El realisme francès sempre té alguna cosa de dramà tic, de major afectació. Potser com a fills de revolucions transcendents i també com habitants de ciutats de la llum i l'amor. Pel literari aquesta visió de l'realisme és gairebé sempre apassionada per bé o per mal, amb el frenesà capaç de ascendernos a la glòria o de conduir-nos a inferns. Que l'hi diguin a un altre escriptor francès actual com Marc Levi.
Ocorre aixÃ, a més de amb Marc, amb altres veus com la de Anna Gavalda. Una escriptora convertida en relatora d'aquest intimisme estrellat sempre contra el mur de les males decisions; amb la seva crònica identificada des de la més fà cil possibilitat de la derrota predestinada que porta a triar el camà indegut en tota disjuntiva. I de la seva resolució més explosiva com esperança en la recomposició del nostre infaust esdevenir.
En els seus volums de relats i novel·les Anna Gavalda tira d'aquest èmfasi tan francès, d'aquest existencialisme esquitxat de color i vida tot i que les trames s'enfosqueixen. Aixà que en la riquesa de les seves contrastos no queda una altra que recomanar la lectura d'una Gavalda sempre capaç de tot per uns personatges mimètics des de la primera escena.
Top 3 llibres recomanats d'Anna Gavalda
Voldria que em esperessis en algun lloc
No és l'habitual que un llibre de relats abast la repercussió de qualsevol novel·la de gran èxit. Però de vegades passa, just quan aquest llibre de relats irromp des d'una nova empremta creativa bolcada a tomba oberta sobre els personatges, fent-los més vius que mai, descrivint les seves petites històries com capÃtols de la pròpia vida de l'lector.
Un comercial que passa la vida a la carretera descobreix per atzar les insospitades conseqüències de prendre un determinat desviament; una bella dona se cita il·lusionada amb un desconegut i en pocs segons li veu amb uns altres ulls; un pare de famÃlia es retroba amb l'amor de la seva vida; una veterinà ria s'enfronta a dos homes que la tracten com a autèntics animals. els dotze relats de Voldria que algú m'esperés en algun lloc posen a l'descobert emocions humanes essencials que cobren la seva major intensitat en moments crucials.
Anna Gavalda presenta les històries de dotze persones com les que podrÃem creuar-nos pel carrer de camà a casa. Amb un estil que sembla fà cil de tan fluid, els protagonistes s'enfronten a diferents tragèdies quotidianes. Cada narració posa a l'descobert emocions humanes essencials que cobren la seva major intensitat en moments crucials per a la destinació dels seus protagonistes.
A cor obert
Amb la vitola d'aquesta autenticitat dels seus personatges, sempre protagonistes d'un gran escenari quan prenen la veu, Anna rescata un nou compendi de vides, un nou gresol d'existències amb aquesta energia, aquesta potència i aquest realisme com a aconseguit des de l'observació voyerista dels qui intervenen negre sobre blanc en aquest conjunt d'històries.
«Podria dir que és una recopilació de set novel·les curtes, però no les veig aixÃ. Per mi, no són històries poblades de personatges, són gent. Autèntica gent. Perdó, gent autèntica. Parlen per intentar veure clar, es despullen, confien, viuen a cor obert. No tots ho aconsegueixen, però observar-ho m'entendreix. És pretensiós parlar dels meus propis personatges anunciant que us commouran, però per a mi no són personatges, són gent, gent real, gent nova; gent autèntica», Anna Gavalda. Profunda i directa, tendra i reconfortant, plena d'ironia i, sobretot, de benvolença, A cor obert és una oda a aquells que reconeixen la seva debilitat, afronten la seva vulnerabilitat i es desposseeixen de tota armadura per revelar-se tal com són.
Junts, res més
La novel·la que justifica tot això de l'realisme francès com una enèrgica composició des del romà ntic fins el dramà tic. Una mica d'idiosincrà sia plasmada a la perfecció que fa d'aquesta autora un fenomen supervendes amb històries en ocasions de gran component romà ntic. Això sÃ, a la francesa, amb les seves arestes i les seves pulsions incontrolables ...
Camille té 26 anys, dibuixa de meravella, però no té força per fer-ho. Frà gil i desorientada, malviu en unes golfes i s'esforça a desaparèixer: tot just menja, neta oficines de nit i la seva relació amb el món és agonitzant. Philibert, el seu veÃ, viu en un apartament enorme de què podria ser desallotjat; és tartamut, un cavaller a l'antiga que ven postals en un museu, i el propietari de Franck.
Cuiner d'un gran restaurant, Franck és faldiller i vulgar, cosa que irrita l'única persona que ho ha volgut, la seva à via Paulette, que als 83 anys es deixa morir en un asil enyorant la seva llar i les visites del seu nét. Quatre supervivents magullats per la vida, la trobada dels quals els salvarà d'un naufragi anunciat. La relació que s‟estableix entre aquests perdedors de cor pur és d‟una riquesa inaudita, hauran d‟aprendre a conèixer-se per aconseguir el miracle de la convivència.
Junts, res més és una història viva, amb un ritme suspès en l'aire, plena d'aquests minúsculs drames personals que sedueixen per la seva senzillesa, la seva sinceritat i la seva incommensurable humanitat. Anna Gavalda deixa parlar als seus personatges, posseeix un agut sentit de l'observació de la fragilitat de l'ésser humà , de l'delicat equilibri entre la felicitat i la desesperança, entre els sentiments i les paraules per explicar-los.
