3 millors llibres de Knut Hamsun

El gran referent noruec pel que fa a la novel·lística amb majúscules és Knut Hamsun. Principalment pel seu equilibri entre el preciosisme d'una forma gairebé lírica i de el fons cap a la presentació de grans dilemes existencials per mitjà de personatges de gran calat.

Sembla que m'he pres molt seriosament el d'equilibrar aquesta bitàcola literària en el que a literatura nòrdica es refereix. Perquè en ple segle XXI, després de martillearnos inmisericordemente amb grans autors de l'noir escandinau, sembla de justícia retrotraure a referents previs a l'incontenible allau de gènere negre (Ayy, Henning Mankell, No sabies l'escola que estaves creant ...)

La qüestió és que si en el seu moment vaig parlar de Jostein Gaarder i de Mika Waltari, No estaria bé que oblidés a Knut Hamsun, Precedent de tots ells, pare d'una literatura nòrdica per extensió des de la seva Noruega natal. Un dels premis nobel més particulars que se li reconocío oficialment per l'acadèmia sueca per la seva obra «La benedicció de la terra» i que popularment es va guanyar a la resta de l'món per «Fam».

Hamsun és un d'aquests pocs autors l'obra dels quals es conserva a la perfecció per ser llegida en qualsevol moment. Primer perquè contextualitza sobre tota la resta que és humà, abastant amb aquesta visió global de l'escriptor dotat per a la trascedencia intel·lectual qualsevol plantejament extrapolable des dels seus trames que a més, per a més mestratge, també serveixen de crònica dels seus dies ...

La figura de Knut Hamsun va quedar enfosquida per la seva vinculació amb el nazisme. Aquells que ho admiraven i enlairar la seva obra fins el Nobel de Literatura de 1920, van repudiar de tot el que portava el seu segell temps després.

Si bé, hi ha qui matisa que aquesta aposta per aquesta forma de sistema capaç de submergir a Europa en els seus anys més negres, es devia a una resposta davant de l'imperialisme anglosaxó que encara en en segle XX continuava explotant els seus dominis a Àfrica oa Àsia amb l'únic afany de pastar riquesa per a la metròpoli.

Així, amb els seus períodes clarobscurs des del Nobel de literatura 1920 fins al seu final sumit en la misèria, la seva bibliografia va quedar a punt de ser sentenciada a l'oblit un cop acabada la Segona Guerra Mundial. Però tendències polítiques a part, amb els seus greus desencerts, l'obra de Hamsun és font per a molts grans escriptors que van poder separar el personatge del seu llegat, des Kafka fins Hemingway o ostra.

A poc a poc tot l'escrit per Hamsun va ser de nou recuperat per a la causa de la literatura sense més condicionants. Perquè les novel·les de Hamsun no són proclames polítiques de cap tipus. Es tracta, sobretot, de grans històries amb gran component humanístic.

Top 3 novel·les recomanades de Knut Hamsun

fam

Hamsun era extremista, intensament vital, idealista del que és humà com una manifestació romàntica cap a aquestes respostes metafísiques que pengen com una condemna per la raó. S'entén així, en aquesta mentalitat sens dubte fràgil, la possible ceguesa i l'aferrament a un ideal que arrasava com era el nazisme.

Hamsun va poder ser una víctima propícia, a la vista d'aquesta novel·la «Fam». Perquè el protagonista sense nom que passeja per aquestes pàgines sembla un ésser sense rumb carregat d'una vida interior tan ple com impossible d'encaixar en un entorn social tan opressiu com és per a ell la gran ciutat. Pobresa, misèria i bogeria quan el nostre protagonistma entreveu glòria i filosofia cap a la saviesa. L'impossible acomodament quixotesc de l'individu sincerat amb la seva ànima però llançat a centre de soroll. Una d'aquestes històries que encongeixen el cor, dura en ocasions però plena d'aquesta lucidesa que condueix a fons de la llum més encegadora.

Fam, de Hamsun

La benedicció de la terra

Destacada la novel·la «Fam» per la seva una trascendental declaració d'intencions literàries. Tampoc li queda a la saga pel que fa a intensitat, bellesa formal i rerefons aquesta altra obra ja més madura de l'autor.

Un nou protagonista, aquest cop sí ben determinat amb el seu nom, Isak i centrat en els seus quefers quotidians, passa a ser un heroi de la nostra civilització. I precisament va adquirint aquesta consideració en la seva integració amb el natural, en el seu afany per sobreviure a el dia a dia exposat a l'entorn més hostil. És aquí on l'ésser humà encarnat en Isak se'ns presenta amb la seva existència plena, lliurada al sensorial, a l'esforç, a el respecte per la natura.

Davant d'aventures o tragèdies de la novel·lística de segle XX i per tant immiscuïdes en l'esdevenir més urbà, aquesta història evoca aquest retorn imperatiu al natural per tornar a pertànyer a la condició humana alliberada de les seves pròpies cadenes.

La benedicció de la terra, de Hamsun

El cercle s'ha tancat

La gran capacitat d'un escriptor que acaba transcendint la seva narració localitzada per estendre-la a tot lloc, és el coneixement de l'ànima.

Hamsun demostra aquí ser capaç de baixar fins al pou d'una consciència atàvica, d'una espècie d'imaginari inconscient de tot el que és humà per presentar a un personatge essencialment empàtic. Poc hem de veure amb Abel Brodersen. I no obstant això en les seves condicions vitals marcades per la tragèdia trobem la metàfora de la nostra solitud fonamental.

La pròpia ubicació de l'illa en la qual es mouen Abel i la resta de personatges que orbiten al seu voltant s'assembla a aquest cercle que es desplega al voltant de qualsevol de nosaltres des del mateix moment en què naixem. Abel acaba per voler trencar o al menys escapar del seu cercle. Estats Units és aquest destí somiat per Abel Brodersen i fins allà arribarà per buscar-se a si mateix més enllà de la seva illa.

Només que sempre els orígens li reclamen a un, en el cas d'Abel amb una situació ben diferent en què les circumstàncies ho impel·leixen a prendre decisions dràstiques per no sucumbir a una inèrcia asfixiant.

El cercle s'ha tancat, de Hamsun
5 / 5 - (15 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.