Els 3 millors llibres de José Luis Peixoto

L'evident mostra de respecte i admiració de José Luis Peixoto pel seu antecessor en l'il·lustre mèrit d'escriptor referent de Portugal, José Saramago ha quedat evidenciat en més d'una de les seves obres.

Però més enllà del formal, també hi ha una sintonia temàtica, un fons comú compartit de l'imaginari d'aquest Portugal meravellosament melancòlic que només pot derivar en una prosa lírica, exquisida i detallista.

A més de tot això, tant Peixoto com Saramago van fer o fan del seu ofici literari diversitat entre gèneres. Perquè en tots dos trobem poesia, teatre i per descomptat novel·les. Sent impossible la reencarnació per la seva coincidència en temps i lloc, si al menys es desprèn un traspàs de poders, una herència creativa que pren nova empenta en un Peixoto capaç de realisme més revelador.

Però també un Peixoto interessat en submergir immediatament en les boires d'aquesta lleugera fantasia transformadora. Mons al·legòrics dins del mundà que ens transporten a la trobada amb l'oníric, amb una reconstrucció de l'món a descobrir, com el despertar a noves formes d'albirar el que ens envolta.

Top 3 novel·les recomanades de José Luis Peixoto

autobiografia

El joc entre realitat i ficció, marcat ja des del propi títol de l'obra, serveix per marcar aquest difús terreny de la creació. Un terreny amb accés per un estrany llindar que l'escriptor travessa durant el procés més inspirat. Just en els moments en què els personatges es mouen amb la seva autonomia insospitada, participant com si res dels seus escenaris canviants no sotmesos a vector algun temps i espai.

Peixoto ens deixa pas pel seu llindar per portar-nos d'un costat a un altre. De la Lisboa imaginada a la més certa. Saramago també hi és, amb els seus consells per a un escriptor tan en potència com en crisi. Tot el que va passant es mou amb aquesta màgia de poder habitar on somien i planegen els grans escriptors.

A la Lisboa de finals dels anys noranta, el camí d'un jove escriptor en plena crisi creativa -potser el mateix Peixoto quan comenzaba- es creua amb el d'un gran escriptor: José Saramago. D'aquesta relació neix aquesta història, en la qual es dilueixen les fronteres entre el ficcional i el purament biogràfic.

La valentia de proposar a el premi Nobel com a protagonista d'una novel·la titulada autobiografia ja ens avisa que estem davant d'una sorprenent proposta narrativa que només pot portar a l'lector a un final inesperat.

José Luís Peixoto, a què José Saramago va qualificar com «una de les revelacions més sorprenents de la literatura portuguesa», explora en aquest singular joc de miralls la creació literària i els translúcids límits entre la vida i la literatura. I a el mateix temps, aprofundeix en les seves obsessions, com és habitual en ell, amb una prosa carregada de detall i de lirisme, en aquesta impactant obra que sens dubte marcarà el futur de les lletres portugueses.

Autobiografia, de Peixoto

Galveies

Potser el punt fantasiós de la trama serveixi per compensar, en estranya simfonia, la cruesa d'un realisme traçat amb el major grau de profunditat. D'una manera o altra, la meticulositat de el llenguatge, la precisió de cada terme fa de l'preciosisme resultant una obra en la qual tots els personatges participen de la immortalitat.

Perquè cada moviment, cada escena, cada conversa apunten sempre a la transcendència, a la coses que ocorren per un motiu que la bona literatura acaba per apuntar i aclarir. La vida gairebé mai té sentit, les vides que transiten per aquesta obra, si.

Una nit de gener, una sèrie d'explosions causen un terrible estrèpit en les propietats de doctor Matta Figueiras. Els veïns, atordits, aviat descobreixen l'impacte d'una espècie de meteorit. Tot seguit, una intensa olor de sofre ho impregna tot i una persistent pluja torrencial sembla no tenir fi. Qualsevol diria que l'Univers està decidit a desafiar el seny dels habitants d'aquest poble anomenat Galveias.

Aquesta és la porta d'accés a la vida d'aquesta comunitat alentejana: els germans cordato, que porten cinquanta anys sense parlar-se, o la brasilera Isabella, que a més del forn regenta el bordell, o el carter Joaquim Gener, coneixedor de tots els secrets i que amaga el seu, o Miau, el ximple del poble, o la família dels Cabeça, però també els gossos, que amb els seus lladrucs tracen la seva peculiar mapa dels carrers. Tots ells conformen l'univers de Galveias, un minuciós retrat de la realitat portuguesa que ens apropa a la seva identitat més profunda.

Bellament escrita i amb una brillant sofisticació formal, la sensibilitat i alhora l'aspror que ens brinda Peixoto converteixen Galveies en una de les grans novel·les sobre el món rural i confirmen a aquest autor com un dels escriptors portuguesos més destacats de la seva generació, com ja va assenyalar el Premi Nobel José Saramago.

Galveies

Et em vas morir

Sempre semblen quedar coses a dir amb els pares, habitualment més hermètics que les mares. Potser per això els infructuosos intents de recuperar la comunicació quan ja no estan resultin tan malenconiosos. La bellesa nostàlgica del que no es va dir ens pot fer sentir que es talla la respiració.

Un llibre com aquest és apurada glopada d'aire, tristesa evocada a la recerca de la felicitat que va ser sense evidència explícita. Mai es torna als mateixos llocs en què vam ser feliços, però sempre ens entestem a intentar-ho, també Peixoto a l'semblar ...

«Avui he tornat a aquesta terra ara cruel. La nostra terra, pare. I tot com si continués. Davant meu, els carrers escombrades, el sol ennegrit de llum netejant les cases, blanquejant la calç; i el temps entristit, el temps aturat, el temps entristit i molt més trist que quan els teus ulls, clars de boira i maror llunyana fresca, devoraven aquesta llum ara cruel, quan els teus ulls parlaven alt i el món no volia ser més que existir. I, però, tot com si continués.

El silenci fluvial, la vida cruel per ser vida. Com a l'hospital. Deia mai t'oblidaré, i avui ho recordo. » Un llibre extraordinari d'un dels escriptors actuals més destacats.

Et em vas morir
5 / 5 - (7 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.