La literatura xilena actual compendia entre Isabel Allende y Marcella Serrano (Cadascuna amb els seus interessos narratius i estil) les bondats de les supervendes amb el pòsit de les grans novel·les. I és que tot el emprès des d'un prisma femení pot obrir-se a fascinants equilibris que acontenten els lectors més exigents.
En el cas concret de Marcela, i rondant els 30 anys d'ofici, la seva bibliografia compon un ric mosaic d'introspecció on cada personatge aporta les seves llums i ombres, les gammes de colors des dels que veu el món per descomptat amb manifest feminisme quan toca.
Resulta tot un art compondre trames vives amb aquest paral·lel grau de detallisme en els protagonistes. però Marcela Serrano ho aconsegueix perquè tot el naturalitza i integra, I això suposa no tirar-se el rotllo a la recerca de revelacions psicològiques o sociològiques, doncs això ha de ser sempre més tasca de l'lector a què li agradi aturar-se més en cada escena.
Així que llegir a Marcela Serrano és aquesta aventura de proximitat. Gairebé un viatge emprès cap a l'ànima. Un viatge en el qual ens movem al costat dels personatges i que ens condueix a una revisió poques vegades tan humanista, des d'una prosa tan brillant com contundent.
Top 3 novel·les recomanades de Marcela Serrano
deu dones
Les vivències més aspres produeixen una mena de nàusees molt fondes que no hem d'evitar. El vòmit en aquests casos és l'alliberament de parlar-ho, de comunicar-ho perquè en aquesta cascada emanada des de l'interior surtin maldats capaces de ferir l'ànima.
Nou dones, molt diferents entre si i que mai s'han vist abans, comparteixen les seves històries. Natasha, la seva terapeuta, ha decidit reunir-les en la convicció que les ferides comencen a curar quan es trenquen les cadenes de l'silenci.
No importa l'origen ni l'extracció social, l'edat o la professió: totes comporten sobre les seves espatlles el pes de la por, la solitud, el desig, les inseguretats.
De vegades davant un passat que no poden deixar enrere; altres, davant d'un present que no s'assembla al que haurien desitjat, o un futur que els espanta. Mares, filles, esposes, vídues, amants: guiades per Natasha, les protagonistes accepten el desafiament de comprendre i reinventar les seves vides. Una novel·la que sorprèn, commou i deixa en suspens: una mirada reveladora i valent a les relacions humanes en el món d'avui.
la Novena
L'esdevenir vital de l'autora també ve marcat per exilis i les seves ferides, com no pocs xilens en temps de Pinochet. D'aquí aquesta novel·la on les fidelitats sorgeixen com l'única taula de salvació davant d'un esperit humà capaç de la submissió per la por.
Producte d'un accident absurd, Miguel Flores, és detingut en una protesta contra la dictadura de Pinochet. Després d'uns dies al calabós de la caserna policial és enviat a una zona agrícola propera a la capital, però aïllada de tota activitat política.
Sense recursos i obligat a signar diàriament en les dependències de Carrabiners, els seus dies transcorren en soledat i amb el mínim per subsistir. La seva presència genera por o odi entre els habitants, excepte en Amelia, una dona de mitjana edat, vídua i propietària de l'fundo La Novena.
Ella acull el relegat, li obre les portes de casa i amb elles les d'un món cultural i social que representa tot el que Miguel més detesta. A poc a poc la relació entre ells fa que ell qüestioni els seus prejudicis, en tant que els seus sentiments passen de l'profund desig de odiar-se a una atracció i un vincle permanent. Però l'atzar i l'activitat política de Miguel provocaran un gir en extrem dolorós i irreparable per a tots dos.
Un commovedor relat amb el qual Marcela Serrano ens interna en els afectes de diverses generacions de dones que s'enfronten l'esquinç de ser traïdes i el de trair al seu torn.
el mantell
La literatura pot ser capellà mitjançant el placebo de les paraules. No només per a lectors sinó també per escriptors. Recordo el cas d' Sergio de el Molí amb el seu «hora violeta»Respecte a la pèrdua d'un fill. Per les senderes de la malenconia i també de la desesperança apareix en ocasions una bellesa abordada des del lliurament de la prosa aprofundint en absències. Perquè els nostres éssers desapareguts són encara més bells quan ens deixen.
Entre el diari i l'assaig, El mantell és una gran reflexió sobre la mort i la pèrdua. Marcela Serrano aborda el dol de la mort de la seva germana escrivint un relat esfereïdor i agut.
Tot el que li passa durant l'any que va seguir a aquesta experiència és registrat per l'autora en aquest diari on, en simultani, intercala les lectures sobre la mort que van ser acompanyant-la en l'ardu procés. Inscrit en el mateix univers poètic i familiar que ha definit la seva obra, Marcela Serrano escriu a El mantell una commovedora reflexió sobre la mort i els afectes.
