La Il·lustració és el que té. Un cúmul de circumstà ncies entre la inèrcia evolutiva, els avenços cientÃfics, les inquietants socials puixants i la coincidència de grans pensadors, va acabar establint el segle XVIII com un salt cap a un cultiu del que és humà sota l'esplendor de la intel·ligència i la raó.
Y Voltaire va ser un dels més reconeguts representants d'aquest renéixer humanista que confiava en la difusió del cultural, en el seu abast i la seva major ressò, com grans possibilitats cap a la construcció d'un món millor.
Es pot considerar que, a vistes de les conseqüències (els més informats en moltes ocasions són els pitjors enemics de la humanitat), va poder pecar d'ingenu o fins i tot de bonista. Però el hagut fins llavors encara era pitjor. Aixà que el pas endavant en aquest enciclopedisme universal sembla necessari de qualsevol manera (al menys calia intentar-ho per emergir de les ombres encara cernidas sobre les consciències comuns).
Però més enllà de la repercussió històrica efectiva, Voltarie també va ser un literat, probablement el de més repercussió en la seva vena de ficció entre els Rousseau (Amb qui Voltaire comparteix any de defunció), Diderot o Montesquieu, Més bolcats tots ells en l'à rdua tasca de la divulgació o de la filosofia cap al major enllumenament de l'món.
Això si. No trobem en les seves novel·les o contes grans fantasies sinó més aviat profuses propostes ideològiques servides a través de personatges amb Ãnfules transcendentals, Amb l'etiqueta existencialista que el fa moure a l'antull d'un autor que l'enfronta a les més gruixudes conseqüències de mer «ésser» humà . Però la grà cia és apuntar a tot això amb un punt d'aventura, com comèdia de Dante en ocasions.
I per això precisament resulta interessant embarcar-se en la ficció de Voltaire. El seu pensament es fa més amable entre l'acció i sota aquesta idea es va prodigar en no poques històries ...
Top 3 llibres recomanats de Voltaire
Cándido o l'optimisme
Sens dubte, aquesta és l'obra que més suposa una incursió absolutament literà ria de l'autor. Aventures i desventures, humor que esquitxa en ocasions entre un pessimisme sobre el llegat humà fins a l'època de Voltaire.
En el seu extens repàs afavorit per l'esdevenir de l'cosmos de personatges, travessem grans aconteixements europeus de moment. Cándido personifica la voluntat, de confiança en l'humà .
La crua realitat plana sobre ell, quina prova de fe davant la qual la seva desesperança sempre torna a revestir-se d'insistència i perseverança. Entre grans aspectes trà gics de la nostra civilització, Cándido acaba sent aquesta llum necessà ria des d'on tornar a encendre un món sumit en la foscor de la seva sarcà stica creació.
Les preguntes de Zapata
Una exposició filosòfica arribada des de la veu d'un personatge que s'expressa en un soliloqui acaba sent una intenció narrativa. Normalment els dubtes d'un personatge ve disfressades de versos.
Encara més per a la idea d'un opuscle tan lleuger com aquest. Però és clar, tractant-se de Voltaire, amb una de les obres més extenses de la Il·lustració, els dubtes que Zapata presenta de manera concisa, les grans mentides d'una religió que, davant dels plantejaments més bà sics, acaba deixant de fer peu.
Tractat sobre la tolerà ncia
I davant la concisa veu que s'aixeca des d'un Zapata que interroga sense trobar respostes, trobem aquesta ja més sòlida obra que sembla que hagués llançat un ganxo des d'aquell Zapata ple d'incerteses. Perquè aquà sà que queda clara la cosa.
Zapata passa ara a ser Jean Cales, el protestant. Potser es tractava d'un altre home carregat de preguntes i l'única resposta va ser la seva ajusticiament sumari. Però des del seu icònica representació, Voltaire va acabar component aquest tractat que clama contra una fe que ja en aquell temps es començava a entreveure com un dels primers focus de tots els mals de la humanitat.
