Trasegando des de la seva bibliografia de ficció cap a les seves incursions entre el assagÃstic i el divulgatiu, Colson Whitehead s'ha fet un lloc entre els grans escriptors nord-americans.
Per a un autor com Colson, que aviat evidència aquesta tirada per la literatura amb el seu component de compromÃs social, el cronÃstico adquireix rellevà ncia en moltes de les seves obres. Es tracta de plasmar aquesta part sempre subjectiva (ja sigui novelando o meditant) amb aspectes a aportar en tan necessà ria parcel·la de reflexió cap a consensos comuns i sentit també comú.
Però sota la intenció també trobem el suc de les bones històries que el van enfilar a l' Pulitzer i a el National Book Award en el mateix any 2017.
I és que buscant bones històries amb pòsit de desenvolupar, Colson Whitehead també sap equilibrar-ho tot amb personatges carregats de poderosa veritat i accions dotades de la tensió narrativa més precisa satisfeta amb aspectes fins i tot fantà stics.
3 millors llibres de Colson Whitehead
El ferrocarril subterrani
El susdit ferrocarril és una vella fantasia ancorada en l'imaginari dels esclaus dels camps de cotó nord-americans, tot i que realment si es va traduir en un moviment social abolicionista que va ajudar a alliberar molts esclaus per mitjà de rutes i "estacions" com cases de particulars bolcats amb la causa.
Cora vol, necessita aconseguir aquest tren per escapar de la mort o de la bogeria a la qual és conduïda a través d'abusos i vexacions.
Jove dona, òrfena i esclava. Cora sap que el seu destà és una realitat fosca, un tortuós camà que només la pot conduir com un animal maltractat a mans d'un amo que paga amb ella tot el seu odi.Davant d'aquesta perspectiva, només la ficció pot esdevenir un indici de món feliç. Però al seu torn pot ser un ferm agafador a què Cora s'aferra per seguir viva i per escapar de tot el conegut en la seva reduïda realitat de violència i menyspreu.
Cora emprèn el viatge des de la primera estació de ferrocarril subterrani, amb parades al llarg de tot un submón on poques vegades hi humanitat, més enllà dels que li donen acollida i refugi en primera instà ncia.Però està clar que quan tot és ignominiós, la petita mostra d'aquesta humanitat que al menys et permet seguir vivint, centelleja com una fulgurant esperança que et pot seguir mantenint amb vida, al menys a algú amb la força interior de Cora.
El que pateix, i el que pot aconseguir Cora és una cosa que mou la trama i que commou el lector, en aquest joc d'ombres i algunes llums. La lÃrica de l'esperança, entre el pervers i la fantasia, componen una novel·la inquietant i certament molt humana, on Cora ens arriba al cor des de la immundÃcia general.zona Un
El de l'amenaça biològica, ja sigui com un atac predissenyat o com una pandèmia descontrolada, segueix sent un tema que, per entreveure amb certa certesa i recança, sustenta tantes i tantes històries apocalÃptiques en la literatura o al cinema.
Però posats a ficcionar, perquè una trama d'aquesta Ãndole destaqui entre tantes altres, ha d'aportar alguna cosa diferent, escapar d'el tÃpic format d'infecció - batalla - solució extrema.
En el cas d'aquest llibre zona Un, Amb la seva tendència cap al gènere zombi, s'aconsegueix aquest punt de terror amb el qual assaonar la trama amb aquest calfred de la por.
Però a més, en la lectura es vaticinen sorpreses, misteris, girs. Una mena de negra premonició ens acompanya conforme ens anem movent per Manhattan al costat de Mark Spitz i la seva brigada.
En casos extrems, el valor de la vida és molt relatiu. Tot depèn de si estàs infectat o no. Del que es tracta és d'aconseguir eradicar el mal que anhela apoderar-se de tota l'espècie a cop de bacteri.
Fins aquà el tÃpic en aquestes històries d'infeccions i de morts vivents. La Zona Un és l'epicentre, el baluard defensiu de l'malament, la cèl·lula mare de la pandèmia protegida per les seves zombies com contumaces formigues. El que pugui amagar-se aquà és una cosa que Spitz i els seus mai podrien haver imaginat. I aquà és on la història sorprèn i fascina, on agraeixes haver-te submergit en una història més de zombies que es transforma en una història singular de zombies.
El punt de ruptura amb tantes i tantes novel·les i pelis precedents té a veure amb una mena de doble visualització de la història.
El que passa als carrers de Manhattan i el que els zombis, convertits en sÃmbols, poden arribar a significar en una societat consumista i en gran part deformada sobre principis i realitat. Pot sonar transcendent, però hi ha alguna cosa d'aquest plantejament sociològic entre els morts vivents i els que s'ocupen de fer-lo desaparèixer ...
El colós de Nova York
Ningú millor que un escriptor habitualment de ficció com Colson Whitehead per presentar una ciutat que viu entre la realitat de ser ciutat universal i la ficció de constituir-se com ciutat cinematogrà fica per excel·lència.
Els ulls d'Colson són una eina incomparable per aquest visionat de la gran poma com una urbs sempre per descobrir. Tots els que hem viatjat en alguna ocasió a aquesta meca d'occident tornem amb impressions i sensacions inoblidables. Nova York és una ciutat amiga i alhora una alienat espai irreal on dificimente es pot compaginar una vida familiar a la manera antiga.
Nova York és una ciutat de joves somiadors i de rics capitalistes, un contrast d'opulència i carestia, una riquÃssima amalgama de barris amb identitat cultural pròpia que esborra tot el que els envolta quant penetres en ells.Un diumenge al Harlem fa olor i sap a ciutat tribal, un moment de relaxació a Central Park et condueix cap a una estranya sensació selvà tica al cor de la gran ciutat, una nit pels bars de Chelsea t'apropa a gent desitjosa de travar noves relacions ...
El relat d'Colson Whitehead sembla escrit per una à nima viatgera que acaba d'aterrar a la ciutat i que va perfilant negre sobre blanc tot el que descobreix.L'autor afroamericà ens condueix per una ciutat plena de música, un jazz capaç d'improvisar davant d'una ciutat mutable d'un dia per l'altre i que, malgrat això, sempre sorprèn i magnetitza.
Nova York com l'etern nou món; una ciutat disposada a rebre a tots però crua i antojadiza per als cercadors de la seva glòria. Una ciutat on la soledat es erigue entre els seus gratacels, una urbs atacada per intensos hiverns i castigada per inmisericordes estius, però que segueix mantenint tardors que tenyeixen de taronja Central Park i que ho fan florir rabiosament cada nova primavera.
2 comentaris a «Els 3 millors llibres de Colson Whitehead»