Allà per 1990 la literatura canadenca va gaudir d'un fascinant trobada entre Margaret Atwood y Robertson Davies. En aquella ocasió els dos escriptors es van embrancar en una brillant pugna per ser el millor escriptor canadenc del moment i, per què no, ja que hi eren, de la història.
Es van llançar en un reguitzell d'afrontes entre el narrador ja octogenari davant d'una Atwood que frisant els 50 tampoc ja tenia res a demostrar. Aquell dia calia demostrar qui ocupava més i millor les llistes d'honor de prestigi i de vendes. Allò es va acabar finalment asseverant un dels dos: «Juro per la BÃblia que puc ser infinitament més difamatori que tu». De la pugna per l'estil havien passat a demostrar que tota lluita d'egos acabava derivant en la mesquinesa més absoluta.
Anècdotes a part, sens dubte Atwood i Davies es van retroalimentar. La supervivent Atwood ja sap avui que és d'allò més gran de les lletres canadenques, amb permÃs d'aquell tipus barbut i pretensiós en les formes que, tanmateix, en el fons aconseguia certament èpiques evocacions del que és humà , amb tints fantasmagòrics o des d'impressions inquietantment realistes sobre allò humà .
Top 3 novel·les recomanades de Robertson Davies
El que arrela en l'os
Una d'aquelles novel·les on es compendia l'art de novel·lar per excel·lència, que no és res més que equilibrar la mà xima acció i reflexió. A Francis Cornish descobrim l'ecce homo, l'humà exposat a la nostra anà lisi més minuciosa des de l'à nima fins a allò orgà nic. Després arriba l?acció, l?inserit del personatge en un escenari dinà mic, trepidant. Res millor que la guerra per enfrontar-nos a perills i també per plantejar-nos dilemes sobre vida, mort, transcendència del que és artÃstic, des del seu valor al seu preu. Una història necessà ria per a qualsevol lector de ficció.
Comencem pel final, per a més desconcert. Francis Cornish és un acabalat i misteriós mecenes i col·leccionista d'art canadenc que acaba de morir. Des de les atzaroses circumstà ncies que propicien el matrimoni dels seus pares passant per la seva heterodoxa formació artÃstica ?? iniciada al taller d'un embalsamador ?? o la seva iniciació amorosa, la novel·la va recorrent les diferents etapes de la seva vida i donant compte de el desenvolupament del seu carà cter.
És aixà com es revela el seu passat com a restaurador de pintura i falsificador, habilitats que durant la Segona Guerra Mundial el portarien a formar part de l'espionatge brità nic ia participar en una trama de venda d'obres d'art falses als nazis. Robertson Davies crea en aquesta novel·la un relat enginyós sobre les raons, passions i intrigues que mouen el món de l'art.
Trilogia de Deptford
Davies era capaç de grans trilogies i les encadenava amb la sorprenent facilitat de qui s'entrega a una tasca rutinà ria. El seu mestratge desborda en aquest volum on, a través dels laberÃntics túnels de la història, el mite i la mà gia, se'ns proporciona un estimulant antÃdot contra un món, citant l'autor: «on la por, el terror i l'esplendor d'allò meravellós han desaparegut».
A «El cinquè en joc» és on, al voltant de la misteriosa mort del magnat canadenc Boy Staunton es teixeix la trama d'aquesta novel·la. La narració va a cà rrec de Dunstan Ramsay, amic des de la infà ncia de Staunton, qui a l'intentar aclarir les circumstà ncies de la seva mort no tindrà més remei que enfrontar-se a el relat de la seva pròpia vida. Des del principi de la història, Ramsay exerceix una influència mÃstica i no d'el tot innòcua en quants l'envolten: accions en aparença innocents -una baralla amb boles de neu o l'aprenentatge de trucs de cartes- es revelaran com esdeveniments decisius en la vida de altres.
«MantÃcora» David va trastornat des de la mort del seu pare. Ell, a canvi que la policia, està convençut que el seu pare va ser assassinat. Decidit a lliurar-se de la seva obsessió, David viatja a Zuric per psicoanalitzar a l'Institut Jung. Obligat pels psiquiatres a indagar en la seva memòria, David anirà traient a la llum una extraordinà ria galeria de personatges i records que li permetran enfrontar-se amb els seus propis dimonis i, sobretot, amb la memòria del seu pare.
«El món dels prodigis» tanca amb espectacular colofó ​​la Trilogia de Deptford, es resol el misteri que envolta la mort de l'magnat Boy Staunton. Accions en aparença innocents -una baralla amb boles de neu o l'aprenentatge de jocs de mans- es revelaran com esdeveniments decisius en la vida de Paul Dempster, un nen de Deptford a què Staunton havia conegut en la seva infà ncia i que, caminant el temps, es convertiria en Magnus Eisengrim, el prestidigitador més famós de la seva època.
esperit festiu
En el seu moment vaig citar un llibre de Edgar Allan Poe sobre una jocosa reunió d'esperits com del millor de la seva producció. Es tracta de la desconcertant intenció de despertar hilaritat i terror a l'unÃson. En aquesta ocasió l'assumpte s'orienta més cap a l'humor. I aixÃ, el dels fantasmes queda més per abordar l'inexplicable d'aquest món (gairebé tot) des de la visió d'il·lustres i clarividents personatges ja morts.
Una de les millors coses d'aquest volum és la representació de personalitats reconeixibles, d'aquests altre temps fars del nostre món ja passats a millor o pitjor vida però que tornen per enjudiciar i aportar aquest cop d'ull tragicòmic de tot el que ens envolta. Extravagant, inquietant per moments ..., mà gia feta literatura propera, popular.
Durant les tradicionals festes de Nadal celebrades al Massey College de la Universitat de Toronto, Robertson Davies tenia el costum d'entretenir els estudiants relatant contes de fantasmes. Aquesta antologia recull aquests divuit contes en què Robertson Davies integra magistralment tints de paròdia en esgarrifoses històries de terror. Una inoblidable antologia de contes de fantasmes en la qual Robertson Davies integra magistralment tints de paròdia i curiositats literà ries en històries de terror.
