Els 3 millors llibres d'Héctor Aguilar Camín

Tota una figura de repercussió sociològica a Mèxic, la faceta merament novel·lística de Héctor Aguilar ens condueix per aquest terreny de l'agudesa des de l'elecció de temàtica a el desenvolupament de la trama. O potser sigui més cosa que la brillantor amb la que s'esmicola cada història ens faci considerar d'allò més precís qualsevol tema que passi per les seves mans.

De qualsevol manera, a hores d'ara de la seva carrera com a escriptor, entre molts altres quefers als quals s'ha lliurat amb la mateixa entrega, ja se li pot incorporar a l'selecte grup de narradors mexicans d'època com Carlos Fuentes o Elena Poniatowska. Més enllà de controvèrsies i tirades per unes ideologies o altres, la bibliografia d'Héctor Aguilar ens aporta aquesta brillantor humanista d'un narrador ocupat en la versemblança de les seves històries amb intenció cronística.

Perquè el realisme d'Aguilar Camín part d'aquesta absoluta nuesa de l'ànima dels personatges. Perquè descobrim el pudor de vergonyes i misèries més profundes, més que les ferides que les tapen ja sobre la pell ...

Top 3 novel·les recomanades d'Héctor Aguilar Camín

plagi

La vida és, de vegades, com una tragicomèdia d'embolics. Només que l'assumpte adquireix tints de amargs grisos quan tot es confabula des del guió que esdevé inesperat. O més bé sigui perquè els teus pitjors enemics, inclosos els que deserten de les teves pròpies files, et sorprenen amb un atac des de la rereguarda ...

Dilluns van anunciar que s'havia guanyat un premi literari. Dimarts el van acusar d'haver-se plagiat uns articles periodístics. Dijous el van acusar d'haver-se plagiat també el tema de la novel·la premiada. El dilluns següent setanta-nou escriptors van signar una carta exigint que tornés el premi i que renunciés al seu lloc a la universitat, un petit imperi. Dimecres va renunciar a el premi i a el lloc.

El mateix dimecres va saber que la seva dona tenia tractes amb l'instigador de la campanya en contra seu. El dilluns de la següent setmana el van portar la gravació d'una trucada entre la seva dona i el seu rival. Dijous seu rival va despertar apunyalat. Divendres ho va visitar la policia. Tot això requereix una explicació. L'explicació és aquesta novel·la: un joc de miralls sobre el plagi, l'admiració, l'enveja, la gelosia, l'atzar, la mort. I la policia.

Plagi, d'Héctor Aguilar Camín

Adéu als pares

Nunca es tan poderosa la imaginación como frente a una vieja foto de nuestros padres. Más allá del símbolo del tiempo detenido extrañamente sobre un papel o precisamente basándonos en éste pequeño milagro, viajamos en el tiempo y casi parece que podemos rozar las impresiones de aquellos días de nuestros progenitores. Porque su sonrisa o su mirada melancólica nos llega como un rayo de luz. Un fogonazo que relativiza la vida y lo vivido a uno y otro lado del cruce de genes que aúna existencias…

La foto anticipa i amaga la història d'una família. Seguint les brillantors que aquesta foto obre en la seva memòria, Héctor Aguilar Carmí ha produït un text d'entranyable intimitat i transparència sobre les empremtes familiars, sobre la urgència personal d'una narrativa capaç de dir qui van ser els teus avis, com es van conèixer els teus pares, per què es van casar, per què es van separar, per què van ser com van ser i per què ets com ets.

Tots hem imaginat alguna vegada aquesta indagació. Aguilar Carmí s'endinsa en ella fins a les últimes conseqüències, amb una prosa impecable, commovedora, i una trama envoltant, inesperada, estranya i familiar com la vida mateixa.

Adéu als pares

Tota la Vida

Rebre i callar la confessió d'un crim passional ens torna el seu còmplice? Podem escapar a el pes de l'passat? ¿Som els protagonistes del nostre destí o simples comparses? Aquesta i altres preguntes ens planteja aquesta emblemàtica novel·la d'eleccions extremes.

Serrano, Felo, Pato i Liliana comporten una xarxa de silencis, traïcions i obsessions creuades pels anys que la mort d'un conegut deslligarà de nou compte. Faula sense moralitat sobre els abismes de l'amor fatal, l'ambició i el deliri, Tota la vida és també un recorregut nostàlgic pels territoris perduts de la vida bohèmia de la ciutat de Mèxic, una indagació literària sobre com s'escriuen les novel·les i un recordatori de la podrida relació entre la policia i la política en el Mèxic de el vell règim.

Després de l'èxit de Adéu als pares, la celebrada novel·la autobiogràfica d'Héctor Aguilar Camín, Tota la vida marca el seu retorn a la ficció en estat pur on les paraules treballen a l'servei d'una pertorbadora història d'amor, gelosia i poder que no deixarà indiferent cap lector.

Tota la Vida
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.