Potser antany la coincidència generacional marqués de manera determinista el quefer creatiu de tants autors afiliats, per gust o gairebé sense saber, a corrents de torn.
La qüestió és que avui dos narradors dels anys 50, punters en la narrativa italiana com Alexandre Baricco y Erri de Luca s'assemblen tant com un ou a una castanya. I sincerament és una cosa d'agrair que a hores d'ara cadascú acabi creant, pintant, component música o escrivint, sobre i com li vingui de gust.
El bo de Erri De Luca sempre ha conservat aquest punt lÃric que embelleix com una rematada al transcendent abast del que és petit, de el focus lector que varia com un zoom per albirar les mans que acaricien o el mateix gest enmig d'una gran tempesta, des uns núvols negres que empetiteixen la figura d'aquestes dues persones enfrontades.
La vocació literà ria de Erri no és que fos una cosa molt precoç. Però en l'ofici d'escriptor, algunes vegades es tracta precisament d'això, de apilar vivències, de lliurar-se a altres menesters per acabar donant fe a posteriori del que s'ha viscut i de les impressions sobre tot el vist, gaudit, entès o fins maleït.
Top 3 novel·les recomanades de Erri de Luca
La natura exposada
Una encertadÃssima definició per descriure la nostra veritat més profunda. La natura exposada seria alguna cosa aixà com donar la volta a la nostra pell per exposar el fur intern de cadascú amb les motivacions i creences que forgen el gresol de la voluntat. Una intenció que, però, es conforma com un dels més grans misteris: el que realment som.
La voluntat de l'protagonista d'aquesta novel·la és salvar vides que transiten entre fronteres, com lÃriques metà fores de tants trà nsits esperançats en l'incert porvenir.En la seva petita existència, reduïda encara més pel agrest paratge en el que ho situa l'autor, el nostre protagonista ocupa el temps lliure que li ofereix aquesta activitat de particular xerpa cap a l'alliberament, en l'escultura.
El seu darrer encà rrec consisteix a restaurar un Crist. Mentre ocupa les seves mans en el repàs d'aquesta representació entre allò humà i allò divà (metà fora de metà fores de l'home a punt d'abordar el seu darrer camà més transcendental), la novel·la aprofundeix amb un lirisme que sobrevola la prosa i que arriba a aquest fur intern on conviuen les pulsions i la fe; on es compensa la necessitat de mantenir-se viu confiant que després hi haurà més vida, d'un altre tipus, associada a l'à nima que se suposa que ens correspon com a hereus del sacrifici cristià . La nostra natura exposada és aquesta contradicció, és aquest secret mai desvetllable. El sexe com el més elevat i alhora el més repudiat. Si un Crist ha de tenir el seu sexe pot ser tot un dilema per a l'artista influenciat per la moral…
Els caminants continuen arribant, aliens a la dedicació fonamental del seu salvador, esperançats en nous mons més enllà de les fronteres, com a nous Crists lliurats a la providència. La fe i allò mundà . La vida en un món limitat de per si i tancat en fronteres per a més inri (mai millor dit).
Supervivència instintiva i esperança històrica en allò transcendental. La religió com a pedestal per treure el millor de nosaltres mateixos alhora que fustiga les nostres consciències. Ho pagà com allò que essencialment vam ser. Novel·la feta poesia i filosofia alhora. Un estil literari que per moments entre el dens i el lleuger s'assembla a Javier Carrasco al seu novel·la Intempèrie.
Els peixos no tanquen els ulls
El terrer i la seva força tel·lúrica. El magnetisme exercit des del nostre primera llar té un component de benedicció i deute amb la terra i com a derivada una condemna de la qual no és fà cil escapar per molt que acabem deixant aquesta llar.
Perquè com dic un savi en alguna ocasió: mai tornis als llocs on vas ser feliç. I la felicitat és gairebé sempre coincident amb la infà ncia. «Néixer i créixer a Nà pols esgota la destinació: vagi un on vagi, ja ho ha rebut com a dot, meitat llast, meitat salconduit.» Un home recorda l'estiu dels seus deu anys en un poble costaner prop de Nà pols, els anys en què es anhela un futur des del qual només es pot mirar enrere.
