Els 3 millors llibres d'Esteban Navarro

Ser policia i acabar escrivint novel·les que sembla ser alguna cosa naturalitzat en un considerable nombre d'autors fets ia primers espases de les literatura espanyola. Narradors de el costat fosc de l'món que van des Víctor de l'Arbre fins Esteve Navarro, Passant per Pere Cervantes o Luis Esteban i alguns altres.

La qüestió és que si algú va mancat d'inspiració, precisament aquest costat fosc de l'món (que tots ells van conèixer o encara coneixen en l'exercici policial), aporta arguments diversos que neixen des de les sensacions de el risc en carn pròpia fins a la simple observació dels que campen entre les ombres.

Placebo, necessitat, convenciment, qui sap si un punt d'expiació ... La literatura en aquests casos acaba naixent o simplement llisca des d'una empremta creativa innata ampliada en aquest espai inquietant i carregat de contrastos de les nits de patrulla.

Sigui com sigui, benvinguts siguin aquest tipus d'autors. En el cas d'Esteban Navarro plenament lliurat a la seva creativitat desfermada en una prolífica producció. Una bibliografia negra crescuda amb aquesta falca de qualitat que aporta el creixement boca a boca, el despertar des mercats indies com és l'autopublicació a amazon com a palanca per anar assolint més i més cotes d'èxit intercalant edicions independents i editorials punteres.

Top 3 novel·les recomanades d'Esteban Navarro

l'apagada

Qui més qui menys tira de llocs compostos des d'un imaginari particular tremendament útil per reflectir llocs comuns, espais reals transformats a necessitat. des Stephen King amb Castle Rock o altres fins Vell amb Macondo.

En aquesta ocasió, Esteban Navarro ens situa en un poble perdut sotmès a algun estrany efecte entre el magnètic i el tel·lúric que té a tots entre espantats, fascinats, desconcertats i aterrados.La foscor sempre ha estat lloc de trobada per al mal. En l'espessa negror d'un món sense llum els dimonis colonitzen el nostre món i, qui més qui menys acaba sucumbint als sinistres reclams ...

En un petit poble de nord d'Espanya ha deixat de funcionar l'electricitat de forma misteriosa. Ja no serveixen ni les piles, bateries, mòbils, vehicles o maquinària de qualsevol tipo.El govern envia a diversos agents que han d'investigar l'assassinat de l'amo d'un dels bars de poble, la violació d'una noia i el suïcidi de el rector de l'ermita. Aparentment tots aquestes morts estan relacionades amb l'apagada.

l'apagada

botxins

En els thrillers judicials tipus John Grisham, Res era més desassossegant i alhora intens que la idea d'un fals culpable pagant per un crim aliè. La ignomínia social, l'estigma, la por, la vida robada, fins i tot l'ajusticiament finalista d'altres dies foscos de la Justícia ... totes aquestes sensacions són sempre dures de suportar quan es empatitza amb aquest tipus de personatges de ficció (no et dic quan alguna cosa així passa realment).

El 1952, les germanes Encarnació i Matilde Silva Montero van ser assassinades a l'interior de l'estanc que regentaven a la ciutat de Sevilla. La policia no triga a detenir els tres autors: Juan Vázquez, Antonio Pérez i Francisco Castro, sent condemnats a pena de mort mitjançant garrot vil. El botxí, Bernardo Sánchez Bascuñana, coincideix unes setmanes després de l'execució amb un amic seu, un guàrdia civil jubilat, i li explica una terrible veritat: els acusats eren innocents. El guàrdia civil decideix iniciar una investigació pel seu compte per trobar als veritables culpables del doble crim.

botxins

Illa de Rock

Tot canvi de registre d'un autor té aquest punt de sondejar, de reinventar-se, de llançar-se a la prospecció dels substrats més profunds de la imaginació a la recerca de nous escenaris que, en primera instància, també satisfan a el creador enfrontat a nous escenaris.

Aquesta novel·la és una d'aquelles rareses que desconcerten a uns lectors i fascinen als altres. Perquè ja no ens traiem el cap a l'policíac sinó a l'misteri que frisa el terror. Una morbosa mirada a uns pobres supervivents l'aparent sort sembla més cosa d'una destinació que treu el cap a l'abisme de forces desconegudes ... Un avió pateix un accident en un lloc indeterminat de la costa d'Indonèsia. Els únics quatre supervivents s'aixopluguen en una petita illa deserta, fins que arribin els equips de rescat.

Mentre esperen, comencen a ocórrer uns fets estranys que fa sospitar als nàufrags que no estan sols i que hi ha algú més, a part d'ells. Tot es complica quan decideixen refugiar-se en un vaixell avariat que s'ha quedat embarrancat en l'escull i una espècie de morsa gegant impedeix que ningú es pugui acostar.

Illa de Rock
5 / 5 - (13 vots)

3 comentaris a «Els 3 millors llibres d'Esteban Navarro»

  1. La història és una mica diferent. Pere Cervantes i Luis Esteban són policies de veritat, amb historials professionals de mil parells de collons, dels que poden explicar històries pròpies i amb coneixement de causa. La principal prova és que no donen la tabarra res de res. Mai coneixeràs tots els seus mèrits, més que res perquè no necessiten presumir, i també perquè no meclan una cosa amb l'altra, encara que podrien. Vergonya dóna que els metes en el mateix sac que a Esteban Navarro.
    Esteban Navarro és un penques. Un espavilat que pràcticament no ha tocat carrer, que ha passat la seva vida professional destinat a comissaries de poble, tenint cura dels aparcaments de l'DNI, inventant-que lluita contra el crim i buscant mogudes polèmiques per no semblar el trist funcionari que ha estat, fent-se la víctima per vendre més. Vull dir per vendre alguna cosa, perquè si no ho vol cap editorial per alguna cosa serà. Espera, ja sé: perquè les editorials no volen bona literatura i perquè l'home mai va trepitjar la lluna. Pere Cervantes o Luis Esteban es juguen la pell, com el 90% dels policies, i com el 90% dels policies, ningú els ha vist queixar-se ni van per aquí muntant pollastres de teleporqueria. Diferència amb Esteban Navarro, que li van ficar un expedient per falta lleu i es va buscar la vida per prejubilar "perquè es deprimia". Un superheroi.
    I ja m'explicaràs què és això de les editorials punteres. A aquest el va enxampar Ediciones B quan va agafar a altres autopublicados kindle, per veure si funcionava l'invent, i se'ls va enfonsar el vaixell en la primera setmana. Si no, l'oncle seguiria allà i no podria suportar-ningú dels aires que es donaria. Si aquest triler és la representació de la novel·la policíaca espanyola, Leticia Sabater és l'abanderada de l'alta literatura europea.

    respondre

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.