Com a bon escriptor gallec, Joan Tallón recull el testimoni de l' Manuel Rivas més arrelat a una narrativa galega tan boirosa en la seva escenografia com en el seu fons més existencial.
D'aquesta malenconia patrimonialitzada pel gallec i fins pel portuguès, sempre deriven manifestacions artístiques carregades de la bellesa lírica que evoca els paradisos perduts o mai assolits. I d'això hi ha molt en el nostre món més proper.
La qüestió és adaptar també aquesta idiosincràsia mamada per un autor enamorat de la seva llengua materna (aquest gallec de tremenda força i reclam tel·lúric), a una narrativa avantguardista que pugui albergar i equilibrar aquesta noció entre la predestinació a l'enyorança pròpia de l'ferotge pas de el temps , amb una acció suggerent feta mosaic per qui no entén d'estructures tradicionals.
El resultat és una obra de segell inconfusible. Les obres de ficció de Joan Tallón tenen aquest Noséqué iconfundible que les acaba convertint en diferents i interesanes ara i potser en clàssics matí.
Top 3 novel·les recomanades de Joan Tallón
Rewind
La veterania sempre és un grau. En literatura és sobretot ofici, control de l'estil, domini de les eines. Per a un escriptor com Juan Tallón, «intrèpid» en la seva recerca d'horitzons literaris això suposa aquest camí cap a l'excel·lència feta originalitat.
L'assumpte apunta en ocasions a un plantejament de ciència ficció quan realment no és altra cosa que una projecció existencialista de l'esdevenir dels seus personatges des del punt crític de l'explosió que sembla trastocar-ho tot o, potser, donar ordre al que mai va tenir sentit en les seves vides.
Un divendres de maig, amb aspecte de ser un dia perfecte, es produeix una explosió estranya en un edifici de Lió. En un dels pisos de l'immoble, que queda reduït a runes, viu un grup d'estudiants de diferents països que aquella nit celebrava una festa.Paul, alumne de Belles Arts; Emma, perseguida per la tortuosa història de la seva família espanyola; Luca, fascinat tant per les matemàtiques com pel ciclista Marco Pantani; i Ilka, una estudiant que va deixar Berlín amb només la seva guitarra a sobre, són els inquilins d'un habitatge molt freqüentada pels universitaris de la ciutat.
Al domicili veí, també afectat per l'explosió, resideix una discreta família marroquina, en aparença ben integrada en la vida francesa. La novel·la explora el que ha passat des de diversos punts de vista. A través de cinc narradors, víctimes i testimonis, coneixem què va passar aquella nit de divendres, així com les seves conseqüències al llarg dels tres anys següents, fins a cobrir amb els seus relats cada angle mort de l'explosió.Rewind indaga en la possibilitat o impossibilitat de rebobinar, en els fantasmes personals, en els cops d'atzar, en la persona que a la fi no som, en els secrets que han o no s'han de comptar i en la capacitat de les persones per refer quan es trenquen .
La novel·la és una maniobra d'espionatge dels mecanismes de la pròpia vida, que canvia sense avisar, gira, salta pels aires i et destrueix sense que estiguis preparat: i de manera igual d'incomprensible o més, si això no acaba amb tu, permet que et rehagas i que segueixis endavant.
salvatge oest
Un interessant paral·lelisme amb aquells cercadors d'or, cap a territoris sense llei. Això mateix acaba sent el capitalisme desaforat que vivim. I la voluntat última no és altra que trobar qualsevol filó per esgotar i assaltar un de nou.
Una novel·la sobre l'ambició, el pitjor dels pecats i no sempre considerat com a tal Com plaga inesgotable cada moment històric té als seus nous cercadors d'or. Només que la cosa ja no va d'estimulants viatges de costa a costa cap a nous mons ...
Polítics. Empresaris. Periodistes. Banquers. Poder. Negocis. Plaer. Corrupció. salvatge oest és una obra de ficció. Els seus personatges no s'assemblen a cap persona real, viva o morta, però la seva història és el retrat de tota una època, marcada pel control total que van exercir les seves elits.salvatge oest és una novel·la sobre la irrupció, l'esplendor i la decadència d'una generació de polítics i empresaris que es van apropiar d'un país, i de com la premsa va reaccionar davant el desplegament de semblant poder.
Joan Tallón ha escrit una novel·la que acaba sent un paisatge, en certa manera demolidor, però també necessari, de el poder en totes les seves formes, amb un innegable talent literari que brilla en cadascuna de les seves pàgines i en cadascun dels seus personatges.
