Els 3 millors llibres de Carles de l'Amor

En el cas de l'periodista Carles de l'Amor era trencar pel literari o acabar en el cinema eròtic. Perquè certs cognoms marquen. I no serà per no conèixer de primera mà el món de cinema en les seves tasques periodístiques ...

Més enllà de la bromilla (perdoneu Carles si algun dia em llegeixes), la veritat és que el bo de Carlos va començar en l'àmbit literari amb aquest primer llibre de relats en el qual sondejava la seva afició per explicar històries per acabar donant aviat el salt a la novel·la.

La qüestió és que en el seu esdevenir literari, aquest autor es desenvolupa amb una versatilitat sempre admirable. Més encara quan es pot considerar com una recerca d'històries per explicar, pertanyin a l'gènere que pertanyin i ja tracti l'assumpte de completa ficció o fins d'assaig ...

Si per rematar l'autor en qüestió sap ajustar a l'màxim l'escenografia i caracteritzar als seus personatges amb la versemblança que requereix cada proposta narrativa, sens dubte la història sempre valdrà la pena.

Per descomptat, també cal saber gestionar aquest ritme narratiu en què trufar girs, escenes inoblidables, tensions en espera de resolució ... I sí, Carles de l'Amor sap moure-ho tot a aquest ritme necessari, Com un bon director d'orquestra dels seus propis personatges i escenes.

Top 3 llibres recomanats de Carles de l'Amor

confabulació

Quan un autor a què no esperes en el gènere de ciència ficció es zambuye en aquest gènere tan ric per a tot tipus de plantejaments, d'entrada ja em té guanyat. Tirades d'un aficionat a escriptor Cifi que és qui subscriu aquesta entrada.

A l'començar a llegir aquesta novel·la vaig pensar que em trobaria a mig camí entre El club de la lluita de Chuck Palahniuk i la pel·lícula Memento. D'alguna manera per aquí van els trets. Realitat, fantasia, reconstrucció de la realitat, la fragilitat de la memòria ... Però en aquest tipus d'obres sempre hi ha alguna cosa nova, aspectes sorprenents que acosten el lector als possibles viaranys de la ment, la percepció de l'jo i de la realitat formada en un percentatge indefinible de subjectivitat més un altre tant de l'objectivitat que expliquen els altres.

El síndrome de Korsakov és una patologia real, anomenat també com confabulació, on la qual confabula és la teva pròpia ment, generant una realitat que mai saps què tindrà de certa. M'ha agradat molt aquest toc de ciència ficció inserit en la quotidianitat que aquesta malaltia aporta a el conjunt de l'obra. No és qüestió de grans elucubracions científiques ni metafísiques, es tracta més aviat d'extrapolar els efectes de l'oblit, de la memòria selectiva, dels records trastocats que tots anem fabricant per així empatitzar en cert grau amb Andreu, aquest personatge singular que, a través d'una ment afectada per aquesta singular patologia, ens planteja el com vivim les nostres pròpies sensacions, com assumim el paper del nostre Jo amb totes les ramificacions més interessants pel que fa a l'amor, la identitat pròpia, el nostre ésser a base dels records i la necessitat de recórrer a ells per sentir-nos precisament això: Jo.

En resum, una interessant història molt ben treballada, convincent pel que fa a aquest caos que necessàriament governa a un personatge com aquest i sorprenent des del principi fins al final pel que fa a les solucions que Andrés troba per no enfonsar-entre la realitat i la sospita de la ficció.

L'any sense estiu

Una història sobre estranyament que és trobar-se en la teva gran ciutat quan tothom s'ha anat, escapant cap al paradís perdut de l'resort o de la casa de la vila.

La veu en primera persona d'el protagonista d'un escriptor en plana que, per sort, designis de la destinació o el que sigui, es troba un manat de claus en el seu bloc. I resulta que amb elles pot anar entrant en tots els pisos plens de ressons tot esperant que tornin els seus amos. L'instint voyeurista de la quotidianitat, de saber més de les vides dels que et creues habitualment a l'ascensor. Amb aquesta tensió d'una veu que ens explica tot el que va esbrinant amb morbosa aleatorietat, la curiositat se'ns va despertant com si es tractés del nostre propi bloc.

Però en el seu particular investigació que pot omplir-li de curioses idees sobre les quals escriure, l'esperen algunes sorpreses que assaltaran el seu avorrit estiu i que trastocarán tota la vida. Amb certes analogies a la peli també espanyola i posterior «l'autor«, Acabaràs lligat a aquesta trama inquietant des d'aquest treure el cap a l'abisme de les vides quotidianes dels altres.

La vida de vegades

Un concepte perfecte el de l'títol per al que s'acaba desgranant en el desenvolupament de el llibre. Aquest «de vegades» ens introdueix gairebé poèticament en el salt d'un a altres escenaris pels quals es mou el fil. Un fil que cus amb la improvisació del que peremptori els moments pinzellats en el mosaic de tantes vides rescatades en instants per a la representació final.

A poc a poc es van unint vides llunyanes, successos dispars, circumstàncies sumides en aquest transcórrer d'un únic temps tallat per un mateix patró de l'existència i que ressalta en les seves policromies intenses. La selecció d'aquests instants que ocorren de vegades componen un únic escenari en el qual l'obra és el temps, l'eternitat de l'instant per bé o per mal.

I mentre la vida s'embasta amb els capricis més insospitats, sona una mateixa melodia a l'compàs dels batecs del cor d'uns personatges que espremen la seva vida a cada segon.

Altres llibres de Carles de l'Amor ...

emocionar-

Carles de Amor evidència, si versatilitat argumental, que no hi ha flor d'un dia sinó exploració narrativa des de la ciència ficció fins a l'assaig. El típic viatge de l'escriptor ocupat a explotar la creativitat, en fertilitzar tots els camps possibles entre la imaginació i la raó. Res millor que el cas d'aquest present llibre per descobrir-ho.

Amb un estil literari i profundament divulgatiu, seductor i personal, Carles de l'Amor ens ofereix un viatge per trenta-cinc obres de tots els temps, amb especial atenció a la pintura femenina ia la espanyola. Un viatge a través de textures, colors, clarobscurs, històries, mirades, vides, abraçades, petons ..., que ens descobreix un calidoscopi on s'uneixen veritat i ficció, historia del arte, Imaginació i emoció.

«L'art és una celebració. un quadre no s'acaba en el que tanca el seu marc, un quadre viu abans i després que ho mirem. El marc el delimita i nosaltres hem de creuar aquesta frontera per fer que la seva existència segueixi saltant segles i vides, i es renovi amb cada mirada. Cada quadre és un conte, una novel·la, un relat, i això he pretès reflectir en aquestes pàgines: trencar el marc i expandir el llenç fins on sigui possible ».

Retratar-te

Carlos de l'Amor va un pas més enllà en el viatge a través dels quadres que va emprendre amb Emocionarte. Aquesta vegada se centra en el retrat, un gènere que permet recrear les vides dels retratats i dels artistes, i com aquests últims també es retraten en la seva forma de pintar. 

L´elecció dels seus models o els retrats d´encàrrec, la fidelitat realista al retratat o la percepció d´aquest per part de l´artista, l´autoretrat que tants practiquen, quins eren els models i quines vides portaven, les dificultats d´acollida de l´obra per part de qui l'encarrega o pel públic, formen part de la història íntima d'aquestes obres que anirem descobrint al llibre.

Amb el seu característic estil literari, Carles de l'Amor ens mostra un món darrere de cada quadre i, novament, ens revela que han estat moltes les dones artistes, i molt poc conegudes fins ara.