Els 3 millors llibres de Kiko Amat

La millor generació creativa és aquesta en què cadascú fa allò que li surt de la figa, deixant finalment de ser una generació en el sentit unificador del terme. Després ja arriben els etiquetadors del Mercadona amb la seva màquina segelladora (anomenem-los crítics literaris) i s'encarregar d'unir per buscar sintonies generacionals objecte d'estudi.

En aquestes camina un Kiko ama, de la suposada generació nocilla que entronca alhora amb l'afterpop o el newpunk (potser m'estigui inventant alguna cosa). La qüestió és que Amat és tan imaginatiu a les seves obres com apareix a les seves entrevistes, que al capdavall és l'important.

Sigui com sigui, a Amat no se'l pot negar aquest punt d'avantguarda que sempre desperta sensacions transgressores en les formes, però que manté l'essència d'una narració enfocada a la missió d'explicar alguna cosa que arribi.

Una tasca narradora que suposa un embastat màgic d'aquesta empatia que ens fa connectar amb els personatges. Ja sigui per viure una aventura disruptiva amb un punt distòpic, hilarant, fantàstic però molt proper o per endinsar-nos en reflexions transformadores. Una sublimació del realisme executat amb arts alquimistes.

Top 3 novel·les recomanades de Kiko Amat

Abans de l'huracà

Les conseqüències de ser estrany, la frontera entre la genialitat i la bogeria o entre l'excentricitat i el frikisme. La turmentada realitat final que ja venia anunciada pels llampecs de la bogeria.

Abans de l'huracà ens explica la història de Curro, ingressat actualment en un centre psiquiàtric però amb la ferma determinació de reprendre les regnes de la seva vida. Sota la nova i espectral lucidesa que per fi governa l'esperit de feina, la fugida és l'única solució per reprendre el que vulgui que fos el seu destí.

I mentre Curro trama la seva fugida, a l'alè de les seves creacions més imaginatives i delirants, comencem a descobrir qui va ser realment Curro.

Ens retrotreu més de 30 anys fins a l'any de Naranjito i el seu mundial de futbol a Espanya. Anem coneixent l'estrambòtica llar que la va acollir durant els primers anys de vida, un humil habitatge a punt de ser fagocitat per l'extraradi d'una Barcelona insaciable de nou espai.

Curro va tenir un millor amic, Priu, en la relació del qual podem reflectir-nos qualsevol de nosaltres, amb aquest toc nostàlgic de la infància, del món per descobrir. Les rareses de Curro, compassades pel no menys peculiar Priu resulten simpàtiques, la singular llampada de les rareses ens identifiquen també davant la mania de la normalitat…

Però sabem que Curro, i el seu món, està orientat cap a la catàstrofe. Potser en altres circumstàncies el pobre Curro podria haver tirat endavant, més o menys, malgrat ser vist com la bestiola rara pels seus congèneres… No obstant el nucli familiar de Curro és precisament això, un nucli a punt d'explosionar definitivament.

Així, de les pinzellades jocoses de la infància, de la suau tristesa que desprèn de vegades la vida de barri, passem ràpidament al contrast de la fatalitat. Curro és massa jove, amb prou feines dotze anys, per assumir un destí tan tràgicament marcat, però és el que hi ha…

Un punt d'amarga resignació emergeix a la trama. I en la pròpia ambientació dels vuitanta que encara ens ofereix una ullada decadent d'una societat que sembla treure el cap al futur sense tenir-les totes.

Les oportunitats als extraradis de qualsevol ciutat es redueixen dràsticament. Les possibilitats de l'insegur Curro enmig de l'huracà de la família són el 0 absolut.

L'esperpèntica família de Curro per moments ens desperta un somriure àcid, amb aquesta inquietant ombra de l'humor negre que acaba tocant la fibra quan s'aconsegueix l'empatia, el patiment real del personatge.

L'huracà s'acaba generant, això que avui es diu ciclogènesi perfecta es va tancant al voltant de Curro. I, malgrat llegir amb un punt d'esperança, el més estrany és que hagués passat una altra cosa. Perquè…, si tornem al principi, el Curro d'avui roman internat, planejant una fuga esperpèntica.

Abans de l'huracà

Coses que fan bum

Per poc que Pànic s'esforcés, podria arribar a ser aquell Holden Caulfield que ens desconcerta a tots a «El guardià entre el sègol» de Salinger. Però Pànic és més de caminar per casa amb les rareses juvenils. Precisament per això a Holden ho acabem odiant o almenys agafant una mica de mania i Pànic és aquest simpàtic extravagant capaç de tot.

L'obsessió més obsessiva, per tot, és el problema de Pànic Orfila, un adolescent orfe anglo-català que queda a càrrec de la seva tia àvia Àngels a Sant Boi, un poble de l'extraradi barceloní. Àngels, membre de l'Institut de Vandalisme Públic, és l'únic satèl·lit fix que orbita al voltant de la ment delirant de Pànic, al voltant de la qual també giren obsessions diverses: el surrealisme, el satanisme, els situacionistes, Max Stirner, la música soul, la masturbació i l'Eleonor, una noia del seu institut.

Als vint anys, Pànic marxa a Barcelona. Intenta estudiar Filologia Romànica i coneix Rebeca, de la qual s?enamora. Però també s?uneix als Vorticistes: un estrany gang de dandis revolucionaris del barri de Gràcia que posseeix un amenaçador pla secret.

Pànic intenta conservar Rebeca desesperadament, mentre els Vorticistes l'empenyen cap al caos cavalcant entre l'amfetamina i la dinamita.

Coses que fan bum

Ets el millor, centfocs

Hi va haver un dia que l'estereotip del marginal es va obrir a multitud de nous habitants d'aquest món còmode. Perquè un cop de mala sort, més una mica de crisi, sumat tot amb el gir al paradigma econòmic que pretén arrasar amb la classe mitjana, ho pot trastocar tot. Somriure obertament a la tragèdia és un acte d'inèrcia davant la sorpresa de trobar-te on no imaginaves mai.

Cienfuegos estava cridat a la grandesa, però la grandesa va passar de llarg. És novembre del 2011 a Barcelona, ​​i mentre el país s'enfonsa en una crisi sense precedents, Cienfuegos té una altra crisi de què ocupar-se: la seva.

La seva dona, Eloísa, acaba de fer-lo fora de casa, i ara surt amb un nou xicot. El seu fill de tres anys, Curtis, roman sota la custòdia materna, i Cienfuegos ronda sota l'exbalcó familiar cada nit a les tres, mentre els ERO es multipliquen a les oficines del diari per al qual treballa.

Tot sembla millorar quan topa amb Defensa Interior, un duet de música industrial. Però no serà tan fàcil, i Cienfuegos aviat veurà que el camí cap a la redempció és costa amunt. Tan divertida i esgarrifosa com commovedora i imprevisible, és una tragicomèdia sobre la crisi dels quaranta, la pena, la culpa, la paternitat i la possibilitat d'indult construïda amb humor trist i ritme imparable, a més d'una emotiva faula moral dibuixada al paisatge del 15M.

Ets el millor, centfocs
5 / 5 - (13 vots)

1 comentari a «Els 3 millors llibres de Kiko Amat»

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.