Entre la pesca i els llibres, les passejades en solitari i les trobades amb els nois de barri, transcorren els seus dies, fins que coneix a una nena sense nom que li descobreix el pes de paraules com amor o justÃcia.
El contrari d'un
Mai està de més descobrir a un gran autor en aquesta vessant del que breu, de la narració on el concÃs passa comptes amb tots els personatge i arguments, tirant del seu necessà ria sÃntesi per carregar de sÃmbols, metà fores i finals oberts que fet i fet enriqueixen qualsevol narració.
El dos és el contrari d'un. «Aquesta noció, que», diu Erri De Luca, «contrasta amb l'aritmètica, és l'experiència d'aquests relats. És una revelació, ni sacra ni profana ». Entre el record d'una generació valenta i la recerca existencial i polÃtica d'una felicitat compartida es desenvolupa l'aventura d'un solitari en la trobada amb la forma de el dos. Una dona entra en una habitació d'hivern per portar l'inesperat calor de l'aliança entre els cossos. Una monja espera pacientment al costat de l'afeblit cos d'un malalt.
En aquestes històries plenes de passió es declaren moltes formes en què la solitud, la submissió i la mort es contradiuen. Divuit contes i un breu poema componen aquest esplèndid recorregut per les arrels d'un dels millors escriptors italians contemporanis.
Altres llibres recomanats d'Erri de Luca…
El pes de la papallona
Un tÃtol que ja de per si mateix evoca fascinants contrastos d'una naturalesa tan cruel com bonica quan encara es gaudeix a si mateixa més enllà de la mà de l'home…
És novembre i el rei dels isards sap que s'acosta als darrers dies de la seva existència. És un exemplar implacable i el perÃode de dominació ha estat llarg. Des de les alçades observa la seva prolÃfica descendència. Tot i que l'à liga és temible perquè es presenta per sorpresa, l'únic rival que el pot desafiar és el vell caçador. És astut, però l'olor delata l'home i els sentits són molt limitats. Com l'isard, ocupa una posició de supremacia entre els seus semblants i és conscient que les forces s'apaguen. El consideren l'últim dels caçadors furtius i el precedeix un historial de mort sense comparació. Cap home no coneix la muntanya com ell.
Tots dos, l'isard i el caçador, són exemplars solitaris i encaren l'ocà s de les vides. I ha arribat l'hora de mesurar-ne les forces. A través del lirisme i de l'evocadora precisió de la prosa d'Erri, assistim al dol d'aquests dos mamÃfers solitaris, únics, cadascun sobirà al seu regne particular.
A mida natural
Una rèplica a mida natural que es rebel·la amb la seva talla. Tot i ser imatge i semblança compartida d'un pare del qual s'adopta gairebé tot allò que no acaba sent important per les circumstà ncies. Una relació particular plena d'amor amb les possibles derivades cap a expectatives o frustracions, vells somnis incomplerts i preguntes al futur…
A mida natural és una dissecció única d'una de les relacions més sagrades i conflictives entre éssers humans, les paternofilials, en un joc de miralls i referències que aborda aquest tema apassionant des de la filosofia, l'art, la religió, la història o la mitologia.
Des de la història de Marc Chagall o el sacrifici extrem d'Abraham, en aquestes pà gines també hi ha fills que han negat el seu origen, que han intentat esborrar-lo, com la filla del criminal de guerra que no pot fer més que una elecció total: negar-se per sempre la capacitat d'engendrar per acabar amb el llegat de l'odi.
Erri De Luca travessa, amb la seva mirada personal i la seva experta sensibilitat, els nusos que uneixen de per vida pares i fills, de vegades des del rebuig de l'afecte o el qüestionament de les generacions precedents i la ingratitud, de vegades des de l'aprenentatge, reconeixement i acceptació.
1 comentari a «Els 3 millors llibres d'Erri de Luca»