Quan un autor anomenat Pascal Bruckner aconsegueix mantenir emotivitat i transcendència com una constant en novel·les, assajos i obres filosòfiques, serà perquè alguna cosa semblant a l'excel·lència estarà aconseguint en la literatura com a compendi de gèneres.
També és cert que últimament la narrativa francesa sembla gaudir de la genialitat com a pauta en autors com Michel Houellebecq o Fred Vargas. Però el cas de Bruckner com dic és aquest camà estrany d'anada i tornada entre ficció i no ficció, entre el gust per la divulgació filosòfica i el endinsament en personatges de novel·la com a excusa per continuar aportant la seva visió de món.
Potser resulti més cridaner per ser un d'aquests autors a contra corrent en gairebé tot, més per estar de tornada després de profundes anà lisis i sÃntesi de l'estat de les coses i de la naturalesa humana que per un nihilisme propi o sobrevingut. I com bé se sap, tot el que es faci contra corrent s'acaba despertant a prendre consciència des del estranyament i l'alienació o des de la més profunda aprofundiment després de les capes de domesticació social.
Top 3 llibres recomanats de Pascar Bruckner
Un instant etern
Si neguem la mort, no menys fem amb la vellesa. Els nostres últims dies són més o menys afortunats dins de la decadència fÃsica segons la destinació assolit. Però mai considerem aquest camà infranquejable cap a l'últim alè entre sospirs d'abandonament, que poc tenen de grandiosa teatralitat sinó més aviat de boqueo de l'peix fora de l'aigua ...
Un inteligente, bello, apasionante y crudo ensayo que nos invita a ver de forma distinta esa edad avanzada a la que todos llegamos. Un lúcido ensayo cómo los avances de la ciencia han hecho del tiempo un aliado paradójico para el ser humano; desde mediados del siglo XX, la esperanza de vida ha aumentado de veinte a treinta años, equivalente a toda una existencia en el siglo XVII.
Es al llegar a los cincuenta años cuando experimentamos una suerte de suspensión entre la madurez y la vejez, un intervalo en el que la brevedad de la vida realmente comienza, ya que nos planteamos las grandes cuestiones de nuestra condición humana: ¿queremos vivir mucho tiempo o intensamente, empezar de nuevo o reinventarnos? ¿Cómo evitar la fatiga del ser, la melancolÃa del crepúsculo, cómo superar las grandes alegrÃas y los grandes dolores?
Quina és la força que ens manté a flotació contra l'amargor o el cansament? En aquesta obra, ambiciosa i imprescindible, Bruckner fonamenta les seves reflexions en estadÃstiques i en diverses fonts de la literatura, les arts i la història; aixÃ, ens proposa una filosofia de la longevitat fundada en la resolució, i mai en la resignació, per viure aquesta vida extra de la millor manera possible.
Un Bon Fill
Salir buen hijo pese a todo. O al menos intentarlo desde los contrastes de los dictados paternos y las acciones. Superadas las más amargas contradicciones vistas en los adultos que nos resguardan cuando aún no sabemos nada de lo que hay, en última instancia también pudo ser eso un aprendizaje interesado. Porque al final se descubre que si es lÃcito aprender hasta del enemigo cómo no iba a serlo de un padre.
Aquesta és la història d'un amor impossible. L'amor a un individu menyspreable. Un feixista autoritari i faldiller que és alhora un home culte i de fermes conviccions, i que resulta ser el pare de l'propi Bruckner. Semblant conflicte filial dóna pas a una meravellosa novel·la de formació, personal i intel·lectual, de qui és un dels escriptors més sòlids i controvertits de l'panorama actual de les lletres franceses.
El hijo adulto se enfrenta en primera persona y sin ningún tipo de máscara narrativa a un personaje por el que siente, a un tiempo, rechazo y compasión, en un relato que nace del odio, pero que va adquiriendo un inesperado y reconfortante tinte de ternura. Semejante giro acaba por sorprender al propio narrador.
Bruckner no pot culminar la seva particular condemna a el pare, i veu com l'inspirador rancor de partida es va fonent per deixar pas a un tÃmid afecte, que no comprensió, ia la certesa definitiva que no és possible jutjar de forma absoluta els comportaments aliens. «Un bon fill» és una crua novel·la de formació en què Pascal Bruckner ens planteja, a través de la seva pròpia biografia, un recorregut per la cultura francesa de la segona meitat de segle XX.
El vertigen de Babel
El filòsof sempre s'avança al seu temps, com l'escriptor de ciència ficció a la recerca de la distopia per arribar. Només que, la sensació de que passi el que passi en la Història, tot i que pugui haver-hi diverses lÃnies temporals en què els fets succeeixen d'una altra manera, tota ucronia porta a mateix lloc per la pròpia condició humana. I aquà si que té sentit que hi hagi Déu, disposat a jutjar-nos el dia de l'judici final, amb sumà ria intenció de desfer tot i condemnar-nos a tornar a començar ...
Tot i el temps transcorregut des de la seva redacció, aquest finÃssim assaig de Pascal Bruckner sobre les pèrdues de l'cosmopolitisme ?? la globalització ?? segueix sent d'una increïble actualitat: «Un combat tità nic enfronta dues postures, tan al·lèrgiques l'una a l'altra com el capitalisme a l'comunisme: la postura nacionalista i xenòfoba, aferrada al seu patrimoni, i la postura cosmopolita, à vida dels altres i de canviar l'estretor nacional per una vestimenta més ampli ».
Per superar l'estèril confrontació de posicions, el filòsof intenta pensar en l'espai d'un cosmopolitisme no adotzenat, en què la diferència entre les cultures no impedeixi la relació, ni aquesta anul·li les diferències.
