Hi ha autors sobre l'obra cal estar certament segur de voler llegir-la. I agafar un llibre sota premisses o condicionants de lectura no sol ser el millor dels començaments per a una aventura en paper. Llevat que et topis amb alguna cosa excepcional com és l'obra de Pere Handke.
Ho dic perquè aquest escriptor austríac, arribat a la novel·la com una vessant més de creador polifacètic, apareix amb el seu anell de pessimisme fet literatura. A més Handke és sofisticat en ocasions en la forma, però fet i fet es tracta d'un narrador summament interessant. La seva literatura és un buidatge sincer, el de cadascun dels seus personatges amb ritmes fugats de les seves obres de teatre o dels seus guions.
Si barregem a consciència a Kafka y cioran, trobem un Handke que, al mareig del còctel, ofereix multitud de matisos sorprenents. Una mena de descàrregues narratives sobre personatges abandonats a la sort del quotidià, un cop baixats de les taules sobre les quals actuen. Inclòs ell mateix com a primera veu que exposa la seva experiència vital i el seu ideari del món.
Handke o qualsevol altre dels seus personatges, reconvertits en nosaltres mateixos amb els nostres pensaments, tamisats pels símbols dels somnis que, amb la seva habitual caràcter de pistes sense sentit clar, acaben marcant l'esdevenir del nostre comportament. Avisats estem que Handke no és l'alegria de l'horta. I tampoc és que l'acció de les seves obres ens moguin per trepidants trames. Malgrat tot, la seva literatura captiva.
Les novel·les i els escrits gairebé novel·lats de Handke traspuen aquest pessimisme de la solitud. Tot i així tornem a gaudir, quan li agafem el punt a la suma de personatges tristos, d'aquest viatge a l'existencialisme puntejat per aquest afegit de la fantasia que neix des l'oníric i fins del que demencial.
3 llibres recomanats de Peter Handke
Assaig sobre el cansament
Ja que la intenció novel·lística de Handke passa per una intenció filosòfica al voltant de el personatge, la seva part de no ficció no dista tant de la seva vessant de ficció.
Tot assaig apunta el soliloqui més transcendental, a l'exposició d'idees enllaçades cap a la projecció racional sobre referents morals, ideològics o de qualsevol altra índole des de la qual l'autor de torn és capaç de construir aquesta obra de principis, de viatge iniciàtic.
En aquesta ocasió el cansament passa per ser una excusa des de la qual abordar aquest fatalisme, derrotisme que ens converteix a tots en perdedors des de la nostra raó incapaç d'abordar la finitud de tot, partint des de la nostra pròpia consciència tancada entre ossos.
No es tracta d'un llibre fàcil, com podeu imaginar, però els seus símbols, ben digerits des d'una lectura detinguda, acaben aportant brillants nocions existencials. El cansament de viure per a un ésser racional sempre a la recerca de respostes en un món construït des de la més absoluta relativitat, resulta per a Handke esgotadora.
I, tanmateix, la màgia de l'experiment del pensament cap a aquesta insatisfacció derivada crea un espai de llibertat tan angoixant com gratificantment explorable.
desgràcia impeorable
Una altra de les grans obres rescatades per a l'actualitat. Perquè si les obres de Handke han estat reeditades recentment és perquè el seu pensament estès cap a un espai entre la ficció (com un àmbit personal del mateix escriptor), i el realisme propi d'una obra amarada de les vivències més crues exorcitzades en allò literari, acaba per convertir el propi Handke en un personatge universal, un heroi de la supervivència que narra les seves pròpies impressions fragmentades entre somnis, vivències, reflexos i riques nocions de l'existencialisme brindat com a experiència.
El títol d'aquesta obra apunta aquest aspecte de l'irreversible que és la mort. Potser una sortida d'escena com la que va tenir la seva mare, amb aquest desencant de l'suïcidi, fins i tot marcat per creences i religions com una cessió a el diable, suposés per a Handke un dels motors més potents per vomitar aquesta angoixa de les absències amb pes que poden arribar a enfonsar a qui les suporten. I que en tot cas són sempre aquest carregar d'espatlles de què l'autor mai pot desprendre.
El moment de la sensació veritable
El despertar, abordat amb aquest reconeixement literari internacional al Gregorio Samsa de Kafka. En el cas d'aquesta novel·la de Handke, descobrim una espècie de dia després des d'un somni que apunta a profecia autocomplida. La potent sensació del somni de Keuschnig, en què s'ha descobert capaç de l'homicidi, el magnetitza en tot allò que fa després.
Un simple somni, res d'aquest món, una descàrrega incomprensible de la raó al descans nocturn. I, no obstant, per a Keuschnig ja res no torna a ser el mateix. Paris, la ciutat on treballa complint una comesa política còmoda i reconeguda va perdent la seva llum per a aquest dissortat capaç de sumir-se en el seu propi somni. Tot el que passa des d'aquell despertar apunta a la catàstrofe.
L'única possibilitat per a Keuschnig és tornar a recuperar el món des de la visió de la infància, un temps en què els somnis podien tenir monstres, però en què mai un mateix podia acabar convertint-se en el monstre, en l'assassí…
3 comentaris a «Els 3 millors llibres del Nobel Peter Handke»