És tota una heroïcitat no sucumbir a la temptació d'un pseudònim per dedicar-te a escriure quan et dius Mamen Sánchez. Perquè tot narrador de categoria, amb un nom certament comú, sol signar els seus llibres amb à lies altisonants, extensions en pla guió entre cognoms o altres recursos. Tot és qüestió d'egos o d'estudis comercials.
Pot ser que la indicada Mamen Sánchez tiri d'aquesta mateixa autenticitat inapel·lable perquè n'hi ha prou i sobra per guanyar lloc al seu nom grà cies a les trames molt vives. Sense desmerèixer aixà mateix les seves accions trepidants xopes d'un humor gairebé sanador en els nostres dies o els seus personatges carregats d'una empatia optimista, d'una visió de món que explota rabiós de color en la seva literatura.
El que és trà gic pot esdevenir cap a l'oportunitat o la fortuna en nova instà ncia. El que és fosc pot despertar humor amb l'ullet d'una vida assaltada sense remilgos. Una literatura en positiu, des de la ficció, però amb aquest calat de les trames ben construïdes que acaben aportant lectures extensibles als nostres caos.
Top 3 novel·les recomanades de Mamen Sánchez
La felicitat és un te amb tu
Les coses mai són el que semblen en una trama d'embolics que es preï. Més encara si es tracta de combinar un magistral esquitxat de gèneres per a goig de lectors exigents de qualsevol espectre ...
La inexplicable desaparició de l'gentleman Atticus Craftsman al cor de les tenebres de l'Espanya profunda sembla estar relacionada amb les males arts de cinc dones desesperades, les empleades de la revista lliurar-te, capaços de qualsevol cosa amb tal de conservar el seu treball.
L'inspector Manchego serà l'encarregat de desembolicar una trama en la qual la comèdia romà ntica es barreja amb el drama més tendre, la intriga policÃaca desemboca a la troballa literari de tots els temps, el difÃcil es torna fà cil i els problemes s'ofeguen en un mar de llà grimes ... de riure. Tot això per acabar descobrint, quines coses, que l'amor ho explica tot.
Costa Blava
Juliol de 1956. El primer ministre belga Achille van Acker ho té tot organitzat: ha pres les mesures necessà ries perquè els ciutadans gaudeixin de 12 setmanes de festa i ja té a punt la seva caseta de l'estany on té planejat passar unes idÃl·liques vacances. No obstant això, una inesperada amenaça plana sobre aquest pla impecable. Ni més ni menys que una que pot fer trontollar els fonaments sobre els quals descansen els pilars de l'Estat: la mateixa monarquia.
Segons es rumoreja en tot el paÃs, des de les perruqueries als despatxos oficials, el jove rei BalduÃ, tÃmid i solter, manté un romanç amb la seva madrastra Lilian de Réthy. No hi ha cap certesa, però sà preocupants indicis. La situació es torna crÃtica quan els dos sospitosos realitzen un viatge a la Costa Blava. El ministre, per immens disgust de la seva dona, haurà de posposar els seus plans i organitzar tota una missió d'espionatge, enviant a Niça a el millor superagent secret, l'inefable Pierlot.
En principi, res pot sortir malament i, no obstant això, la missió es converteix en un pur disbarat quan, en el ben traçat pla de Pierlot per espiar la real parella, es creua una aristocrà tica dona, lamentablement tan bonica com intrigant.
L'hora de les dones sense rellotge
El de novel·lar sobre l'ofici d'escriure és un recurs bastant visitat per escriptors de tot tipus, des Joël Dicker en no poques ocasions de les seves novel·les negres fins al Stephen King més entestat a presentar-nos la solitud de l'narrador com la caixa de Pandora on es refugia la mare de totes les obsessions.
És clar que en Mamen Sánchez no va per aquà la cosa i el fons d'aquesta novel·la va més cap al metaliterari, als fonaments d'escriure, als enigmes que tot escriptor busca entre les muses, l'enginy i el descobriment d'una bona història per explicar, potser l'única que es compti en la vida ...
La jove i ambiciosa periodista Maya Millás es trasllada a Los Rosales, obsessionada amb escriure la biografia definitiva d'Estela Valent, la guanyadora de el Premi Nobel de Literatura que, en lloc d'acudir a la cerimònia de lliurament, es va refugiar en aquest petit poble i va guardar silenci durant quaranta anys. Maya somia amb fer llum sobre els no pocs punts foscos de la seva biografia: per què es va retirar quan era al cim de la seva glòria? Seria cert que només havia escrit una novel·la?
