga, però ple de perills i poblat per éssers fabulosos: magues, nimfes, gegants, monstres ...

Els avatars marins de l'heroi en aquesta segona gran epopeia grega allunyen Odisseu (Ulisses des dels romans) dels escenaris de l'èpica, per situar-lo en un àmbit fantàstic, més proper a el món meravellós dels contes de misteri.

Odissea, d'Homer

Antígona

El que és tràgic és transcendent perquè apunta a la mort, al final, a una possible, o no (però al capdavall misteriós), elevació del que som a un altre estat incorpori. I, tanmateix, el dolor que precedeix tota aquesta noció del que és humà com a finit és molt mundà, molt aferrat a les llàgrimes que no germinen vida a la terra. Sòfocles era el millor narrador d'aquelles tragèdies en què l'home antic despatxava el seu fred fred de viure, com diria aquell.

Entre les set tragèdies de Sòfocles (c. 496-406 aC) que s'han conservat completes, Antígona ocupa sens dubte un lloc privilegiat. Com a figura heroica, la transcendència de la protagonista ha propiciat innombrables relectures al llarg dels segles (amb una excel·lent acollida al teatre contemporani) i ha donat peu a especulacions filosòfiques de tot pelatge.

El personatge, encarnació de l'conflicte entre individu i societat, ho consent i el aviva. Creonte, rei de Tebas, imposa la prohibició de donar sepultura a Polinices, alçat contra l'estat i mort en lluita fratricida. Antígona, contravenint aquestes ordres explícites, llança un grapat de terra sobre el cadàver del seu germà, proporcionant així un enterrament simbòlic.

Antígona

Ilíada

Ulisses manté un fascinant equilibri entre el que és fantasiós i el que és tràgic, Aquil·les és més clarament èpic encara que en el seu rerefons també hi ha lectures del que és humà extrapolables a tot moment. La Iliada és la història d'històries al voltant de la culpa i l'odi que és capaç d'acollir l'ésser humà des de les frustrades ambicions. Les guerres són bàsicament això, la de Troia perfila en cada personatge, des d'Aquil·les fins a Hèctor, passant per Agàmenon o Patrocle tot el ventall de voluntats que ens mouen al conflicte i la guerra.

Uns pocs dies abans de l'últim dels deu anys que va durar el setge dels aqueus a la ciutat de Troia, proporcionen el marc cronològic als esdeveniments narrats en la Ilíada, el poema més antic de la literatura occidental.

Producte d'una llarga tradició oral, l'epopeia, com adverteix el seu autor en el primer vers, relata la història de les conseqüències d'una passió humana. Aquil·les, enfurismat per l'ultratge d'Agamèmnon, que com a cabdill de l'expedició grega li ha arrabassat a Briseida, la seva part de l'botí, decideix retirar-se de l'combat. Però no trigarà molt a tornar a ell, amb fúria renovada, arran de la mort del seu company Pàtrocle a les mans dels troians.

Iliada, d'Homer
Valorar post

4 comentaris a «Els 3 millors llibres de la fascinant mitologia grega»

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.