Obra mestra
Les coses de l'art com a especulació feta art. Perquè per a creatius els mangants de guant blanc i els entabanadors dels polítics de torn, capaços de vendre fum com a art i art efímer com el més consistent del món…
La història que narra aquesta novel·la és del tot inversemblant... i no obstant va passar. És increïble, però és veritat: un museu de primer nivell internacional –el Reina Sofia– encarrega per a la seva inauguració el 1986 una obra a una estrella de l'escultura, el nord-americà Richard Serra. L'escultor lliura una peça creada ad hoc per a la sala on s'exhibiria. L'escultura en qüestió -Equal-Parallel/Guernica-Bengasi- consta de quatre blocs d'acer independents de grans dimensions. Immediatament s'eleva la peça a obra mestra del minimalisme. Finalitzada la mostra, el museu decideix guardar-la, i el 1990, per manca d'espai, la confia a una empresa d'emmagatzematge d'art, que la trasllada a la nau a Arganda del Rey. Quan quinze anys després el Reina Sofia vol recuperar-la, resulta que l'escultura –de trenta-vuit tones!– s'ha volatilitzat. Ningú sap com ha desaparegut, ni en quin moment, ni a les mans de qui. Aleshores l'empresa que la custodiava ja ni tan sols existeix. Zero pistes sobre el seu parador.
La misteriosa desaparició també queda elevada a categoria d'obra mestra. Com que l'escàndol adquireix ressonància mundial, Serra accepta replicar la peça i donar-li rang d'original, i el Reina Sofia, sumar-la a la seva exposició permanent. Entre la novel·la de no ficció i la crònica novel·lada, entre el disbarat i l'al·lucinogen, Obra mestra reconstrueix a ritme de thriller trepidant un cas que porta a fer-se algunes preguntes pertorbadores: com és possible que això succeís? Com es converteix en original una còpia? Què és art a l'art contemporani? Quin va ser el veritable destí de la famosa, enorme i feixuga escultura d'acer convertida en aire? És possible que un dia aparegui?
Per respondre aquestes i altres preguntes, les pàgines de la novel·la acullen una successió de veus molt dispars: les de la fundadora del Reina Sofia, alguns dels seus directors, els policies de la Brigada de Patrimoni que van investigar la desaparició, la jutgessa que va instruir el cas, personal del museu, ministres, l'empresari que va custodiar l'obra, galeristes americans, el mateix Richard Serra, el seu amic -i antic ajudant- Philip Glass, marxants d'art, crítics, artistes, regidors, col·leccionistes, un coreògraf que va dansar al voltant de l'escultura, enginyers, periodistes, historiadors, vigilants, polítics, una terrorista, un jubilat, un camioner, un ferrovell, un taxista, una agent de la Interpol, el mateix autor del llibre, en tractes amb una editora per escriure'l, o César Aira, que proposa una teoria tan boja com deliciosa sobre el veritable destí de l'escultura.
Altres llibres recomanats de Juan Tallón
El vàter d'Onetti
Si Onetti aixequés el cap, podria considerar aquest títol qualsevol cosa excepte una ofensa. Més encara després de posar-se a llegir una obra en la qual potser el protagonista sigui meitat una projecció de l'propi Onetti forçat a escriure una novel·la com l'esperen els altres i un Joan Tallón que l'acaba convencent que no, que el seu és saltar- tots els cànons novel·lístics per fer allò narrat experiència, anàlisi de l'propi ofici d'escriure i fet i fet vida.
Malgrat fregar l'exageració, El vàter d'Onetti es confirma com una ficció literària del més alt nivell, en el qual s'arriba a un equilibri irreprotxable entre el què es diu i el com.
Així, la novel·la busseja en les conseqüències d'una mudança a Madrid, dolenta i feliç a el mateix temps, i la influència d'un mal veí, casat en canvi amb una dona estupenda, en la vida d'un escriptor que per fi troba les condicions perfectes per escriure i tot i així no escriu, però que, però, es veu embolicat en un atracament que dóna emoció a la seva vida.I, entremig, Juan Carlos Onetti, el gin-tònic, Javier Marías, un ministre, els bars de Madrid, el futbol, César Aira o Vila-Matas, fins a compondre un retaule sobre la bellesa i dignitat de certs fracassos.
Escrita en primera persona, amb un joc clar entre realitat i ficció, El vàter d'Onetti és la primera novel·la en castellà d'un autor, Joan Tallón, que escriu amb estil propi, tan senzill com elevat; ple, alhora, d'humor i qualitat literària.