Els 3 millors llibres de Roberto Arlt

Sol passar que els més mitificats són els genis sense glòria, els creadors que no acaben per gaudir d'aquest èxit popular que els eleva en vida als altars de el reconeixement massiu del seu art o dedicació.

Roberto Arlt va morir poc després dels quaranta havent-se submergit en avantguardes massa avançades per al seu temps. Avui la seva glòria és un espai comú revisitat des del reconeixement dels més grans autoproclamats hereus com Juliol Cortazar o Roberto Bolaño.

Així podem avui tots valorar aquesta carrera literària d'un Arlt que va fer un brillant caprici de la seva narrativa. D'una banda experimentació formal, de l'altra manifest d'aquest profund existencialisme de l'narrador entestat a dotar de càrrega filosòfica dels seus personatges per convertir-los en antiherois de la quotidianitat enfrontats a la nèmesi constant, a la decisió transcendent, a la visió cínica de tot des el cansament. tot un Emil Cioran a l'argentina.

I sí, podem tirar de recurs gastat i acabar etiquetant com «autor de culte». La qüestió és que si així servim a la causa de la diferenciació, de l'apunt a una literatura tan brillant com desconcertant, doncs sí, fem «culte» d'això.

Top 3 novel·les recomanades de Roberto Arlt

La joguina rabiós

Com a obra inicial i enlairament literari de Arlt, també podem deduir un punt iniciàtic en la filosofia de l'antiheroi nascut des del càstig i la ignomínia, des de l'oblit i el menyspreu. Perquè tot comença en la infància i la joventut.

El món va component la seva mosaic segons com es de la vida en aquestes fases inicials en què, en el pitjor cas, podem aprendre que tot el que ens envolta és un combat on ens tocarà perdre. El lirisme de la derrota corre per compte d'un autor que demostra aquesta sensibilitat de qui somia amb les explicacions per a gairebé tot des l'intel·lectual i acaba descobrint que el pandemonium de la nostra realitat es compon de contradiccions i artificis que enterboleixen la raó.

El protagonista d'El Joguina Rabiós, una novel·la quasi autobiogràfica que reflecteix el caos de començaments de segle XX a Buenos Aires, és Silvio Astier, un adolescent expulsat de l'escola, que viu com una humiliació seva pobresa, i intenta en va escapar-ne a tota costa, sumint cada vegada més en un fosc pessimisme a mesura que fracassa en els seus intents. En un ambient saturat de personatges sinistres i roïns, així com situacions absurdes i desesperades, el jove és objecte de l'menyspreu i intolerància al seu voltant, sense aconseguir emergir d'una societat aclaparadora. La joguina rabiós és una de les obres clau per entendre l'obra de Arlt.

La joguina rabiós

Els set bojos

L'existencialisme subjau en la quotidianitat i en el transcendental, és el mateix substrat sobre el qual transcorren aigües freàtiques del nostre pas pel món. De la mateixa manera que Proust va buscar el seu temps perdut i ho va ser reflectint en la seva imperecedeera obra més extensa, Roberto Arlt va fer un exercici d'introspecció i posterior projecció cap a les circumstàncies particulars que li va tocar viure a l'autor. Desarrelament i crítica social revestit tot amb aquest lirisme emotiu per moments, i fins tètric en els seus compassos finals. Tot va quedar tancat en dos lliuraments, en la primera es desenvolupen alguns dels problemes plantejats per l'existencialisme filosòfic.

Les qüestions morals, la solitud, l'angoixa davant el sense sentit de la vida i la desolació de la mort són temes recurrents en l'arquitectura metafísica dels seus protagonistes. En la segona entrega anomenada els llançaflames, Arlt arrasa amb tot com el napalm capaç de convertir en cendres les existències dels set bojos o de qualssevol altres abocats a la pretensiosa idea de sobrevolar les seves misèries.

Els set bojos

El amor brujo

Qualsevol emoció intensa que ens elevi sobre el mundà és un conjur que ens manté embruixats. Viure la irrealitat no és gens lúcid i no obstant això és tan desitjable com a estrany pel de la desafecció de la raó que comporta.

Després de la seva aparença de novel·lassa vuitcentista, El amor brujo compte la tragicomèdia d'un burgès, Estanislao Balder, que per superar la seva existència anodina es llança a una aventura amorosa tan dolça com maldestre. Subtil i imprevisible, cal arribar fins al final per calibrar l'abast de la crítica, l'acidesa despulla l'home fatuo, aparentment satisfet.

En aquesta última novel·la de Arlt, més que en cap altra, es manifesten les debilitats i les rancúnies que insistir amb a aquest «François Villon de quilombo», com el va definir Cortázar, i llampurnegen aquestes «imatges inapel·lables i delatores» que ens posen davant nosaltres mateixos i les nostres vergonyoses febleses.

El amor brujo
5 / 5 - (13 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.