Els 3 millors llibres de Luis Esteban

Diuen que la sort es busca. Si els designis de la fortuna funcionen així, Luis Esteban és un gran valedor d'aquesta màxima. Perquè sens dubte cal saber exercir-se en un ofici (en aquest cas com a escriptor) però a més cal arribar a detectar l'oportunitat per enlluernar el personal i portar-lo a seu terreny.

Luis Esteban es va guanyar la simpatia de milions d'espectadors però va acabar per deixar a tots bocabadats el introduir-nos en les seves històries, molt més transcendents que la glòria efímera d'un rosco televisiu. Sí aquell Pasapalabra de què va sortir triomfant amb el seu ostentació de gran cultura general.

El de policies que acaben passant-se a la literatura, i més concretament a l'gènere negre, és ja una tendència confirmada pel propi Luis Esteban al costat d'altres grans escriptors com el mateix Víctor de l'Arbre. Qui millor que ells per introduir-nos en submons? Com conèixer a fons tantes corrupteles que acaben enllaçant amb el poder? Què millor manera per baixar fins als inferns quotidians de les nostres ciutats que guiats per aquests mantenidors de l'ordre?

Amb més o menys notes de ficció, la veritat és que l'ofici sempre servirà d'inspiració per a aquest tipus d'escriptors. I la veritat és que quan es descobreix a l'Luis Esteban narrador, un no pot per menys que reconèixer aquest bon fer cap a la conquesta de l'bestseller en un gènere negre sempre àvid de trames fosques, inquietants, intenses ...

3 millors novel·les de Luis Esteban

El riu va guardar silenci

En aquest llibre El riu va guardar silenci, ens trobem amb un policia documentat de primera mà per a qualsevol trama que se li posi al davant. Saragossa, la meva ciutat, es converteix en aquest espai on projectar tantes i tantes experiències reals transformades en la imaginació per presentar una novel·la negra d'impecable trama i espectacular resolució. Amb un llenguatge evocador i precís, amb un domini aclaparador del llenguatge per transmetre les sensacions i idees preteses, Luis Esteban s'endinsa en la resolució de dos casos entrellaçats.

Les dues ramificacions de la trama comparteixen en síntesi la idea de la prostitució (masculina i femenina), el seu perillós món i els seus habituals ignominiosos escenaris. I al voltant d'elles es tracten aspectes sensibles com l'homofòbia, com qualsevol fòbia portada a l'extrem del més violent dels odis.

Perquè El riu va guardar silenci és una novel·la negra, policíaca, una trepidant història on deambulen sobre la corda fluixa tots els personatges, des del inspector de policia Roy fins a les víctimes que van apareixent, incloent a personatges que haurien de pertànyer a escenaris més granats de la societat.

John Wayne com a personatge indirecte. La seva foto sobre el cadàver d'un xaper. La idea d'un assassí homòfob com a punt de partida per anar endinsant-nos en una història sòrdida, amb aquest coneixement del que es cou als baixos fons per part d'un autor doctorat en assumptes sòrdids, gràcies al seu exercici policial a la vida real.

Però el que pensem circumscrit a la part més baixa de la nostra societat, a les nits i als tuguris de la ciutat, acaba esquitxant fins a una altra part de la ciutat, on es mouen els tipus ben vestits i les dones elegants.

Saragossa i les seves festes del Pilar com bulliciós rerefons que dóna cabuda a tota mena d'excessos, fins i tot els que pot provocar la violència i els instints homicides.

Moroloc

Al particular acrònim de Moroloco trobem l'àlies perfecte per al personatge nuclear d'aquesta novel·la. Un líder de l'hampa a un Camp de Gibraltar on prolifera un dels grans mercats negres de l'haixix del món.

I bé sap a l'respecte l'autor d'aquesta novel·la, un Luis Esteban l'exercici de la qual com a comissari de la Policia Nacional a Algesires atorga a la història la dosi perfecta de versemblança. Per acabar component una novel·la policíaca escrupolosa amb la metodologia en una trama que bé podria tractar-se d'algun cas de recerca recent. Només introduir-nos en aquesta història sobre Moroloco aconseguim aquesta sensació de màxima tensió per la proximitat entre tots dos espais de realitat i ficció, que és el mateix un realisme esglaiador en una acció trepidant. Ja sabem que en el reflex del pitjor de la nostra societat hi ha el gust gairebé morbós d'aquest tipus de literatura. És com allò de fer una volta pel costat salvatge, que cantés Lou Reed.

Des Moroloco tracem el descoratjador mapa d'influències i favors pagats, de corrupció i coaccions. Ningú com un capo d'aquest estil per corroir els pilars de el poder. I gràcies a Déu ningú com un policia confiat en la seva missió per acabar amb aquest assalt que amenaça amb corrompre tot i donar carta blanca als traficants.

Per satisfer la trama, a més Moroloco, conegut per les seves estrets lligams amb el poder, acaba sent temptat pels serveis d'intel·ligència del seu país per assumir un paper més proper a l'espionatge.

Fins aquí podia arribar Gabriel Zabalza. El fidel comissari de Policia Nacional, sempre després de l'ombra de Moroloco, el té marcat de manera tan estreta, fins i tot estirant recursos externs a l'oficial, que aviat sospitarà que el poderós delinqüent a qui ningú sap o pot parar els peus, a més està embrancat en una mena de missió que encara comportarà més perills que la seva pròpia dedicació a l'enriquiment amb els estupefaents.

L'inspector que munyia vaques

Sempre hi ha alguna cosa especial en aquesta primera obra que transcendeix fins al gran públic. L'empremta narrativa de cada autor es bolca jugant-en aquest primer llibre. En aquest cas la trama de la novel·la destaca com un singular mosaic entre el gènere policíac i una mena de realisme amb tints d'autoajuda.

Ignacio Azcona era inspector de policia i va haver de refer-se de la visita a l'infern. Perquè el cas des del qual va donar un gir complet a la seva vida va estar a punt de devorar-lo. El més ominós de l'ésser humà sempre troba el seu reflex en els alts estrats de qualsevol condició, perquè només entre els que mesuren es poden trobar les ments més avieses, triomfadors a qualsevol preu, egoistes sense límits morals.

No és que siguin tots els que hi són, però sí alguns. Una xarxa de prostitució infantil, un inspector com Ignacio Azcona convençut de fer el bé com a necessitat màxima, costi el que costi. I costarà, ia poc a poc entenem que fa Ignasi reconstruint-se a les costes del Brasil. A l'interior una trama policíaca de màxima intensitat i una aventura existencial del protagonista.