Entre la novel·la negra i el suspens llampà amb el terror hi ha un espai molt interessant on juguen nous escriptors internacionals com Shari Lapena, amb els seus thrillers domèstics, o on sempre n'han habitat altres com Dennis Lehane. Aquà és on es mou una Mònica Rouanet d'allò més interessant al panorama patri en aquesta paleta de grisos i de foscors de la mestressa. Perquè el crim, la violència o la bogeria provenen d'un mateix pou des del qual es poden construir argumentaris que sintonitzen però que es poden forjar en trames molt dispars.
Amb algun gran llibre supervendes ja en el seu haver, Rouanet ens captiva des d'aquelles trames en què els personatges, tots, són els que porten el suspens sota la seva pell, dotant-lo de sinistra transcendència, de passats que esgarrapen o d'inconcebibles futurs a l'evidència presents que pesen com a nits d'insomni interminables. Si ens fixem en el panorama espanyol actual, potser VÃctor de l'Arbre pugui ser un referent, una pauta sobre la qual apuntar una tendència o una escenografia compartida.
Top 3 novel·les recomanades de Mónica Rouanet
Res important
El thriller que con mayor frecuencia nos asalta en el mundo real es sin duda el de una violencia de género que hace de cualquier hogar o simple convivencia ese infierno inenarrable para las vÃctimas. Por eso, buscar empatÃas desde la ficción supone adentrarse más allá de las frÃas estadÃsticas. En la literatura puede haber una superación épica para cualquier situación adversa. O quizás no, y la moraleja sea que siempre queda mucho perdido…
Al Madrid dels anys noranta, una noia aconsegueix sobreviure al que sembla un brutal atac de violència de gènere. La premsa i l'opinió pública fan ressò de la notÃcia i, durant dies, no es parla de res més. Fins i tot hi ha qui afirma que s'ho buscava. Quan per fi desperta del coma, Minerva no recorda absolutament res, ni tan sols el seu agressor que, des d'aquell instant, es barrejarà entre els amics més Ãntims per convertir-se en la seva ombra i romandre al seu costat durant anys esperant, malgrat els canvis socials, el moment oportú per finalitzar el seu autoencà rrec. Però les coses han canviat tant com creiem? Per fi la societat ha deixat de jutjar les dones que pateixen aquest tipus d'agressions?
No sento els nens jugar
Lo realmente inescrutable son los recovecos de la mente. Está la realidad, siempre subjetiva, la ficción como otro nivel del constructo de nuestra percepción y finalmente lo onÃrico como los goznes que hacen que todo encaje de manera casi inapreciable. Literariamente, lo psiquiátrico tiene mucho juego y jugo. Porque de la cordura o normalidad a la locura o excentricidad dista un clic, una chista, un momento disruptivo o un punto de inflexión.
Que ho diguin a Ànima, una protagonista que ens endinsarà en un d'aquells laberints de la ment, entre miralls i ombres, cap a túnels que el nostre subconscient acaba reconeixent. Llúgubres passadissos on se'ns desperta aquesta inquietant sensació en què discernir qualsevol indici de veritat es converteix en una cosa essencial com a llum de sortida.
Després d'un greu accident de cotxe, Alma, una noia de 17 anys, pateix un xoc posttraumà tic i és ingressada en una clÃnica psiquià trica ubicada en un antic edifici rehabilitat. Allà conviu amb altres interns i les seves patologies i es creua amb uns nens que només ella pot veure. A poc a poc, la història de l'edifici i els seus antics ocupants s'enreda amb la realitat d'Ànima i la porta a desentranyar secrets foscos tancats durant anys entre les parets de l'enorme casalot i en la seva pròpia ment.
Despiértame quan s'acabi el setembre
La més negra de les novel·les de Rouanet al vessant de cerca d'una possible vÃctima. La idea de les dobles vides, de les sospites sobre els quals sempre van ser la nostra famÃlia… Les parcel·les ocultes de persones a les quals se'ls associa una cordialitat i una vida ordinà ria fora de qualsevol dubte o mà cula.
El rastre d?un jove espanyol s?esfuma pel sud d?Anglaterra després de deixar un missatge d?auxili al telèfon mòbil de la seva mare. Ella, que a penes ha abandonat el seu petit poble en comptades ocasions, decideix anar a buscar-lo. Fa un any, el seu marit va desaparèixer a les tranquil·les aigües de l'Albufera i no està disposada a tornar a viure una angoixa com aquella.
La Guà rdia Civil va trobar la barca d'Antonio abandonada a la deriva, amb taques de sang sobre les taules. Amparo està convençuda que va morir, però les males llengües que recorren el poble rumoregen altres coses. Un cop a Anglaterra, Amparo descobreix que el seu marit pot continuar amb vida, ser el causant de la mort d'una dona i estar involucrat en una trama sòrdida plena d'intrigues.
Altres llibres recomanables de Mónica Rouanet..
On els carrers no tenen nom
Con un tÃtulo evocador para todo enamorado de U2, esta trama aborda con visión hiperbólica pero no menos cierta, en última instancia, las mentiras sobre las que en no pocas ocasiones se erige una familia. Una sacudida a las costumbres, los buenos modos, las apariencias y los muertos bajo las alfombras…
MarÃa del Pilar González d'Ayala té 35 anys quan fuig de la casa materna al barri de Salamanca, farta d'una mare amargada, castradora i masclista que l'ha convertit en una «invà lida» social, truncant les relacions amoroses i l'aspiració de gestionar la clÃnica del seu pare.
El accidente sufrido por este, junto a su nueva pareja y el asesinato de Gonzalo, el pretendiente que la abandonó en vÃsperas de su boda, son otra motivación para iniciar una vida propia bajo un nuevo nombre: MarÃa González.
Maria sospita que la seva mare va tenir relació amb aquestes morts i, per això, com a detectiu improvisada, anirà descobrint tota una xarxa de mentides que impliquen la seva famÃlia, prototip d'aquella burgesia madrilenya que va enterrar i mai va reconèixer el suport al franquisme amb l'arribada de la Transició.
Moltes grà cies.