En una presentació literà ria, l'autor de torn em va exposar la seva teoria que si arribats els 40 no havies aconseguit un cert reconeixement de la teva obra, millor no prendre-t'ho ja massa seriosament.
Utilitzeu Lahoz va guanyar el Premi Primavera de Novel·la amb trenta i tants. Si ens cenyim doncs als auguris d'aquell escriptor que coneixia sobre terminis i processos, Utilitza arribava l'objectiu de ser escriptor en temps i forma. No tan precoç com Espido Freire però sà en aquesta edat encara inclosa en l'etiqueta d'escriptor jove.
Només que a la fi no es tracta d'això. Escriure no és segellar paper abans de terminis vençuts. I Use Lahoz és un bon exemple que ser escriptor és una altra cosa. Perquè a la fi sempre s'escriu tomándotelo de debò, amb tota l'artilleria que portes dins. Com tantes altres coses empreses des de la més ferma voluntat interior.
Els guardons, premis i reconeixements que ha anat atresorant Utilitza no són la meta sinó la conseqüència. I des de la seva condició de jove autor en el seu moment avui és ja narrador essencial de la nostra literatura, fora d'ordres i terminis.
Top 3 novel·les recomanades d'Use Lahoz
Els bons amics
Tots hem viscut aquests dies en què l'amistat arriba a un significat que poques vegades més arribarà durant la nostra existència. La infà ncia i el seu intens despertar a la descoberta, des de la sinceritat i l'à nima oberta que et fa congeniar amb altres que avancen com tu cap a la llum dels primers horitzons.
Com aragonès, aquesta novel·la ja em tenia una mica guanyat partint de la infà ncia del seu protagonista per les meves mateixes terres. Tota la resta, la fascinació posterior va arribar sobrevinguda. Impressions que calen des dels anys durs de postguerra, més encara per a un vailet com Sixt que fa vessar la seva desgrà cia amb el seu orfandad.Asà s'intensifica a l'extrem valor de l'amistat en la infà ncia, des de les circumstà ncies que envolten la trama. L'adversitat és un artifici per a la infantesa, un decorat de tirar grà cies a la imaginació, la picaresca i l'amistat.
Després la novel·la avança cap a aquest futur escrit per als nois des dels seus particulars circumstà ncies. Com podem sospitar, la trama es mou cap a la malenconiosa idea que mai torna un a banyar-se al mateix riu, ni ha d'un tornar als llocs on va ser feliç. Perquè ni rius ni espais existeixen ja com tal.Sixto i Vicente van ser aquests companys de jocs i adversitat, capaços en la seva unió de superar contrarietats impròpies de la seva edat. Però quan els dies passen i s'ocupen d'enterrar el viscut, pot ser que la sensació onÃrica de la seva particular infantesa es torni en malson. Dècades després el retrobament traçat des del singular esdevenir d'Espanya, apunta a la dramà tica sensació d'una història en la qual tot pot passar.
xauxa
En l'estrictament literari, aquesta novel·la probablement sigui la millor escrita fins ara per l'autor. El domini de l'ofici, el control absolut dels recursos, tot això com a complement perfecte per a un argument essencial i inesgotable en l'autor: la vida.
Perquè escriure sobre la vida és aventura i veritat. Exposar protagonistes en els quals podem habitar amb esgarrifós realisme com és el cas de Maria resulta una mica més que gaudeixi literario.La construcció del que hem de saber sobre Maria ens arriba per ella mateixa però també des de la noció del seu pare, acabat de sortir de la mateixa escena en la qual ella interpreta la Luiba de Txékhov.
El que ens explica el pare que ja no hi és i el que és capaç de transmetre'ns l'actriu que queda entre les aigües de la seva interpretació vital i la del seu personatge, suposa tot un viatge a el teatre de l'món, a l'humanisme fet art escènic on tots interpretem el que creiem ser.Su pare ha mort. Segurament mentre ella habitava alguna llà grima d'Luiba. I en aquest moment li toca revisar el seu guió i considerar si se sent capaç de tornar a el principi de la seva obra, entre improvisacions de la infà ncia i sensacions de secrets ocults.
Ens movem en una única actuació de Txèkhov però també ens retrotraiem a la vida completa de Maria. Veiem a l'actriu en el propi moment en el qual podem descobrir tot el que la va portar fins a aquest lloc. La pèrdua de el pare és un dramà tic moment vital en què un n sap si declamar un soliloqui, si demanar comptes a la vida o si deixar-se portar per la nostà lgia asfixiant de records apartats i escenes ja interpretades.
L'estació perduda
En el fons, Use Lahoz també és un narrador de ficció històrica. Només que els seus arguments tenen tant calat que un acaba per oblidar l'escenografia. En aquesta novel·la, potser per allò de tenir un punt d'argument més clà ssic, s'observa (i es gaudeix) més aquesta intenció de crònica d'altres dies, aquest rescat d'imatges d'un passat que se'ns desperta fà cil grà cies a velles fotos color sèpia .Una notÃcia inesperada trastocarà la vida de Santiago Lansac.
Des de la seva petit poble es veurà obligat a obrir-se camà primer a la capital, i després a Barcelona i allà on el destà li vulgui portar, en un periple ple d'aventures en el qual s'anirà creuant amb gent les intencions no sabrà detectar a temps. Davant tant infortuni, només l'amor podrà salvar-lo.
L'estació perduda és una història de perdedors, però sobretot una comèdia humana amb personatges inoblidables: Santiago, un boig entranyable, turmentat per la por i els ocells del seu cap, i Candela, la imatge de la ingenuïtat, la força i l'amor incondicional en una època en què a les dones se les educava per servir.
Sense renunciar a l'humor, amb una prosa à gil i precisa, i un mestratge que el consolida com narrat, Use Lahoz relata els canvis que va patir Espanya en la segona meitat de segle XX a través d'aquests antiherois, obligats a l'emigració i llançats al desconegut en una novel·la plena de sentiments.
Altres llibres recomanats d'Use Lahoz
Vers solt
Res més profundament humà que el vers solt. Només els o les que despleguen el seu lirisme discordant des de la joventut poden acabar sent els necessaris elements disruptius en allò social, les persones creatives, els crÃtics capaços de la transformació. Només que de vegades la condició per ser vers solt, i escapar aixà al so sonet de l'existència, ve donat de manera forçada. Exposant aixà el discordant amb la seva condició estranyada, alienada i diferent davant del batalló de la insultant mitjania.
Abans de fer quinze anys, Sandra Martos descobreix la seva inclinació sexual i assisteix a la separació dels seus pares; dues circumstà ncies que la faran sentir-se en desavantatge amb el món que l'envolta fins que coneix Isa, una noia més gran que ella, que li obrirà les portes de la vida.
Des d'aquest moment, estarà en guerra permanent amb els seus orÃgens i buscarà respostes i recer fora de la famÃlia, a l'amistat, aixà com al cinema i als llibres, únics llocs on la desolació i el desamor poden resultar bonics. Inconscient de la fugacitat del temps, es llençarà a viure convençuda que el seu inconformisme no remetrà , del poder magnètic de l'amistat i d'alguns amors i de la durabilitat dels sentiments, sense saber que un amic pot ser l'aigua però també el desert .