El cas de Paul Jordan, Juntament amb el de l'també enlluernador Guillem MartÃnez, Serveixen per ratificar que la ciència també té cabuda en la literatura. Tots dos són autors arribats des d'espais aparentment llunyans com la FÃsica o les Matemà tiques. I en tots dos casos els seus llibres es submergeixen en moltes ocasions des fórmules o conceptes per plantejar trames suggerents des de la seva vessant analÃtica i deductiva cap mil i un aspectes insospitats de l'humà . Perquè tots dos autors conreen gèneres ben diferents des d'aquesta bressol creativa d'universos llunyans.
Però clar, aquesta vinculació tampoc és una fórmula estrictament actual tot i els dos exemples d'autors recents. El ja mort Umberto eco ja coquetejava amb el matemà tic des de la seva posició més filosòfica en assajos o en la novel·la «El pèndol de Foucault». I aixÃ, entès tot com un plantejament entre la lògica i la racionalitat, la barreja cobra major sentit.
Però tornant a Giordano, Més enllà d'aquesta obra rodona entre el matemà tic i el novel·lesc que va ser La solitud dels nombres primers, Trobem més històries que s'aparten d'aquesta lÃnia convergent entre à mbits tan polaritzats per endinsar-se en històries molt humanes inserides en trames de mà xima tensió amb innegables connotacions filosòfiques.
Top 3 llibres recomanats de Paolo Giordano
La solitud dels nombres primers
Infèrtils per definició. Improductius per cualquie formulació. Els nombres primers observen els altres entre la impotència i l'assumpció del seu destà lliurat a l'oblit. A vegades les persones són aquests nombres primers que, malgrat tot, podrien sumar però la cà rrega emocional dels manté estancs, impassibles a noves opcions.
I és llavors quan la solitud d'aquesta condemna que converteix les à nimes d'Alice i Mattia en aquests guarismes incapaços d'expressar més. Amb el deixi entre romà ntic i melancòlic de la solitud com a condició ineludible per a les à nimes derrotades, la bellesa s'obre pas, com tantes altres vegades des de la tristesa, des de la malenconiosa sensació que tot podria ser d'una altra manera. Tan sols caldria que Alice i Mattia fossin capaços de desfer els nusos del seu passat. Perquè els nombres primers no es fan, neixen. I la infà ncia és aquest moment després de néixer en el qual queda marcat, sense adonar-te, què pots arribar a ser.
Com de la famÃlia
El protagonista d'aquesta novel·la ens parla del seu matrimoni amb Nora. La relació ve particularment marcada, però, per una presència externa que ho cobreix tot. Es tracta de la senyora A, encarregada dels avatars domèstics més habituals. Però quan la senyora A deixa d'acompanyar-los per la seva sobtada mort, tot canviarà radicalment.
Des de la perspectiva d'ell, afrontem una sensació d'irrealitat, una visió de la vida familiar estranya per a tots dos. Les diferències es potencien cada vegada més i només el fill en comú s'albira com el nexe. Però no tot es pot posar en l'única cistella de la paternitat en una relació. I tots dos ho saben o més aviat el intueixen, ho endevinen com el focus llunyà d'un tren que s'aproxima amb la parsimònia dels dies vençuts, però amb la seguretat de la seva arribada abans o després.
Un retrado de famÃlia ple de perspectives sobre la quotidianitat, l'escrostonat de l'amor i la sensació difÃcilment vencible de l'fracà s. Davant el desgast inevitable de la relació, les mirades tan sols els retornen aquesta soledat de qui està cada vegada més convençut que ja no pertany a el mateix lloc que l'altra persona amb la qual està .
El cos humÃ
Com tots podem endevinar, després d'una gran novel·la, l'autor treu el cap a aquest abisme de les expectatives. Més encara per a un escriptor jove capaç d'arribar a milions de lectors amb una opera prima.
I no obstant això en aquesta història Paolo va sortir amb la dignitat de l'escriptor convençut de la seva vocació. Potser precisament per la seva joventut capaç d'afrontar qualsevol repte. Vam viatjar fins Afganistan més conflictiu per acompanyar un grup de militars joves destinats a una base enmig de continus atacs. Enmig de cada nou combat els nois fan el que poden per sobreviure. Però la novel·la es mou més pels moments dins de la caserna, per les meditacions de cada personatge, del seu passat, dels motius que l'han portat fins allà .
La idea de la més que possible mort en qualsevol de les refregues confereix a cada interacció entre els protagonistes ia qualsevol de les seves revelacions a l'lector o fins i tot a algun dels seus companys d'aquest pes intens, perfecte perquè l'autor doti d'una intensitat i una emotivitat mà xima a el transcurs de l'acció.
