El escriptor català Josep Pla és recordat avui amb aquesta estranya virtut de la sensatesa entre el pancatalanista i el retroespañolista. En aquesta Terra Mitjana, tan fantàstica com sona així esmentada evocant a Tolkien, Resideix la intel·ligència i la mesura; la distància justa de la polarització d'un i altre costat; la crítica i el pensament equilibrat en el sentit comú.
Anem, el que sol ser el millor espai perquè algú sigui escriptor i expliqui com són les coses. Equidistància i clarivident tebiesa, si. Sobretot per afrontar les cerrazones d'uns i altres costats. Perquè no ens caminem amb melindros, tan ofuscats són els separatismes catalans alimentats en l'odi, com obtusos són els borregos que encara admiren l'àguila a la bandera espanyola. I els pols, ja se saben són el mateix en ordre invertit ...
Resulta en part trist haver d'abordar l'obra d'un autor com Josep Pla mostrant en primer lloc aquest prisma privilegiat de l'autor davant els autoritarismes ideològics. Però bé, tampoc ell ho defugia l'assumpte en els seus assajos o altres obres de reflexió.
La qüestió és que al seu diversa bibliografia es pot trobar de tot. Perquè a Pla trobem aquesta funció, més o menys conscient, de l'cronista d'una època, d'el viatger per devoció o fins i tot en ocasions per imposició, per acabar gaudint d'una ploma coneixedora de món, viatjada i oberta.
Top 3 llibres recomanats de Josep Pla
El quadern gris
L'obra paradigmàtica d'un Pla que va ocupar gran part de la seva vida en la seva escriptura i la seva reescriptura. Un privilegi que, excepte en la novel·la més pura que a la fi acaba sucumbint a la seva estructura i el seu final, tot llibre hauria de registrar per abordar a l'autor en la seva visió calidoscòpica de el pas dels anys.
Des del Pla que s'iniciava en l'escriptura cap a l'exterior, obrint-se a la Barcelona d'inicis de segle XX per acabar pintant aquest llenç complet, variat des del descriptiu amb el seu connotacions impressionistes de l'escriptor, fins el analític en el sociològic i el dinàmic en la presentació d'el tot com una trama vital.La cosmòpolis, l'emblema de la Catalunya ple de modernitat i modernisme però en la qual també es forjaven revoltes a la recerca de conquestes socials.
Contrastos vistos en directe per l'autor i retocats anys després, molts anys després, per acabar component aquest relat entre el sobresaltat de la joventut i els fets i el pòsit de la maduresa capaç de divisar tot amb un punt de despersonalització. Amb la seva composició entre el cronístico i el diari personal, El quadern gris traça aquesta semblança perfecta de l'observador capaç d'aportar la lucidesa que la puixança de les idees aferrissades mai troben.
Viatge amb autobús
Un fugaç viatge amb autobús, un d'aquests temps morts en què li viatger es lliura a la inèrcia de l'fugisser paisatge. Llevat que el viatger sigui Josep Pla. I fora de perill, també cal dir-ho, que es tracti d'un viatge en autobús de postguerra, amb la seva velocitat de diligència tirada per cavalls i les seves eternes parades a recòndits llocs en espera d'un encàrrec més amb el qual justificar la gasolina.
Però aquells viatges eren així, perfectes per a un escriptor amb ganes d'explicar-, de fer transcendents aquests temps morts. Perquè la major fita de la literatura és recuperar el evadit, reviure aquells instants plens d'innombrables matisos que un viatger d'avui desplaçat en el temps analitzaria amb el gaudi de l'home de tornada a l'paradís. Amb el seu llenguatge precís i plenament efectista, Pla ens parla sobre els detalls que ocorren, els pensaments que van i vénen al viatger en el transcurs d'un centenar de quilòmetres apuntats com bonament es pugui en quartilles. Una d'aquestes cures, placebo literari per aturar nostre temps frenètic.
El que hem menjat
Ja fa temps que un amic, amb una picada d'ullet i un somriure indesxifrable, em va passar un llibre de receptes perquè m'ho llegís. ¡Com si jo fos un amant de la cuina sense saber fer una truita de patates! Així que em vaig posar amb ell vaig descobrir el truc.
No es tractava de presentar les receptes XNUMX-XNUMX sinó que de cada plat l'autor presentava primer l'aroma literari des dels orígens de cada aliment, els seus costums fins i tot una vinculació històrica. Mai més vaig tenir a menys a l'plat més senzill. Així vaig entendre el somriure del meu amic i vaig trobar en el culinari altre àmbit més de la literatura. Així que no em va costar llavors donar-li via lliure a aquest llibre de Josep Pla sobre aromes, sabent que llegir sobre menjar era llegir sobre plaer i suport, alguna cosa així com una obra de l' Marquès de Sade entre fogons.
En el cas d'aquest llibre de Pla l'assumpte va de la certa malenconia dels gaudeixis passats sobre una taula, recuperables sempre amb aquest deixi d'enyorança, potser, sobre una taula a la mateixa brisa de la mar però convertida en murmuris d'absències que van compartir el gaudi de l'paladar en altres dies.
El que hem menjat, el que vam menjar, els sabors que no tornen mai de el tot i el redescobriment de nous gustos d'acord al paladar també canvia i envelleix, no sempre per a mal en el culinari, com els vinos.Un olor que ens agrada sempre és un record. Assolir finalment en el gust la plenitud del menjat pel viscut, és aquesta màgia que compon essències existencials. En la memòria gastronòmica de Pla descobrim tots els gustos que gaudim al paladar i els que ens queden encara per descobrir.
Altres llibres recomanats de Josep Pla
Calendari sense dates
Per primera vegada es publica en la seva versió originària una selecció dels més de 1.700 articles que Josep Pla va escriure setmanalment a la secció titulada «Calendari sense dates» a la revista setmanal Destino, en què va col·laborar del 1939 al 1975. Aquest volum constitueix per tant, una primícia i mostra que l'autor va continuar escrivint també en castellà fins al final. Uns articles que van suposar la farga de la majoria dels seus llibres i que ara aporten el descobriment d'un estil viu en la forma primigènia.
1 comentari a «3 millors llibres de Josep Pla»