Els 3 millors llibres de Walter Tevis

Plataformes com Netflix són els nous reis Mides, capaços de convertir en or novel·les ja remotes o obres de puixants nous autors com Elisabet Benavent. I és que ja hi ha tant guió a la literatura, que per què gastar en creatius i guionistes, si de cas algú que s'encarregui de traslladar a la pantalla el que s'ha escrit i poca cosa més.

Així és que com el bo de Walter Tevis recobra nova empenta. I això que el de la seva obra arribada a les pantalles no és res de nou. Només que antany eren un altre tipus de pantalles i el cel·luloide com sinècdoque del que cinematogràfic cobrava sentit. Corrien els feliços 80 i Paul Newman al costat d'un pipiolo anomenat Tom Cruise van popularitzar mundialment la pel·lícula homònima de la seva obra «El color de diners».

Ara la ruleta de la fortuna ha tornat a Tevis. I tampoc no està malament que l'atzar o la recerca sense caserna de nous arguments (potser fins i tot barats) per a Netflix reverdeixin una narrativa suggeridora, àcida per moments, distòpica tipus vuitanta en ocasions i sempre gustosa de l'excepcional i de l'estranyament com a escenari per ubicar-nos a tots davant de l'alienació més propera…

Top 3 novel·les recomanades de Walter Tevis

Gambeta de dama

Els escacs, com la tauromàquia, ofereix aquests centelleigs semàntics que suposen tot un acostament als seus conceptes des de l'argot propi. Espais creats també en el llenguatge al voltant d'una afició que adquireix aquest punt més ple de cultura quan calen nous termes per aplicar.

Sí, «gambit de dama» és una jugada, com l'enroc. I el glossari de termes necessitaria d'un diccionari. No són poques les novel·les i pelis al voltant de l'emblema de l'intel·lectual que és els escacs. Però és que fins i tot la realitat mateixa ofereix espurnes de fascinació en personatges com Bobby Fischer. I és que, com bé sabia el mític Sissa, un tauler, amb les seves limitacions, pot ser el que més s'acosta a l'etern ...

Des de la seva primera publicació el 1983, aquesta novel·la es va convertir en un llibre de culte per escaquistes en particular i amants de la gran novel·la americana en general. Un secret que de sobte va explotar a la fi de 2020 amb l'estrena de la sèrie basada en aquesta història, conquistant en temps rècord a tot el món. Beth Harmon, la protagonista, és ja una icona en la ment dels milions de fans de Gambeta de dama: Òrfena, solitària, politoxicòmana, competitiva, fràgil, genial. Una Mozart de els escacs la intel·ligència li brinda tants èxits com problemes.

Aquesta novel·la, addictiva, trepidant, i amb una tensió que no decau en cada partida, en cada viatge, en cada moment d'abandonament de la protagonista, que sempre oscil·la entre l'èxit i l'abisme, es quedarà al cor dels lectors. I els servirà a més com a introducció a el món de l'escacs, que, com Beth Harmon, sembla tranquil i accessible, però conté sota tot un volcà de passions i perills.

L'home que va caure a la Terra

Fugint de la devastació nuclear de les guerres que gairebé aniquilen la vida a Anthea, planeta de el sistema solar, l'extraterrestre de trets humanoides Thomas Jerome Newton aterra a la Terra després d'anys d'ensinistrament i aprenentatge de les costums terrícoles amb la missió de construir una nau espacial amb la qual traslladar als pocs antheanos que van sobreviure a l'hecatombe i poder així assegurar la supervivència de la seva estirp.

Malgrat la seva complexió extremadament fràgil i d'una sensibilitat malaltissa a la gravetat i la temperatura terrestres, Newton posseeix una intel·ligència molt superior a la humana, el que li permetrà revolucionar el món amb alguns invents -una pel·lícula fotogràfica ultrasensible, un insòlit procediment de refinat de petroli- i convertir-se en una de les grans fortunes de la Terra.

No obstant això, el contacte amb els humans, el desarrelament i una tendència natural a la melangia el convertiran en un alcohòlic i posaran en perill la seva missió. «L'home que va caure a la Terra» és un dels grans clàssics de la ciència ficció i una subversió del tema de la invasió extraterrestre. A partir d'una aproximació realista, tenyida del neguit de l'existencialisme de postguerra i l'amenaça de la Guerra Freda, la novel·la insufla vida a un dels alienígenes més fràgils i memorables de l'gènere.

David Bowie va interpretar a l'antheano en la versió en cel·luloide de el llibre, dirigida per Nicolas Roeg en 1976. A la fi de 2015, poc abans de la seva mort, Bowie va compondre el musical «Lazarus», seqüela de «L'home que va caure a la Terra» , que es va estrenar a Nova York.

El color de diners

Gràcies al fet que Scorsese li va trobar la gràcia, aquesta novel·la va transcendir en el seu moment més fins i tot del que ho va fer «L'home que va caure a la Terra» Amb Bowie en el repartiment de la seva versió film. Però la veritat és que com a trama no té per a mi el ganxo de les altres dues bones novel·les que va treure Tevis. No obstant això, quedava poc on triar d'aquest escriptor perquè la resta de la seva bibliografia queda dispersa en relats o en llibres no traduïts, llevat que Netflix ara obri la màgia i el converteixi en supervendes 2021 també en llibres ...

Vint anys després de conquistar el circuit clandestí de billar, Eddie Felson el Ràpid torna per jugar una sèrie de partides d'exhibició amb el seu vell rival Minnesota Fats. Amb un matrimoni fracassat i anys de regentar un saló de billar a l'esquena, Eddie està a punt per desafiar el món de l'billar de competició, on tot ha canviat des dels seus temps.

Hi ha una nova generació de contendents, unes partides molt més públiques i una pregunta en l'aire: ¿podrà el vell buscavides recuperar la seva llegendària habilitat? El color de diners va ser la base de la pel·lícula de el mateix títol de Martin Scorsese amb Paul Newman i Tom Cruise.

Altres llibres recomanables de Walter Tevis

sinsonte

Dins de centenars d'anys, la Terra s'ha convertit en un món ombrívol i distòpic en què els robots treballen i l'ésser humà llangueix, arrufat per l'esmentada electrònica i la felicitat narcòtica. És un món sense art, sense lectura i sense nens, on la gent opta per cremar-se viva per no suportar la realitat. Spofforth, degà de la Universitat de Nova York, i la màquina més perfecta mai creada, és un androide de durada il·limitada que ha viscut durant segles i l'anhel més fervent del qual és poder morir.

L'únic problema és que la programació li impedeix suïcidar-se. Fins que a la seva vida es creuen dos personatges: Paul Bentley, un humà que ha après a llegir després de descobrir una col·lecció de velles pel·lícules mudes; i Mary Lou, una rebel la major afició de la qual és passar-se les hores al Zoo de Nova York admirant les serps autòmats. Aviat, Paul i Mary, com dos moderns Adam i Eva bíblics, crearan el seu propi paradís al mig de la desolació.

Amb ressons de Fahrenheit 451, Un món feliç o Blade Runner, Sinsonte és una de les més mítiques novel·les de ciència ficció modernes, que es llegeix com una elegia els miserables de la humanitat, com una celebració de l'amor i com un viatge d'autodescobriment .