De vegades cal una mena d'intermediari per acostar-nos a altres cultures sota el paraigua etnocèntric d'un imaginari compartit. Simon Leys (Pseudònim de l'escriptor belga Pierre Ryckmans) ens va aproximar a l'univers del que xinès amb una literatura que va del polític a l'artístic, En un ventall tan ampli com el de les pròpies motivacions d'un autor amb multitud d'arestes.
Perquè a més de la seva narrativa vinculada amb la seva condició de prestigiós sinòleg, Leys abanderar una literatura molt seva entre el novel·lesc i el realista, prenent a personatges universals per llançar ucronies, mestissatges entre fets i ficcions, un suggerent escenari que encara avui es gaudeix com un exercici de lectura diferent.
No tota l'obra de Leys està traduïda a l'espanyol i segurament ens perdem molts altres grans llibres. Però en el que ha arribat hastas la nostra llengua tenim una gran mostra d'aquest virtuosisme de l'escriptor total capaç de transmetre en una mateixa obra el pòsit de l'assaig i el dinamisme d'una trama de novel·la. Sens dubte un autor a gaudir plenament.
Top 3 llibres recomanats de Simon Leys
El vestit nou de president Mao
Conte de contes sobre el poder, la poderosa metàfora de l'vestit nou de l'emperador, tan sumptuós com finalment invisible a la vista d'un "simple" nen, encaixa perfectament en aquesta anàlisi al voltant de la figura de Mao Tse Tung.
Simon Leys va realitzar aquesta crònica dels esdeveniments que s'anaven desenvolupant a la Xina, sota el mandat de Mao, assenyalant les pràctiques criminals de el règim i l'aspecte totalitari que el comunisme xinès estava adoptant.
Any per any, Leys va desentranyant les maniobres de l'maoisme en l'anomenada Revolució Cultural, les seves lluites internes i el deliri ideològic que va sumir a la Xina en un frenesí totalitari. Les reaccions a la publicació de el llibre, a França, van ser virulentes, arribant a atacar Leys com a agent de la CIA o reaccionari.
La mort de Napoleó
Potser no es tracta d'una ucronia en què es plantegin alternatives a la història. Pot ser que simplement sigui un maquinadament pretensiós punt de partida per abordar aspectes més transcendents fet i fet sobre la condició humana. Perquè sí, en el posat i en allò que es coneix d'actitud narcisista de Napoleó hi ha molt d'aquesta essència humana envanida i automitificada…
Per aquesta missió, Leys evoca sens dubte a la fugida de Napoleó de 1815 de la illa d'Elba. I amb aquesta pauta al primer intent, sí que fructificat, tot se'ns fa més creïble…
La notícia corre per tot Europa com la pólvora i, no obstant això, Napoleó és viu. Després d'una enginyosa evasió de Santa Elena, qui ha mort no és altre que el desgraciat impostor que el suplantava a la presó.
Mentrestant, Napoleó tracta de tornar en vaixell a França per recuperar el tron fent-se passar per un tal Eugène Lenormand, tot i que la tripulació acaba cridant-Napoleó per burlar-se d'ell. En aquest incòmode però forçós anonimat, la situació ho confrontarà a una infinitat d'errors, malentesos i contratemps, que el portaran a submergir-se cada vegada més en l'enigma del seu propi mite. Però ¿recuperarà algun dia la seva identitat? Qui és ell, ara que l'emperador ha mort?
Els nàufrags de l'Batavia
El llibre que va poder ser i que mai va ser. Tota una desconsideració d'un jove escriptor anomenat Mike Dash que se li va avançar en una extensa obra sobre els escabrosos fets d'aquest naufragi.
Però Leys, passat el disgust, es va animar finalment a donar la versió dels fets. I coneixent la seva obra tots podien imaginar que res del que ja s'ha vist en literatura sobre els fets, tornaria a abundar oa repetir-se. L'odissea de la supervivència es tornava a plantejar, en aquesta ocasió en versió més reduïda.
La nit de el 3 a el 4 de juny de 1629, el Batavia, orgull de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, va naufragar a prop de el continent australià, després de xocar contra un arxipèlag de corall. El naufragi va ser atroç. Mentre Pelsaert, representant de l'armador, i el capità intentaven arribar a Java en una xalupa per buscar ajuda, els més de dos-cents supervivents van veure com Cornelisz, ex apotecari perseguit per la justícia, els llançava a un pou de terror i violència.
