El de no posar els ous creatius en la mateixa cistella és una cosa que bé saben fer creadors actuals com Jo Nesbo o Mathias Malzieu. Tots dos autors compatibilitzen una carrera musical considerable com rockers però també els dos es deixen veure paral·lelament presentant els seus llibres.
El noruec és un dels puntals de l'gènere negre, des del que d'alguna manera s'entén més la seva faceta de rocker, mentre que el francès Malzieu tira de la literatura per composicions ben diferents entre el al·legòric i el gòtic.
Però és que si escoltem Malzieu a l'capdavant del seu grup Dionysos, Descobrim una tendència per un rock més melòdic, amb aquest deixi de guitarres melancòliques i incessants exploracions musicals que acaben per orientar-se cap a un estil entre els Crush Test Dummies i The Cure.
Però música a part, els contes i novel·les de Mathias Malzieu han aconseguit conquerir a lectors de totes les edats amb els seus pinzellades de fantasia cap a aquestes emocions destil·lades amb mestria des trames magnètiques.
Donar-se una volta per qualsevol de les obres d'Malzieu és aquest exercici d reconciliació amb la lectura essencial, amb aquest gust per fabular i aquest interès per deixar-se portar pel plaer màgic de l'conte. Encara que també trobem molt de malenconia romàntica, d'existencialisme fins i tot ...
Perquè les trames s'estenen fins més enllà on els contes es tanquen. Més detalls en una escenografia preciosista per compondre novel·les curtes o novel·les completes que inunden els sentits i el cor, convidant-nos a redescobrir sensacions romàntiques com l'amor, la tristesa, el desengany, la traïció o fins a la mort amb aquest regust èpic i transcendental que poques vegades s'aborda ja en la literatura moderna.
Top 3 novel·les recomanades de Mathias Malzieu
El soldat de porcellana
D'una banda tenim el Malzieu embrancat sempre entre el que és al·legòric i fins i tot el que és fabulós, per trobar la metàfora que ens atrapi amb aquest sabor de la infància. D'altra banda, tenim el Malzieu que sap que no hi ha res millor que l'empatia amb el retrat de la infantesa per encarnar la història que toqui amb un deix de sensibleria quan no simplement necessària humanitat. Una història com un d'aquells contes remots de nens que no sempre acaben bé però que aconsegueixen almenys erigir homes.
França, estiu de 1944. Amb nou anys, Mainou acaba de perdre la seva mare mentre donava a llum la seva germana petita. El compungit pare es veu obligat llavors a enviar Mainou a Lorena, amb la seva àvia, a l'altra banda de la línia de demarcació, amagat en un carro de fenc. Allà, a la granja familiar, intentarà retenir els últims sospirs de la seva infància mentre la realitat l'empeny a evadir-se: la por, la pena, la guerra. Al costat d'aquesta família que encara no coneixia, i dels misteriosos esdeveniments que els envolten, el nen es confia a la imaginació per travessar el dol i sobreviure als darrers mesos de la Segona Guerra Mundial.
Amb El soldat de porcellana, Mathias Malzieu ha escrit una carta d'amor al seu pare que és alhora un homenatge universal, una novel·la que narra els esdeveniments de la seva vida amb l'honestedat exacta per situar-nos a l'alçada dels anys crucials, quan tot està per definir .
La mecànica de cor
L'obra total composta pel disc, la novel·la i la pel·lícula. Potser no prevista com un potent producte de màrqueting però també a posteriori tot un èxit comercial.
La peli això sí, va arribar després. La novel·la o més aviat la història que contenia va disposar de la seva banda sonora per assolir un altre nivell en la seva variada forma de ser explicada, sens dubte un encert la combinació, aprofitant el saber fer de Malzieu en ambdós camps creatius. La trama en si ens convida a un viatge al·legòric, una metàfora que serveix per a tots des de la imatge d'un cor sensible, exposat a mil traves des que neix.
Perquè si un cor és la imatge perfecta dels sentiments que fan moure la nostra sang, que ens fa viure en la recerca de la felicitat, l'amor o el que sigui que provoqui aquests batecs nascuts des d'un primer guspira casual, el de Jack i la seva feble cor apunta a la vida en essència. Des Edimburg fins a Andalusia, travessant mitja Europa, reconfigurada a el ric imaginari de Malzieu, per simplement aconseguir que el rellotge de fusta que compassa els seus batecs, rebre acompanyar-lo en els seus dies sense grans emocions.
Només que Jack no està disposat a deixar-se portar per rellotge algun, més enllà de les limitadores instruccions per a una perfecta conservació de l'fràgil equilibri de la mecànica de el cor.
Diari d'un vampir en pijama
Algú com Malzieu no anava a passar pel tràngol de batallar per la seva vida sense acabar traient llustre de la seva victòria des de la seva passió narrant el seu periple des del simbòlic i el poètic.
Per semblant ocasió, el títol de l'obra ja anuncia un apunt cap a la comicitat. Perquè com miracle que és la vida, quan aquesta apunta a les seves fases fosques res millor que recuperar aquest somriure melancòlica que reconeix el fi però serveix per pal·liar-des el inabordable, des d'aquesta consciència obstinada a no reconèixer final algun. Afegint-li la irrenunciable tendència a la fantasia de l'autor, el seu viatge passa per ser una mena de diari de viatge des del llit d'un hospital.
Amb les emocions a flor de pell anem descobrint aquestes batalles del dia a dia en què el fantàstic serveixen sempre a la causa de l'positivisme, de l'esperança, de la fe en una vida capaç sempre d'escapar a les ombres per un major termini de temps, mentre hi hagi coses per explicar o cançons de compondre ...
Altres llibres recomanats de Mathias Malzieu
Una sirena a París
Després de relatar la seva història més personal amb la transcendència d'un diari al voltant de la lluita per la vida, Malzieu va tornar amb aquesta gran història sobre l'amor, la vida i la peremptorietat de semblants essències només assolibles com instants que queden en murmuris de sirena quant escapen de les nostres mans.
I res millor per representar la idea que una sirena a París, arribada des d'una crescuda inconcebible de Sena, al voltant de l'desastre de les aigües obstinades a sepultar la ciutat eterna de l'amor. Un músic, com no, anomenat Gaspard Snow, és capaç de descobrir alguna cosa més enmig de l'pànic general. Perquè mentre les aigües creixen amenaçant ponts, carrers i cases, un remot cant s'obre pas, estenent-se com un reclam d'auxili.
Ella és Lula, la sirena varada al mig de la ciutat de la llum. I ell s'entesta a recuperar-la de les ferides. Només que la seva bellesa contrasta amb el seu poder destructiu, com tot equilibri d'aquest món. Gaspard sap que ella no és d'aquest món, però mentre tots temen el desastre pot gaudir de la màgia de moment, d'aquesta felicitat de l'segon abans de la malenconia. Perquè la sirena ha de tornar a la mar i el seu cant es convertirà llavors en un record esgarrifós. Però renunciar-hi en aquell moment màgic seria morir, com moren els altres mentre la crescuda amenaça de portar-li-ho tot.
