La carrera literària de la veterana escriptora nord-americana Joan Didion va venir marcada en els seus darrers anys per la tragèdia. Perquè de la mateixa manera que descobrim a l'exemple proper d'un escriptor com Sergio de el Molí una literatura feta placebo en la seva obra «L'hora violeta«, en el cas de Joan, les seves obres més intenses parteixen d?aquell moment en què la vida es parteix en dos després de l?aparició en escena de la fatalitat.
Tot queda esquitxat per l'infaust esdevenir, quan esdevé. Més encara un aspecte tan creatiu com és la literatura, on es compendien raó i imaginació, esquitxades totes dues per impressions inassumibles per l'intel·lectual i transformades com bonament es pot des del fantasiós i l'oníric, en aquesta incòmoda transició que pot arribar a ser el pas dels somnis en despertar.
Així que el Joan era intensitat, estrany assossec que sublima d'alguna manera la pèrdua. Resiliència com a argument, no com a exemple perquè el Joan no escrivia per fer coaching, la seva literatura és molt més que simples moralines per anar tirant.
Top 3 novel·les recomanades de Joan Didion
L'any de el pensament màgic
Un vell amic meu, cantant punk per a més senyes, títol a un dels seus discos «El temps no cura una puta merda». Una escriptora com Joan Didion, sense tenir res a veure amb el moviment punk, sí que acaba per participar de la idea que aquest temps posterior a la tragèdia ja no es viu.
Només queda llavors aquesta mena de pensament màgic entre la il·lusió, la ficció completa, els artificis erigits per la raó per poder seguir als comandaments per simplement sobreviure i buscar horitzons en l'ocàs perpetu ...
El 2003, Joan Didion va haver d'afrontar la sobtada mort del seu espòs i la llarga malaltia de la seva única filla. Amb una fascinant distància emocional, l'autora narra la seva reacció a la tragèdia i a el duel en un llibre que desborda honestedat i que ha captivat milions de lectors a tot el món.
Recuperem aquesta obra en una edició molt especial, amb il·lustracions inèdites de Paula Bonet, una de les artistes més reputades a Espanya. Didion posa les paraules i Bonet plasma la seva essència, resultant en un viatge detallat pel dolor, la pèrdua i la supervivència en una commovedora fusió artística.
Una litúrgia comuna
Una novel·la carregada d'aquest halo que circumda la perdició com a força invencible del destí. Les petites coses es confabulen al servei del mal. Des de les ombres els esdeveniments, les circumstàncies i els personatges que s'atreveixen a aproximar-se sorpresos cap a ells acaben sent devorats per la força centrípeta cap a la pitjor forma de predestinació.
Història d'una tragèdia personal i política que succeeix a Boca Grande, un estat centreamericà imaginari dominat per la corrupció política, el repartiment del poder entre els membres d'una mateixa família, el tràfic d'armes i la conspiració.
La història reuneix dues dones nord-americanes aparentment molt diferents que, per diverses circumstàncies, hi han recalat. La narradora, Grace Strasser-Mendana, és la vídua de l'home més poderós de Boca Grande, controla bona part de la riquesa del país i coneix pràcticament tots els secrets. Grace intenta donar testimoni del pas per Boca Gran de Charlotte Douglas, una californiana de classe alta, ignorant fins a la innocència i la filla de la qual, Medin, s'ha unit a un grup de radicals marxistes.
Escrita amb la rapidesa telegràfica i la sensibilitat gairebé imperceptible de la grandíssima Didion, aquesta novel·la és un absorbent relat sobre la innocència, el mal i la capacitat de les dones per donar sentit al món que les envolta.
Segons vingui el joc
Una novel·la de 1971. Altres dies en la vida de l'autora en els quals podia enfrontar-se a lluites socials i fins i tot morals amb el suport de la joventut i els agafadors dels acompanyants vitals precisos. Així Joan va construir aquesta novel·la feminista, intensament crítica però essencialment vital.
Perquè tots els amaniments estan bé en una història i cada autor els enfoca a voluntat per fer pensar sobre aspectes rellevants. Però el més important és explicar alguna cosa, fer viure als teus personatges perquè finalment el missatge sigui complet.
Als seus trenta anys, Maria Wyeth es troba emocionalment a la deriva i aliena a tot el que l'envolta. La seva carrera d'actriu s'ha limitat a papers en pel·lícules de tercera i sempre ha viscut a l'ombra del seu marit, un reconegut director de Hollywood que mai li ha permès prendre les seves pròpies decisions pel que fa a la seva filla de quatre anys, reclosa en un centre mèdic per a nens amb necessitats especials, ni pel que fa al seu nou embaràs.
Amb una mirada implacable i una veu inconfusible, Didion dissecciona sense contemplacions la societat nord-americana de finals dels anys seixanta, explorant d'una banda la realitat de ser dona en una societat en la qual sempre han prevalgut les necessitats masculines i, de l'altra, capturant l'estat d'ànim de tota una generació que viu sota l'engany de les aparences, la amoralitat, les conseqüències de el liberalisme extrem i el tedi generalitzat de l'individu contemporani.
Inclosa per la revista Temps en la seva llista de les millors cent novel·les en llengua anglesa publicades entre 1923 i 2005, Segons vingui el joc està considerada, després de més de quatre dècades de la publicació, un clàssic modern de les lletres nord-americanes i una de les millors novel·les de Joan Didion.
Altres llibres recomanats de Joan Didion
Rio regirat
El somni americà fet somieig. Des de la definició del que era aquest somni, apareguda per primer cop el 1931 de la boca de James Truslow Adams i que confiava una exponencial prosperitat a la capacitat i el treball en exclusiva, sense altres condicionants, la realitat s'ha encarregat de convertir la idea en un eslògan orwellià.
Si més no en la majoria dels casos en què la prosperitat no arribava i cadascú s'entestava a mantenir les aparences que la prosperitat es trobava a tan sols un últim cop de sort.
Aquesta novel·la ens retrotrau a 1959. Habitem la casa de el matrimoni conformat per Everett McClellan i Lily i d'un xut final com un eco abans de l'complet silenci que s'estén pel barri residencial de cases replicades i vides simètriques.
Perquè més enllà de l'sinistre fet, que serveix d'excusa per al flashback que ho va explicant tot, el propi tret o més aviat el detonant es perllonga cap al ideari general d'aquesta classe mitjana entossudida a créixer per traslladar-se a una nova conquesta social, una febre de l'or que perpetua entre els mimètics barris de cases adossades.
La frustració americana com la tragèdia més gran, convençuts tots i fins i tot gairebé abduïts per la idea que sense prosperitat no hi ha gairebé ni identitat. I sense ser ningú, viure es transforma en aquest ideal tràgic, més encara si t'has esforçat agosaradament d'escapar d'aquesta classe mitjana que intenta enfilar-se per un mur on resa l'eslògan en lletres gegantines “Somni americà a l'altra banda”.
Una idea, un espai i un temps de què la autora Joan Didion sap molt. Ella mateixa es va criar en aquest escenari californià de brillants somnis com miratges sota un sol de justícia.
Що за статія, що за превод, читете редакторы? Considereu l'auditoriat си, моля! Честито Рождество! Бъдете успешни!