Quan la sensibilitat aborda l'humà en la literatura, sempre es pot gaudir d'una literatura plena. Maria Tena escriu perquè cada frase restalle sobre la pell, amb aquella atà vica memòria cel·lular que fa de les vivències de l'humà al voltant de l'amor, a l'desamor, a l'absència o la felicitat, rèpliques a la recerca de la seva explicació més precisa en les paraules.
Compatibilitzant en certa manera la nostà lgica lectura de Maria Dueñas i la intensitat de Almudena Grandes, Maria Tena cristal·litza en els seus personatges aquesta humanitat que brolla principalment en les intrahistorias vitals que componen les destinacions. Conèixer els personatges de Maria és endinsar-nos en els motius últims per a tots, en aquestes veritats a mitges que s'exposen com a fonament de qualsevol decisió, de tot canvi vital.
I és aquà on arriben les sorpreses, i la mimetització des de l'empatia. Perquè darrere les excuses hi ha les certeses; sota la gelosia del present dels habitants de les seves pà gines, ens apropem per contemplar aquest passat que ho justifica tot, com el gran misteri que marca el camà de tot personatge de la seva pròpia història vital.
Maria Tena apareix en el món literari amb menor cadència de la qual els seus lectors volguessin. Però en cadascuna de les seves novel·les es gaudeix d'aquesta motivació real per sobre de la consideració de l'ofici d'escriure, d'aquest impuls per l'escriptura com a necessitat que acaba per escampar en una veritat fascinant.
Top 3 novel·les recomanades de Maria Tena
Res que no sà pigues
És curiós com de vegades començar a escriure una novel·la apunta a una motivació interior cap a la sublimació o fins a l'exorcisme literari. I, tanmateix, el moment per començar a escriure d'un mateix s'emprèn quan ja s'ha fet exercicis previs.
L'arribada de Res que no sà pigues va ser aquest exercici gairebé de confessió de l'autora, d'exposició de la dona que va ser quan les vÃmets de la personalitat començaven a entrellaçar-se amb els seus nusos entre la finor de la fibra nova. Revisitar la infantesa o l'adolescència sempre és un exercici d'autenticitat i de malenconia.
El abandonat per la imperatiu desperta culpes i nostà lgies. Però a la fi i al el terme sabem que mai deixem de ser qui vam ser. Des dels seus anys a l'Uruguai MarÃa Tena conjuga el que va ser i el que no, el que va poder haver passat i el que no.
Però, de totes maneres, la transparència en la descripció dels personatges, la versemblança de el tot i la mà gia dels seus personatges fan d'aquesta història un retrobament no només amb la infà ncia de la protagonista sinó també amb el nostre petit paradÃs de la joventut.
El nuvi xinès
Una d'aquestes històries que desconcerten o que fascinen, segons la predisposició d'el lector de torn. Pensar en una relació homosexual a la Xina sona a desafiament, a reivindicació en el cor de llocs que encara avui, malgrat l'acceptació oficial, llasten tabús morals contra aquest amor lliure.
Bruno i John tenen aquesta trobada accidental en què salten espurnes. Xangai els empara per aquest acostament de Bruno, un tipus que arriba com a representant institucional des d'Espanya en una Expo i John, fugat de la seva vida a la Xina profunda. La solitud és tan trist com magnètica per a les à nimes que l'habiten.
I els espais remots són sempre llocs propicis per a fortificar trobades casuals. Bruno i John comencen a compartir el seu temps en aquest llimbs casual dels viatges empresos que els situa entre complets desconeguts.
El terapèutic de les relacions recent empreses acaba trencant cap a una veritat i una passió que el transita tot, des de les fondà ries de l'à nima fins a les pulsions soterrades, sempre entre confessions que situen a dos personatges a anys llum de tots aquests éssers mundans que ocupen les seves vides quotidianes mentre ells gaudeixen d'un temps que potser desaparegui en qüestió de dies.
La fragilitat de les panteres
Sempre és curiós com es construeix aquesta realitat compartida des dels records. Més encara en el cas dels entorns familiars que a la fi amaguen més que comuniquen entre sobretaules i retrobaments rutinaris.
Per a Itziar, Teresa o Laura, un mateix moment de la seva vida desplega aquests traços de realitats paral·leles sobre les quals es despleguen vides i destins. Iñaki apareix casualment avui, a una distà ncia abismal de la infà ncia en què tots ells van habitar.
L'amable record d'un rostre conegut acaba poc a poc per soscavar la vida de les tres germanes. A la mà gica composició del que va ser, presentada en aquest mosaic de visions, descobrirem com els fonaments del que són ara les tres germanes es pot sotmetre a la inquietud dels seus vells desitjos, pors i les conseqüents passions i renúncies actuals.
