Abordant els aspectes més singulars de l'univers més personal, Andrés Barba ens convida a passejar per una bibliografia principalment de personatges i de descobriment, majorment des de la joventut. En les seves novel·les, els seus contes llargs o fins i tot en els seus assajos es desprèn aquesta intenció per la introspecció cap a la interacció. De la indubtable subjectivitat de el món a l'acoblament de l'individu en les línies marcats del social.
No és que ens trobem davant d'un filòsof. Però sí que descobrim i gaudim d'aquesta filosofia vital de cadascú en personalitats mimètiques de protagonistes amb el pòsit del que existencial. Perquè com diria el savi «humà sóc i res del que és humà m'és aliè».
En els perfils dels rics personatges de ja tantes i tantes novel·les vam descobrir la particularitat, l'estranyament però també la sintonia, la connexió amb aquest univers propi que pot acabar escapant a la normalitat un cop manifestat a tomba oberta.
Convencions socials com mascarades generals. Predilecció per la veritat entre les contradiccions com evident manifestació de l'desquadrament de la foto fixa. Petits històries de vegades, i altres novel·les de major grandària. Realisme cru per moments i canvis de registres cap a al·legories o un surrealisme hereu d'aquest precursor que va ser Kafka.
Històries en suma per passejar per la diferència amb el ple reconeixement inquietant d'aquests personatges que ens reflecteixen. Assaigs per acabar per arrodonir un pensament molt interessant per als nostres dies. Una pàtina d'humor que neix des de l'àcid corrosiu de viure. Varietat com a argument de el geni creatiu que arriba fins a la literatura infantil.
Top 3 llibres recomanats d'Andrés Barba:
Històries d'nades
De vegades llegeixes un llibre suposadament de tall infantil i no saps si s'ha tractat d'una al·legoria amb la voluntat metafòrica de la moralitat, o si, més enllà de la història fabulosa, pugui ser un salconduit que et converteix en aquest nen que torna a observar les coses entre la ingenuïtat i la fascinació de la descoberta.
Nades és un poble el nom del qual ja anticipa la nimietat, la intranscendència, la vulgaritat de la quotidianitat. I precisament des d'aquí és on ens enfrontem a l'estrany cas de l'apagada de l'fulgor estel·lar.
La cúpula celeste nocturna es fon a l'negre, potser com oblidant aquest lloc en el qual ningú que valgui la pena s'atura a veure la meravellosa interpretació de les estrelles. Les indagacions d'una diligenica propiciada per l'alcalde de el lloc per investigar què és el que ha passant, descobreix finalment la prosaica encara que sempre fantasiosa solució de reencender l'interruptor.
Un llibre infantil que no és infantil, una d'aquelles històries que sempre es poden llegir i rellegir buscant el suc i les imatges proposades com a símbols plens de significats.
República lluminosa
Mai és fàcil d'oblidar una història com aquella de «El senyor de les mosques», de William Golding. De grans novel·les com aquella sempre poden presentar noves trames amb certes analogies.
L'argument d'aquesta història sembla com si portés a la trentena d'adolescents nàufrags a l'illa deserta de Golding fins a una ciutat anomenada Sant Cristòfol. Una nova representació d'humans que, abandonats a l'anarquia per desconeixement de l'significat de la vida en societat, acaben lliurant-se a la violència i la improvisació que marquen les seves pulsions.
Des de la pròpia veu d'un d'aquells joves, precisament un nou i últim nàufrag d'aquells dies foscos, escoltem el relat dels esdeveniments, de les passions com a lleis, de l'adequació a l'imperatiu dels nois entestats a imposar les seves pautes morals.
Potser aquesta primera persona serveixi per donar aquest toc final de esgarrifós versemblança. El caos és només qüestió, com sempre s'ha sabut, que les emocions i l'instint vencin a tot criteri cap al civisme.
Agost, octubre
El personatge de Tomàs s'enfronti a aquestes primeres vegades de l'edat adulta, a aquest temps en què la infància va quedant enrere com una mutació de pell, com una decisió amb les dosis de inabordable error que tot simple pas de el temps comporta.
El vell lloc de vacances de Tomàs, el lloc d'esbarjo com diria Antonio Vega. I la possibilitat de el moment crític que treu el cap amb aquest gir a la primerenca culpa.
Una novel·la en la qual devorem aquest esdevenir de Tomás a la crua transició vital que l'enfronta a la major de les contradiccions: la joventut. Per a ell aquest pas és temptació i derrota, caiguda en els instints més crus sense anteposar un mínim de llum de la raó. I en aquesta culpa resideix el màgic magnetisme d'aquesta història.
No hi ha equilibri possible quan el govern d'un mateix ve escrit per uns dies de dubte, d'assalt de la maduresa, de violència com a forma de trencar amb tot.
