L'aura reivindicativa que gira entorn de l' Bulgàkov que es va apuntant a la seva pròpia literatura despietada i burlesca cap a la crítica amb la realitat disfressada sota el fabulós o el fantàstic inclusivament, el converteix en un autor que transcendeix des d'una obra feta vida, crònica deformada i paròdia emmascarada.
Enervant per a gran part dels poders soviètics, dels quals va gaudir de favors mentre va exercir com a metge o quan apuntava a cronista afí, (però per als que es va tornar incòmode quan va decidir lliurar-se a la literatura), Bulgàkov es va convertir gradualment en una mena de escriptor de la dissidència, assetjat i perseguit per la policia política, però salvant en incomptables ocasions la seva pell. Potser pel seu enfocament obertament de ficció, davant del qual poc es podia treure de realisme crític.
Potser per això la seva obra més crítica com va ser «El mestre i Margarita» es va convertir en aquesta obra mai acabada de el tot, sempre guardada al calaix tot esperant moments més propicis i contínuament repassada fins a la seva mort, i fins i tot en la seva posterior rescat molts anys després.
Gran escriptor també de relats o novel·les curtes, Bulgàkov hereta el gèlid existencialisme de Txèkhov només que passat per un prisma que va des de la desconcertant experiència pròpia com a metge fins a la seva privilegiat focus sobre l'esdevenir històric.
Top 3 llibres recomanats de Mikhaïl Bulgàkov
El mestre i Margarita
La voluntat de poder s'assembla tant en essència en qualsevol moment històric, que entendre la vigència d'una obra com aquesta es fa més entenedora. Però com qualsevol altra voluntat humana, en multitud d'ocasions sembla forjada en els focs de l'infern per un ferrer anomenat Diable que temperada per aquest Déu creador de l'humà com decebedor projecte.
Quan el diable arriba a Moscou per la seva revisió periòdica de tota ciutat obertament lliurada als seus designis, ens trobarem amb una protagonista èpica com Margarida, a l'altura de Dante, una protagonista que sobrevola molt per sobre de tot tipus d'habitants d'una ciutat que segueix perfectament els dictats de la miserable condició humana.
Orgullós de la seva obra, el diable, però, s'entesta en aquesta Margarida que no transigeix amb la còmoda temptació del mal que campa sobre debilitats i temptacions fàcilment corruptibles i estranyament justificables entre la raó i la consciència.
Hi ha un punt d'estranyesa en el nus de la història, però no una deconstrucció completa de l'obra que tregui el cap a una creació disruptiva per a l'època de l'autor. El fil és clar i les curioses subtrames metal·literàries i allunyades del moment històric principal (en temps i espai) serveixen per vincular-ho tot, per enfocar amb més intensitat l'escena principal, l'esdevenir del diable per un món fet el seu tall fidel, entre allò avorrible i el còmic.
Tret de Margarita, heroïna improvisada d'una possible moral residual malgrat tot. Perquè per més que se'ns expliqui sobre la poma i el Paradís, és més que probable que fos el mateix Adan qui trincés el fruit. El diable s?encarregaria d?escriure-ho tot al revés.
Els ous fatals
Potser l'única manera d'afrontar els totalitarismes per poder combatre'ls des de la consciència civil siguin les faules a l'estil de George Orwell o la fantasia satírica que representa aquesta novel·la.
Perquè certament és igual que un règim dictatorial, sigui d'esquerres o de dretes. El problema és la por, la conseqüent submissió i la derivada capacitat de fer servils creients a la majoria de la ciutadania. Fins al punt del més que possible atac a tot allò que soni a dissidència per qualsevol dels individus infectats per aquesta por inicial. Sota una capa de fantasia que no ho és tant, l'autor va despatxant la crua realitat amb les seves habituals cabassos d'humor de vegades feridor, sempre sagaç i intel·ligent.
El professor Pèrsikov s'ocupa d'investigar l'adulteració d'animals i plantes perquè creixin de manera desproporcionada (sona a la nostra alteració genètica dels aliments). Però fet i fet, els seus animalets i plantilles, condicionades per les exigències governamentals de potenciar aquesta capacitat, assoleixen nivells de grandesa preocupants, monstruoses, oníriques… I és clar, al final els monstres troben la seva forma d'escapar i amenacen de portar-se per davant tota Rússia per culpa de l'estupidesa dels que es creuen que ho poden dominar tot al seu caprici.
morfina
Si es pogués concebre que Edgar Allan Poe s'hagués reencarnat en un escriptor rus, aquesta obra podria entendre com la més clara evidència. Més enllà de la intenció final d'un o altre autor, marcades sens dubte per les circumstàncies històriques de cadascú i per l'empremta creativa que els conduïa a escriure en última instància, la paral·lela afició pel fantàstic d'un i altre autor més el gust pels estupefaents va derivar en aquesta creativitat enfosquida en ocasions.
Conduint-los i portant-nos els lectors per aquests escenaris visitats en vida pels consumidors habituals de drogues diverses. Però la qüestió és descobrir en una obra com aquesta la descripció del procés, l'escenificació del viatge a aquests paradisos psicodèlics, en aquest cas dibuixats a la consciència per la morfina.
Com a metge jove i potser superat per la seva professió, enfrontant-se a situacions que no s'havia imaginat, Bulgàkov es va lliurar a aquesta droga per a l'evasió. En aquest llibre vam passar aquells dies del jove metge davant del seu llançament estavellat a l'exercici de la manera més crua i inesperada, davant de casos que mai no podia haver calculat per a la seva especialització.
